Page 69 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA (1635-1720) 69

del segle XIX va estudiar i publicar a la Revista de les dificultats generals de la pagesia dels masos i
Gerona, especialment obra d’Emili Grahit, que els la població, que veuran com han de suportar una
donava a conèixer a partir dels manuals d’acords detracció extraordinària en forma de talles, taxes i
municipals. Així s’expliquen els sovintejats setges redelmes amb què contribuiran a les necessitats
francesos de 1653, 1675, 1684, 1697 i 1711-1712 comunitàries. No disposem, ara per ara, de fonts
i el setge imperial de 1712-1713. La resistència d’arxiu que ho assegurin, però deurien arribar a
només la trobava en la fortificació del litoral: Ro- una concòrdia amb els creditors per tal de pagar el
ses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, etc., fet que deute censal, com passa en les institucions com la
explicaria la demolició ordenada per Vendôme de Diputació del General (1670), el Consell de Cent
les muralles de Sant Feliu de Guíxols el 1696, no de Barcelona (1668), o la ciutat de Girona (1664,
pas de Roses, en molt mal estat quan va ser presa 1666, 1668) i moltes viles i poblacions que s’han
per Noailles el 1693. 12 pogut documentar, en la segona meitat del segle
Cassà de la Selva, que forma part de la xarxa ur- XVII. La universitat de Cassà de la Selva, talment
bana de Girona, es troba a recés del camí ral, però com ho van fer les altres universitats, també deu-
en línia amb el que porta de Girona al seu port na- ria arribar a una concòrdia amb els creditors cen-
13
tural i ‘carrer’, Sant Feliu de Guíxols. La llibreta salistes per tal de poder pagar les pensions dels
de comptes del botiguer Jaume Mataró, de mitjan censals i reduir el capital, de manera que, en anys
segle XVII, permet establir algunes relacions entre alternats, un any es pagaven les pensions i el se-
aquest botiguer i els seus clients, de Cassà i la ro- güent es destinava la quantitat de diners acordada
17
dalia, fet que permet apuntar el seu radi d’influència per lluir i quitar censals. Va ser d’aquesta manera
que, en definitiva, és el de Cassà. Així trobem ano- com es va poder afrontar el deute provocat per
tacions de gent de Llambilles, Sant Feliu de Guí- les guerres de 1640 a 1659. El cicle de guerres,
xols, Vidreres, Campllong, Santa Pellaia, Tossa, però, no s’aturà, i la bola dels censals no pararia
Riudellots, Rupià, Llagostera, Castellar, Caulès, de créixer.
Romanyà i Caldes. Alhora que hi ha dues compres La darrera etapa d’aquest cicle, la podem treballar
de teles a botiguers de Barcelona de 1650, que in- de manera precisa en estudiar el Llibre de tallas,
14
diquen quins són els seus proveïdors. En el marc definicions y determinacions de[l] concell de la uni-
d’aquesta xarxa urbana, amb nucli central a Girona, versitat de la vila y terme de Cassà de la Selva,
dels jurats de Girona surten constants “avisos” i bisbat de Gerona, comensat en lo any de 1710 (cf.
15
notícies adreçats a la universitat de Cassà. Els Figura 13). Mentre en el primer dels acords de la
jurats faran els possibles, com les altres pobla- universitat, de 27 de juliol de 1710, s’acorda impo-
cions, per evitar la presència de tropes i compo- sar una talla de 400 lliures per “pagar lo donatiu
sar, és a dir, contribuir en allò que era possible a per pagar los matxos són al real exèrcit, y per pa-
les demandes dels exèrcits de pas o estacionats, gar a mestre Suriano lo que se deu del peu de re-
allotjats. Els fets de la primavera de 1640 amb la taule y per pagar a Pere Costa lo que se li deu del
destrucció i incendi de Santa Coloma i Riudarenes retaula major” (cf. Apèndix 7 i Figura 14). La talla
devien ser ben presents en la memòria de les po- tenia per finalitat pagar el que faltava del retaule i
blacions. Els patiments de Cassà en aquest pe- les cavalleries a l’exèrcit, en el que és una habitual
16
ríode vindran marcats per la fiscalitat de guerra. relació entre la caixa del municipi i l’obra parroquial.
Els censals creats per la universitat, amb el con- A partir d’aquest assentament les decisions de la
sentiment i acord del consell general, s’afegiran a universitat aniran encaminades, sobretot, a pagar

12. “La ville etoit un cloaque d’ordures; et l’on pensa que depuis qu’elle avoit été rendue à l’Espagne par la paix des Pyrénées,
ces ordures s’y ´toient entassés sans interruption. De là principalement les maladies qui faisoient tant de ravages en été”, cf.
millot, 1777: p. 226.
13. dantí, 2005b: p. 30-37, i 2011b: p. 23-30.
14. AMCS, fons patrimonial Cal Sillé de Cassà de la Selva, Doc núm. 45 (transcripció de Joaquim Mundet).
15. Només a tall d’exemple, el 1688, quan els diputats del General remeten carta i quaderns per fer front a la plaga de llagosta el
21 de febrer, o quan s’envia carta per demanar de “passiguar los ànimos” davant l’aixecament dels barretines el 9 d’abril, cf.
AMGI, Manual d’acords de 1688, f. 138-143 i f. 213-214.
16. zudaire, 1964: p. 251-268; elliott, 1966: p. 402-412; simon, 1981.
17. gifre, 1996 i 2005: p. 17-18; serra, 2001.