Page 71 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA (1635-1720) 71

Joan Lleopart, pagès de Vilalleons (Osona), deixa tut, que no s’ho creu, desenganyat, però és que el
29
aquesta altra anotació: “A 7 de mars 1660 se són mateix Joan Lleopart confia en la providència divina
cridadas y publicadas les dites paus en la plaça que es puguin conservar les paus. El laconisme del
del Marcadal de Vich. Nostre Senyor per sa mi- cavaller Jeroni de Real s’entén millor. I, tot i el temps
sericòrdia les nos vulla conservar molts anys” (J. transcorregut, la presència militar “que feya contribu-
Peytaví, 2010, p. 319). En el que sembla indicar: hir tota la Província” era el que restava en la memòria.
24
Déu hi faci més. Si Lleopart es mostra expectant,
el pagès Joan Guàrdia, de Santa Maria de Corcó
(Osona), constata que, tot i la pau, la presència de 3. LA VEGUERIA DE GIRONA: ‘ANTEMURAL’
soldats es manté: “Són se cridadas las paus als DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
primes dies de marts de·l’any 1660 y ab tot axò la A partir del trencament de la pau s’entrarà en una
terra no ha fetas ninguna demostrasió de alegrias, etapa de guerra quasi permanent entre la monar-
perquè los soldats may se·n són acabats de anar, quia hispànica i la francesa. En la qual Catalunya
ans bé tostems la contribució sempre à corregut era un “teatre de distracció”, ja que on veritable-
30
molt”, i en un altre moment del seu diari escriu ment es jugava la partida era als Països Baixos, a
25
que “en la primavera de l’any 1659, y se anàran la frontera nord de França.
tractant las paus, y anàran dient de avuy en demà L’acostament de la frontera política, de les Cor-
que·s fèian las crides, y may al nostro parer [may] beres a l’Albera, esdevenia una realitat, sobretot,
le publicàvan; fem comta que no las volían publicar després que la monarquia de Lluís XIV decidís fer
per poder fer pagar las contribucions”. 26 efectiva la frontera dels Pirineus amb la fortificació
La crònica del gironí Jeroni de Real, extensa en de la línia, una ‘frontera de ferro’. Però també per
molts aspectes, és lacònica per deixar constància convertir el Rosselló en un país ocupat, amb una
de la publicació de les paus: “A vint-i-hu –de febrer presència permanent de tropes: un soldat per cada
de 1660–, se publicaren en Barcelona, y a qua- vint-i-cinc habitants en temps de pau i un per cada
tra de mars en Gerona, las paus universals fetas dotze en temps de guerra en la segona meitat del
entre los dos Reys de Espanya i França, restant segle XVIII. La construcció de la frontera, segons
31
Rosselló y Conflent per França”. L’entrada del les directrius de Vauban, va ser una realitat entre
27
Repertori del canonge Pontic, més tardana, i amb 1679 i 1683, fet que va possibilitar que el Rosselló
perspectiva, sense ser una llarga exposició: “A 4 es convertís “en una porta oberta a Catalunya”, 32
mars 1660 se publicà la pau ab França a contem- en un veritable trampolí des del qual llançar les tro-
plació del matrimoni de Dª Maria Theresa de Àus- pes sobre l’Empordà, la Garrotxa o la Cerdanya.
tria, infanta de Espanya, ab Lluís XIIII. No se feren Les fortaleses permeten una veritable guerra ofen-
demostracions de alegria per quedar dismembrat siva des de la campanya de 1674, la darrera en què
de la corona lo Rosselló y Conflent, y perquè los l’exèrcit espanyol entrarà al Rosselló.
francesos se mantenian en Rosas, y per ço estava Sense que, per la seva part, la monarquia espanyo-
esta ciutat gravada de guarnició que feya contribuir la fes el mateix a la banda catalana, tot i la petició
tota la Província, però restituhits Rosas, Cadaqués de dos donatius: un de 1663-1666 i una pròrroga
y altres puestos, se donaren gràcies a Déu a 30 de 1667-1670, que tenien per missió “disponer y
juny, y lo governador se despedí a 3 juliol”. 28 ajustar las fortificaciones y plaças de la frontera
Les opinions van de l’entusiasme a la prevenció. desse Principado por el mucho que conviene para
Podem considerar Joan Guàrdia el pagès murri, as- su seguridad y defensa que tengan lo necesario

24. peytaví, 2010: p. 319.
25. pladevall-simon, 1986: p. 112.
26. pladevall-simon, 1986: p. 96.
27. busquets, 1994: vol. 2, p. 373.
28. ACG, Repertori de Sulpici Pontic, vol. II, f. 145r.
29. torres, 2008: p. 320-326.
30. sahlins, 1993: p. 79.
31. sala, 1996: p. 43-45.
32. ayats, 2002: p. 831-832.