Page 61 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 61

del rei Ferran II, “ex causa itineris ad domicilium
regem quod iter faciunt de presenti ex causa com-
promissi”. La cort, a l’hivern del 1485 i inicis del
59
1486, era a Alcalá. Des d’aquí, el rei Ferran II va
enviar Pere Canyà i Pere Pi a la muntanya remença
per exigir el retorn dels castells ocupats i fer que
els síndics de la Muntanya anessin a la cort. Això
va indignar els pagesos de Cassà, Tossa, Llagos-
tera i Solius, que no volien firmar el compromís. De
fet, Narcís Goixat encara ocupava els castells de
Llagostera i Solius i, des del desembre del 1485,
el de Santa Pau, per la qual cosa fou bandejat. A Figura 10. El mas Pasqual de Llebrers en l’actualitat. Font:
més, el febrer del 1486 la seva partida d’homes AMCS, Arxiu d’Imatges. Autor: Joaquim Mundet
armats pertorbava la pau “robant los camins,
schandalizant e comouent la terra”, exigia menjar
als pagesos i, fins i tot, va tallar un dit a Andreu Al- mà, Martirià Llorenç, Pere Pedrer i Joan Miquel. A
fonsello, membre del capítol de la seu de Girona. 60 més, n’hi ha tres més de llocs veïns: Narcís Goixat
Al final, els síndics de la Muntanya, amb el mateix de Llambilles, en Ferrer de Penedes de Llagostera
62
Verntallat al capdavant, van anar a trobar el rei i Pere Guerau de Caldes. Tots ells van ser con-
que, el mes d’abril de 1486, ja era al monestir de demnats a morir executats, però la majoria van ser
Guadalupe. És aquí on, el 21 d’abril, el rei Ferran perdonats i no van morir. En tot cas, Cassà de la
II va dictar la sentència arbitral que permetia als Selva és la població amb més condemnats de tota
pagesos de remença redimir els mals usos amb la Catalunya Vella.
un pagament de 60 sous per mas, a més d’abo- Per a l’aplicació efectiva de la sentència, a banda
61
lir el dret a maltractar i altres abusos senyorials. de la repressió sobre les bandes armades encara
Els primers disset capítols de la sentència estaven existents, calia que tots els pagesos de remença,
dedicats a reglamentar unes noves relacions so- reunits en assemblees locals, l’homologuessin i es
cials i jurídiques del camp català. Els set següents, comprometessin a pagar la quantitat acordada. El
en canvi, estaven destinats a la restauració de paper dels síndics va ser clau: Pere Pi i Pere An-
l’autoritat reial mitjançant la liquidació del darrer toni, que ja havien arribat a Barcelona des de la
alçament, el càstig als contumaços i la pacificació cort el 6 de juny, van organitzar una gran reunió
definitiva del camp. En concret, l’article 19 recollia de remences, procedents de quaranta parròquies
els càstigs als pagesos més radicals que havien diferents, el 3 de juliol de 1486 a Girona per llegir
ocupat fortaleses, usurpat la bandera reial, matat, la sentència, per acceptar-la i per elegir nou per-
robat, cremat esglésies, etc. En una cèdula adjunta sones que s’encarregarien de recollir els talls, 10
a la sentència apareixen els noms de seixanta-dos sous per llar, als remences. Faltava, és clar, el
63
homes i alguns més sense nom –germans, fills o nucli rebel de la Selva: Cassà, Llagostera i Solius.
persones amb sobrenoms com “lo Gascó” o “lo El representant reial a Girona, Gilabert Salvà, no
Mallorquí”. D’aquests seixanta-dos, n’hi ha nou de actuava amb tota l’energia en contra dels page-
Cassà: en Pasqual de Llebrers (cf. Figura 10), tres sos de Cassà resistents a homologar la sentència;
germans Vilallonga, Guerau Creixell i el seu ger- mentrestant, gràcies a diverses lletres enviades

59. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2609, 1, I, f. 12, cf. vicens, 1978: p. 245.
60. AHMB, Lletres Closes, 1485-1487, f. 118v; cf. vicens, 1937: vol. 1, p. 352, i 1978: p. 253-255.
61. Vicens, 1978: p. 209-264; Paradeda, 2003: p. 154-201.
62. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2609, f. 99v, cf. vicens, 1978: p. 261-262.
63. Les parròquies d’on procedien els remences eren Falgons, la Bisbal, Madremanya, Flaçà, Estanyol, Sant Sadurní, Púbol,
Llambilles, Vulpellac, Montnegre, Santa Maria de Camós, Sant Vicenç de Camós, Montcal, Domeny, Campdorà, Sant Medir,
Amer, Riudarenes, Torrent, Montjuïc, Vilobí, Foixà, Viladasens, Celrà –que Vicens llegia “Sirú”–, Gualba, Campllong –que
Vicens llegia “Camprodon”–, Bescanó, Aro, Sant Daniel, Corçà, Sant Jordi Desvalls, Granollers de Rocacorba, la Mota,
Fornells –llegit “Fontaners” per Vicens– i Riudellots de la Selva; cf. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general,
vol. 2610, fascicle 9, f. 15-19, cf. vicens, 1978: p. 265-270.