Page 75 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA (1635-1720) 75

Felip V. I els seus homes aplicaran amb rigor la po- 1578, en què havia quedat establert el sistema
lítica repressiva. En aquest marc de dificultats, un insaculatori per a l’extracció dels jurats, els quals
canvi d’aliances portarà una altra guerra al nord de s’extreien de les tres bosses: braç major, braç mi-
Catalunya, el 1719 tornarà a entrar el francès amb tjà i braç menor.
Berwick al davant, en aquesta ocasió per fer la Sovint, una vegada els recursos ordinaris, resultat
guerra en nom del rei de França i contra l’Espanya de l’arrendament de les rendes pròpies, eren insu-
borbònica. Les tornes havien canviat. Roses serà ficients, decidien imposar-se una talla, la qual era
objecte d’un intent de Berwick per apoderar-se’n, recaptada pels jurats. En finalitzar l’any de durada
però no reeixirà en l’intent. Una altra vegada les de l’ofici de jurat, calia donar comptes del cobrat i
tropes franceses tornaran a l’Empordà. Per poc el pagat: era la definició de comptes. Per aquest
temps. I els austriacistes irredempts seran cridats exercici, el Llibre de tallas recull les actes de les
a fer-los front. Retirades les tropes franceses, al- definicions de comptes per part dels oïdors, que
guns austriacistes, però, es refugiaran al Rosselló, tenien l’encàrrec de supervisar-los. Després de la
almenys fins al 1725, quan la Pau de Viena posi fi Nova Planta, des de principis de 1716, la definició
definitivament a la guerra. dels comptes anirà a càrrec dels regidors entrants,
en aquest cas es passa de tres a quatre (cf. Taula
5. EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ. 8). En la definició de comptes, els jurats justifica-
L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA ven el cobrat i el pagat i quedaven, sovint, “resti-
tuïdors” a la universitat de les quantitats cobrades
i no pagades. En alguna ocasió, poques, quedaven
5.1 La font “cobradors los dits de dita universitat”. Vegem el
A banda dels allotjaments de tropes, dels quals detall de la primera definició:
Cassà en va patir, com les altres poblacions, els “Diem nosaltres Martí Xirgo Y Pere Joan
efectes a més llarg termini afecten les cases i els Pont y Alegot, ohidors de comptes, junt ab
masos, ja que la universitat de Cassà és taxada Miquel Dalmau, que no ha volgut firmar, de
per part dels exèrcits. Cada població havia de con- la universitat de la vila y terme de Cassà de
tribuir al manteniment de tropes amigues i enemi- la Selva, que havem ohït los comptes a Salvi
gues. Hi havia poca distinció. El Llibre de tallas, Gruart, Joseph Feliu y Salvi Tornavell, lo any
definicions y determinacions de concell de la uni- 1709 jurats de dita vila y terme, y troban
versitat de la vila y terme de Cassà de la Selva, que àn cobrat mil cent sexanta-set lliuras
bisbat de Gerona, comensat en lo any de 1710, un sou y quatra diners barcelonesos, y àn
ofereix elements suficients per analitzar amb detall pagat mil cent sexanta-sinch lliuras quinsa
els efectes generals sobre la població. sous y deu diners barcelonesos, ab què res-
Davant les necessitats, es convocava el consell tan restituhidors a dita universitat una lliura
general de la universitat de Cassà, organisme a sinch sous y sis diners. Y per ser lo ver fem
través del qual es prenien les decisions que afec- fer la present per mà de Domingo Xiberta,
taven el regiment de la vila, amb el consentiment notari de dita vila, y firmat de mà pròpria,
47
del batlle i amb presència dels tres jurats, o almen- als 6 de janer de 1712.
ys dos. El regiment de la universitat de Cassà es Martí Xirgo
regia, encara, pel privilegi de 9 de desembre de
Pere Joan Pont”.

47. En altres ocasions, com en la definició de 26 de juliol de 1712, s’anota que l’oïdor de comptes no sap escriure: “De voluntat
de Pere Ribot y Maymir, que no sap de escríurer”, anota el notari Domingo Xiberta. I el 3 de gener de 1713 és Martí Xirgo qui
firma en nom de Pere Ribot i Maymir: “y per no saber d’escriura firmo jo Xirgo per Pera Ribot y Maimí”.