Page 44 - Conferencies de l'Arxiu 1

44

tegir els reclosos al temple parroquial, recordem 605.000 sous, a part d’una indemnització d’11.000
que l’execució judicial iniciada des de feia mesos sous a favor de la monarquia.
havia quedat frenada justament perquè molts cas- Igual que en altres ocasions, lluny de Cassà es
sanencs s’hi havien refugiat amb els seus béns. donaren circumstàncies que hi acabaren repercu-
En el si del consell municipal de Girona continuaven tint. Per bé que queda provada amb bastants do-
els dubtes. En una reunió de l’11 de juliol es debatia cuments l’existència d’un important avalot contra
si era necessari donar suport al veguer seguint els el castell l’any 1390, la judicialització del fenomen
mecanismes consuetudinaris de mobilització ciuta- és possible que anés molt lligada a les necessitats
91
dana o, per contra, contractant voluntaris. Alhora, de moneda de la monarquia que, poc després que
certes veus remarcaven la importància de reunir un Joan I accedís al tron, assistia a l’esclat d’una nova
bon exèrcit per evitar que el veguer es trobés en revolta a la indòmita illa de Sardenya. Per això, des
inferioritat manifesta davant de l’host dels Montca- de principis de 1388 el nou rei manifestà la inten-
da. Documentem, finalment, que diversos represen- ció d’enviar-hi una expedició i requerí finançament
tants gironins sol·licitaren al veguer que, sobretot, per part de viles i ciutats. Es repetí la temptativa a
tingués cura dels refugiats a l’església insistint que finals de 1392 i la via emprada per l’administració
el paper de la ciutat, més que no pas en la protec- reial per tal de pressionar els seus súbdits passà
ció dels habitants del lloc, havia d’incidir a preservar per començar investigacions a propòsit dels atacs a
l’interès de la corona i del veguer i que, per tant, calls jueus de l’estiu de 1391. En el cas de la ciutat
simplement havien d’afavorir l’ordre donada pel mo- de Girona, els comissaris que s’hi enviaren mesos
narca que els homes tancats a l’església passessin després tenien la consigna d’examinar aquest obs-
sota custòdia de les autoritats reials. Un document cur episodi, diverses tensions prèvies i, alhora, els
aïllat, tanmateix, apunta que els jurats desplaçats fets de Cassà. Els representants gironins es veie-
a Cassà amb el teòric propòsit de donar suport al ren obligats a acudir a la cort reial a negociar una
veguer acabaren extralimitant-se en les seves fun- ajuda que quedà fixada en 170.500 sous i que obligà
cions i, desatenent les ordres del monarca i sense la ciutat a emetre un gran volum de deute. A canvi,
respondre a ordres de cap oficial, prengueren i s’en- obtingueren una remissió general de penes per als
dugueren lligats alguns homes de la parròquia. 92 seus conciutadans –els implicats serien jutjats per
No hi ha cap acta concloent sobre el desenllaç del l’executiu local– i d’altres concessions tocants al
conflicte. La historiografia local havia suggerit que funcionament dels òrgans de govern del municipi. 93
tot plegat desembocà en una gran matança dins Els efectes sobre els cassanencs d’aquell ampli
del terme de Cassà. Però costa d’imaginar davant procés judicial són menys clars. Per una banda, en-
del silenci de les fonts municipals gironines sobre cara que el febrer de 1393 Joan I demanava al jutge
aquest lloc a partir de finals de juliol, moment que ordinari de Girona que seguís investigant els incul-
l’atenció es traslladà a l’assalt del call jueu de la pats pels esdeveniments tant de Cassà com del call
ciutat, com molts altres de la península, greument gironí, al cap d’un any estengué el perdó general i
atacat durant la segona setmana d’agost. Al cap- rehabilità políticament tots els ciutadans de Girona
davall, els únics afers que cuejaren després de encausats. Per altra banda, el plet encetat entre el
l’estiu de 1391 amb relació a Cassà eren, per un consistori gironí i Gastó de Montcada acabà vist per
costat, el dipòsit en mans del mercader Bartomeu a sentència a favor del segon i, per tant, el noble
Benet que havia de permetre pagar la recompra consolidà l’exercici de la jurisdicció al terme de Cas-
de la jurisdicció, segons es començà a dissenyar sà. En diverses missives dirigides als jurats al llarg
l’any 1375 i es tramità, de forma definitiva, a partir de 1393 hi insistia la reina Violant, a la cort de la
de 1386; per l’altre, l’execució instada des de la qual Montcada havia passat a ostentar el càrrec de
tresoreria reial per l’atac registrat al castell cassa- camarlenc, tal com hem vist. En darrer terme, Joan I
nenc l’any 1390 i que havia comportat una multa de també els demanà que oblidessin l’afer. 94

91. AMGI, Manuals d’Acords, any 1391 –antic núm. 24–, f. 24v-26r (1391.07.11).
92. AMGI, Manuals d’Acords, any 1391 –antic núm. 24–, f. 30 bis (1391 s. d.).
93. reixach, 2015: vol. 1, p. 214-218.
94. arnall, 2000: núm. 388 (1393.02.22), núm. 390 (1393.03.28), núm. 391 (1393.04.02), núm. 393 (1393.06.15), núm. 394
(1393.06.22) i núm. 400 (1394.02.26).