Page 58 - Conferencies de l'Arxiu 1

58

Balaguer i Lleida el 1464; en canvi, la Diputació Llorenç de la Muga i Pontons, a l’Empordà. La pas-
controlava Barcelona, el Vallès i el Maresme. La sivitat mostrada pel rei va generar un enduriment
vila de Besalú era un punt clau en la guerra: va de les posicions. 41
ser ocupat pel noble Bernat Guillem de Cruïlles el L’any 1479 Joan II va morir i el va succeir el seu
1463 i reconquerit per la reina Joana el 1465. En fill primogènit, Ferran II. Forçat pels senyors a les
el moment de màxima expansió de les tropes de la corts de 1480-1481, que li van prometre un do-
Generalitat, entre el maig i el novembre de 1469, natiu de 300.000 lliures, el nou rei va promulgar
el duc de Lorena va arribar a controlar Girona, Be- la constitució Com per lo Senyor, que derogava
salú, Olot i Camprodon, però Verntallat no va ser la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim, i
derrotat, sinó que fins i tot va reconquerir el castell retornà als senyors els drets sobre els remences.
de Cartellà i va atacar dos cops la ciutat de Girona. Però quan els procuradors senyorials intentaren
L’ofensiva reial posterior, l’any 1471, va permetre d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols re-
que Joan II controlés l’Empordà i dirigís les tropes accionaren violentament. 42
cap al setge de Barcelona. La guerra es va acabar Ferran II, però, no havia abandonat la recerca de la
amb la capitulació de Pedralbes signada el 28 d’oc- via de l’arbitratge i continuava negociant amb remen-
tubre de 1472. Pels remences, però, no va ser així. ces i amb nobles. El bisbe Margarit de Girona va pro-
El rei va lliurar Olot a Verntallat, però no va alliberar posar que dos síndics, un dels remences i un dels
els pagesos de la servitud ni dels mals usos. 40
senyors, provessin de resoldre l’impagament dels
drets senyorials des de 1455 amb la signatura d’un
4. LA SEGONA GUERRA REMENÇA compromís d’acceptar el rei com a àrbitre. L’oferta
(1474-1485) reial fou acceptada pels remences moderats, però
L’alçament dels remences genera molts interro- un incident aïllat, l’assassinat a prop d’Amer de Joan
gants entre els historiadors. La lluita per l’abolició Desvern, ciutadà de Girona, mentre anava a recla-
dels mals usos i la servitud, que havien estat supri- mar el pagament de mals usos endarrerits el mes
mides el 1455 i de manera definitiva el 1457, que de març de 1482, va encallar les negociacions. Tot
s’exigien cada vegada menys i que proporciona- i l’incident Ferran II va invitar a la concòrdia els dos
ven pocs ingressos als senyors, es pot entendre bàndols i va autoritzar de bell nou la reunió dels re-
perquè aquestes prestacions eren un indicador de mences, amb la Salvaguarda de 1483, i la imposició
la servitud i, per als pagesos, l’excusa que va per- de talls per aconseguir la redempció dels mals usos
metre canalitzar el descontentament pagès. Ara pagant 60.000 florins que faltaven dels 100.000 que
bé, els pagesos de remença també lluitaven per els remences havien promès a Alfons el Magnànim.
consolidar els seus drets de propietat sobre les Una d’aquestes assemblees va tenir lloc a Santa
terres dels masos rònecs incorporades a les seves Pellaia el 10 de maig de 1483: sota la presidència
tinences i per forçar el rei que ho garantís. del baró de Cruïlles, es va demanar justícia al rei i
Després de la fi de la guerra civil, el rei Joan II es van elegir quatre síndics, un dels quals era Barto-
43
va crear el vescomtat d’Hostoles el 1474 per a meu Reixac, de Campllong.
Francesc de Verntallat amb la finalitat d’apaivagar Aquesta iniciativa, però, va tornar a fracassar,
la zona més conflictiva de la muntanya. El març cosa que va conduir a un nou alçament remença
del 1475 els remences van prendre el castell de encapçalat per Pere Joan Sala, que s’oposà per
Corçà, de senyoria de la catedral i del bisbe de la força a les mesures repressives decretades per
Girona, que van recuperar-lo el mes d’abril. Així es l’infant Enric d’Aragó, lloctinent general de Cata-
va iniciar un nou moviment subversiu amb la “cri- lunya des del 1479. En efecte, Sala va fer front
da de Constantins”, amb la qual, des del juliol del a una host reial a Mieres el 22 de setembre del
1475, es proclamava l’exempció total dels censos 1484 i va matar qui la dirigia, Gilabert Salvà. Tot
i de les tasques. Els remences van ocupar Sant seguit, va començar a recórrer el territori gironí per

40. vicens, 1978: p. 103-108.
41. vicens, 1978: p. 115-116.
42. Vicens, 1978: p. 119-127.
43. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, sèrie general, vol. 2610, fascicle 12, f. 2 i fascicle 10, f. 1v; cf. vicens, 1978: p.
130-138.