Page 67 - Conferencies de l'Arxiu 1

67

5. LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA
(1635-1720) 1

Pere Gifre Ribas

1. UN CICLE DE GUERRES, 1635-1720 nat: Felip IV, que va regnar quaranta-quatre anys,
3
El maig de 1635, amb la declaració de guerra del rei no va tenir cap any en pau; Lluís XIV tindrà guerra
de França a la monarquia de Felip IV i l’Imperi, s’ini- declarada en els seus territoris en trenta-tres anys
4
cia un cicle de guerres que no acaba fins al 1720. dels quaranta-quatre que regnarà. A la vegueria de
La guerra dels Segadors i la posterior Guerra de Girona el segle ‘maleït’ va de 1635 a 1720: més tar-
Secessió (1640-1652) s’emmarca en la Guerra dels dà que el que assenyala Geoffrey Parker, on totes
Trenta Anys (1618-1648), una guerra per definir l’he- les plagues hi són representades, sobretot la pitjor:
gemonia i l’equilibri de poders a Europa. La Pau de la guerra.
Westfàlia (1648) suposa la tranquil·litat a l’Imperi, Va ser Voltaire qui es va referir al ‘segle de Lluís
però la guerra es manté entre França i Espanya. De XIV’, per ell la culminació de la ciència, les arts i
2
fet, s’inicia una nova etapa en les relacions interna- el progrés, però també, com mai no havia passat
cionals: l’Imperi hispànic en decadència s’enfronta en la història de la Humanitat, “el detall de guerres
a la monarquia francesa de Lluís XIV (1643-1715), immenses, atacs a ciutats preses i represes per les
l’escenari principal de les guerres és als Països Bai- armes, cedides i rendides per tractats”. Vet aquí el
5
xos, però té fortes repercussions a Catalunya i de segle de Lluís XIV que, poc o molt, coincideix amb
manera directa a la vegueria de Girona, que pateix la la cronologia d’aquest text, es redueix a la guerra
Guerra de Devolució (1667-1668), la Guerra d’Ho- –exèrcits que viuen sobre el terreny, setges, allot-
landa (1673-1678), la campanya de 1684, la Guerra jaments i composicions amb les poblacions per evi-
dels Nou Anys o de la Lliga d’Augsburg (1689-1697) tar-los, talles i imposicions fiscals– i la diplomàcia
i per acabar la Guerra de Successió (1705-1713), –tractats de pau, però també negociacions i més
amb la Guerra de la Quàdruple Aliança (1719-1720) negociacions pel repartiment de l’imperi de Carles
6
com a colofó. El Tractat d’Utrecht (1713) i els poste- II (cf. Figura 12). I qui diu guerra i ‘revolució militar’,
riors, com el de Rastadt (1714), però sobretot el de diu fiscalitat, la que fa créixer els Estats absolutistes
Viena (1725), posen fi a aquest seguit de guerres i moderns. L’Estat, a la França de Lluís XIV, es trans-
7
postguerres. Si ho personalitzem en forma de reg- forma en un “Leviathan armat”. 8

1. Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 16 de desembre de 2017.
2. bély, 2010: p. 15-16.
3. Parker, 2013: p. 501.
4. Cénat, 2015: p. 372.
5. Voltaire, 1751: p. 40.
6. “Le XVIIe siècle fut bien celui de la guerre, car en prenant en compte l’ensemble des États européens, seules deux années
pourraient être qualifiés d’années de paix: 1669 et 1670. Où et comment clore ce siècle de guerre? Il pourrait s’achever en 1713-
14, à la signature des traités d’Utrecht et de Rastadt qui marquèrent la fin de la Guerre de Succession d’Espagne, … La date
de 1721 pourraix mieux encore clôturer le ‘système de la guerre’ qui marqua le Grand Siècle”, cf. cornette, 2000a: p. 23-24.
7. duchhardt, 1992: p. 76-77.
8. cornette, 2000b: p. 182-185.