Page 72 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 72

72





               para su conservación”; és clar, la petició del rei   do de Cataluña y de las quejas y daños que dellos
               es basava en “la cortedad de los medios que le   resultan”, s’exposa la crua realitat de les deman-
               ofrece el estado de mi real hazienda, por haver de   des i la pressió dels soldats fins a aconseguir la
               acudir a otros efetos y al exército de Portugal –la   composició de les poblacions:
               guerra no acaba fins a 1668– y guerra tan costosa     “... los cabos van a los lugares de mayor po-
               como es aquella”.                                     sibilidad que vienen a ser aquellos de quien
                                33
               Antonio Espino, que ha estudiat les partides mo-      ellos juzgan que han de sacar mayor con-
               netàries a disposició dels virreis, i la seva desti-  tribución de dinero y se lleva cuanta família
               nació, ha constatat que la monarquia hispànica te-    le pareze que bastarà para hazer mayor el
               nia altres prioritats –Portugal en primer lloc, Milà,   bulto en el pueblo, y sucede muchas veces
               Flandes, etc.–, i constata que el donatiu per forti-  ir mugeres con título de casadas y aunque
                                         34
               ficacions va ser un desastre.  Els diferents virreis   no lo sean, ni tengan hijos, llevarán la famí-
               posaven el crit d’alerta:                             lia que tiene, con que hacen un número tan
               –  El virrei Mortara, el 1661, escrivia:  “en ningún   crecido que los naturales se acobardan. Y
                 tiempo puede ser de conveniencia el dejar aque-     aunque muchos no piden más que lo que da
                 lla puerta y frontera de España tan abandona-       la boleta, que es lo referido según constitu-
                 da”. 35                                             ción, gastan aquello con tan gran dispendio
               –  El virrei Gonzaga, l’octubre de 1665, també era    y las más vezes con amenazas y pendencias
                 explícit: “véome, como siempre, sin dinero, sin     que, por excusarlas y redimir la vejación, se
                 pan, ni cebada ..., sin saber qué comerán hom-      ajustan a pagar cantidades tan crecidas que
                 bres y caballos el primer día de noviembre, sin     no pueden pagarlas, sinó a costa de vender
                 medios para mejorar las fortificaciones de las      lo que tienen los particulares y de empeñar-
                 plazas...”. 36                                      se los comunes más de lo que pueden. Ajus-
               –  El virrei duc d’Osuna, l’agost de 1667, certificava   tado una villa o lugar en esta forma queda la
                 que quan recorria la frontera semblava com si fos   contribución fixa y assentada sin dejar solda-
                 a la Manxa: “quando voy por la frontera de los      dos en ella y con esto pasan a otras villas o
                 enemigos, y que ha de ser la defensa de España,     lugares y hacen lo mismo hasta que no hay
                                                                                                    38
                 parezca, en lo desprevenido para la guerra, que     lugares que puedan sacar dinero”.
                 se camina por la Mancha”. 37                  Tot i amb això, hi havia una manca d’efectius mili-
               Sense diners, el nervi de la guerra, no hi ha defensa   tars evidents i les desercions proliferaven. Quan
               possible: ni fortificacions, ni tropes disciplinades, ni   les entrades de les tropes franceses eren anuals
               tampoc no es pot esperar la fidelitat dels soldats.   i sobre el territori havien de viure dos exèrcits, a
               Les desercions eren habituals. Els oficials feien els   la frontera molts pagesos abandonaven terres i
                                                                    39
               ulls grossos en matèria d’allotjaments, incomplien   béns.  No era, només, un argument utilitzat per
               sistemàticament les Constitucions de Catalunya i   les universitats en la seva queixa sistemàtica per
               possibilitaven que els soldats disposessin de més   millorar la defensa, era una realitat. Tan viva que
               d’una butlleta per allotjar-se, pressionaven els po-  farà esclatar la revolta dels Barretines el 1688, una
               bles i les viles fins a aconseguir la composició i no   revolta, entre d’altres coses, motivada pel pes dels
               pagaven ni el pa, ni l’ordi dels cavalls. En un “papel   allotjaments a la Catalunya interior i que portarà
               tocante al estado de los alojamientos del Principa-  un veritable exèrcit pagès a les muralles de Bar-




               33. busquets, 1994: vol. 2, p. 393.
               34. espino, 2013: p. 12.
               35. espino, 2013: p. 9.
               36. espino, 2013: p. 14.
               37. espino, 2013: p. 16.
               38.  Se’n feia ressò, per exemple, el Consell d’Aragó el 28 de febrer de 1680, en una consulta del Consell de Guerra a una
                  demanda dels diputats del General, cf. ACA, Consell d’Aragó, vol. 239.
               39.  Ho constata el Consell d’Aragó el 1676: “trataban los vecinos de las fronteras (y particularmente los de Gerona) de vender
                  algunos sus haciendas, otros de retirarlas a Barcelona, dónde aún no se tienen por seguros”, cf. Espino, 2013: p. 22. Ho
                  sintetitza el mateix Espino: “la guerra, para todo el norte de Cataluña, fue ruinosa sin discusión”, cf. espino, 1999: p. 333-334.
   67   68   69   70   71   72   73   74   75   76   77