Page 59 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 59

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497  59




            tal d’encendre de bell nou la revolta. El dia 1 de   5. LA SENTÈNCIA ARBITRAL DE
            novembre de 1484 era a Cassà de la Selva.        GUADALUPE (1485-1488)
                  “En Pere Joan Sala ab nombre de CCCC ...   El final de Pere Joan Sala va precipitar els fets i va
                  és vengut ... ma armada, per la vostra ciutat   fer adonar a tothom que la via repressiva no reso-
                  de Vich... E encare aprés hauem entès que   lia el conflicte.  La ferma posició  de Francesc  de
                  lo dit Sala seria vengut prop Hostalrich, en   Verntallat a la muntanya, on controlava encara els
                  lo loch de Cassà, per conuocar los pageses   castells d’Hostoles, Castellfollit, Milany –a Vidrà–,
                  circumvehints per dita causa...”. 44       Rocacorba i Rupit, va evitar que la derrota de Sala
            Des de Cassà, Pere Joan Sala va dirigir-se a Canet   representés la fi de les esperances remences. La
            d’Adri, on es trobava el 10 de novembre. Tot seguit,   força de la revolta remença va obligar el rei Ferran,
            va ocupar Banyoles el dia 11 de novembre de 1484   compromès alhora amb la conquesta de Granada,
            i va provar de fer el mateix amb Torroella, l’endemà,   a cercar una solució a través de la negociació, una
            però no ho va aconseguir. Amb l’ocupació del castell   solució que havia d’implicar el càstig per als rebels
            d’Anglès el 5 de desembre de 1484, Pere Joan Sala   i la redempció dels mals usos amb un pagament. 47
            havia aconseguit alçar la muntanya, Vic i la Selva. Fins   Així, mentre el Vallès encara era sota els efectes
            i tot es va acostar a les portes de Girona: va passar   del conflicte del març del 1485, a la Selva i l’Em-
            pel Mercadal i Sant Daniel i va acampar a Sarrià. 45  pordà els pagesos ja estaven signant la pau. A Ma-
            Després d’aquest triomf, les forces remences, in-  dremanya, l’1 d’abril de 1485 els síndics Bartomeu
            tegrades principalment per pagesos de la Garro-  Reixach de Campllong i en Pi de Sant Daniel van
            txa, les Guilleries i el Montseny, van encaminar-se   proclamar “que totom posàs les armes e fahes-
            cap a Barcelona. Un miler d’homes comandats per   sen lur fahena e que farmassen lo compromès”. 48
            Pere Joan Sala van derrotar la host del veguer de   Segons informa Pere Antoni de Vilobí, la reunió va
                                                                       49
            Barcelona, Antoni Pere de Rocacrespa, a Montor-  ser un èxit.  Tot seguit van enviar una delegació
            nès del Vallès, el dia 4 de gener del 1485. Tot se-  formada per en Reixach de Campllong, en Joan
            guit, van recórrer el Vallès, el Maresme i la conca   Miquel de Cassà, en Pere Antoni de Vilobí, en Ra-
            del Baix Llobregat per fer alçar el poble menut de   fael Roig de Madremanya i en Llor de Vidreres a
            Barcelona. Després d’ocupar Granollers el 4 de   negociar amb en Requesens a Llagostera. El rei,
            febrer, els consellers de Barcelona van armar un   per permetre el lliure moviment dels síndics, els
                                                                                                         50
            exèrcit de 800 cavallers i 2.800 peons comandat   havia atorgat un salconduit l’11 de maig del 1485.
            pel conestable d’Aragó, el comte de Cardona, que   El mateix Pere Antoni, a finals d’abril, estava nego-
            va derrotar Pere Joan Sala i 800 remences a Lle-  ciant amb el noble Lluís de Margarit. Tot seguit és
            rona el 24 de març de 1485. Hi van morir 200 pa-  a Sant Feliu de Pallerols per fer que en Verntallat
            gesos i 200 més van ser empresonats. Entre ells   accepti o no la proposta del rei: “ho hoch, ho no”
            Pere Joan Sala, que va ser conduït a Barcelona i   –o sí, o no–. Sembla que el 10 de maig, Francesc
            decapitat i esquarterat quatre dies més tard. L’odi   de Verntallat i Pere Antoni eren a Sant Gregori per
            que recullen les cròniques i les lletres dels nobles i   escoltar en Margarit i en Ferrer, comissari del com-
            dels ciutadans de Barcelona envers aquest perso-  promís del rei. En una nova assemblea a Cassà de
            natge reflecteixen que el seu alçament no es limi-  la Selva el 15 de juny, amb el síndic Pere Canyà de
            tava tan sols a la reivindicació d’eliminar els mals   la Bisbal i els remences de l’Empordà, els pagesos
            usos, sinó que volia anar més enllà i posar fi a totes   es van comprometre a pagar dues anualitats als
            les tasques i censos que subjugaven la pagesia. 46  senyors. 51




            44.  AMGI, Manual d’Acords, 1484, f. 153v; AHMB, Lletres Closes, 1483-1485, f. 174v; cf. vicens, 1937: vol. 1, p. 306, i 1978:
               p. 143-146.
            45. Vicens, 1978: p. 151-153.
            46. vicens, 1978: p. 143-208; paradeda, 2003: p. 115-152; alcalá, 2010.
            47. Vicens, 1978: p. 214.
            48. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2610, fascicle 17, f. 2r.
            49. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2610, fascicle 18, f. 2r.
            50. ACA, Arxiu Reial, Registre 3815, f. 4v; cf. vicens, 1978: p. 191 i 221.
            51.  ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2610, fascicle 5, f. 2v, 2r i 4r; cf. vicens, 1978: p. 215-220.
   54   55   56   57   58   59   60   61   62   63   64