Page 27 - Conferencies de l'Arxiu 1

UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV 27

Aquests espais identificats amb el castell aparei-
xen també en una altra venda, en aquest cas dos
anys anterior –el 31 d’octubre de 1329–, en què
Narcís Miró vengué a Guillem Sagrera i a la seva
muller Maria, tota la feixa que tenien al lloc dit “la
Coromina del Castell” –també sota domini direc-
te del senyor castral. En aquest darrer cas, les
69
afrontacions de la parcel·la descriuen el camí que
anava de Cassà a Monells i també el torrent ano-
menat “torrent del Castell”. El fet que coincidis-
sin, plegats, dos microtopònims relacionats amb
el castell –el torrent, la coromina– pensem que
podria indicar que la fortalesa no devia trobar-se
gaire lluny del camí que conduïa fins a Monells tot Figura 3. Can Català, casa probablement ubicada sobre les
travessant les Gavarres. restes del castell de Cassà. AMCS, Arxiu d’Imatges. Au-
tor: Brauli Gener.
Una darrera notícia també orientativa ens traslla-
da trenta-cinc anys després dels episodis violents
que han estat tractats aquí. El dia 1 de setembre 3. CONCLUSIONS
de 1365 Gastó de Montcada, el baró de Llagoste- En un context general de fragmentació senyorial,
ra, establí una terra a Bonanat Alagot, un actiu car- durant el primer terç del segle XIV els Montcada
70
nisser de la cellera de Cassà. Una part d’aquesta incrementaren la seva presència al nord-est català.
possessió, descriu l’acta notarial, era al puig del La constitució de la baronia de Llagostera a partir
castell, també anomenat “Puigdelfí”. Aquesta és del 1324-26, on el llinatge hi podia exercir el mer i
la primera notícia que coneguem que acreditaria el mixt imperi, fou només el punt d’inflexió. Tan sols
que la fortalesa es trobava, efectivament, al cim dos anys després de la donació reial de Cassà, un
d’un puig. Segons l’acta, una part de la possessió altre membre de la família, Gastó de Montcada,
estava plantada amb vinya, i l’altra era boscosa. A fou nomenat bisbe de Girona, càrrec que osten-
71
l’oest, aquesta terra afrontava amb el ja esmentat taria entre 1328 i 1334, data de la seva mort. La
“torrent del Castell”, que en aquest cas s’espe- curta estada a la seu episcopal fou aprofitada pel
cificà que era conegut com el “torrent del Prat de seu germà, Ot de Montcada, perquè validés les
Florit”. obres que ja havia començat de fortificació de l’es-
72
El castell de Cassà de la Selva es trobava al cap- glésia de Llagostera. En els moments inicials de
damunt d’un turó que era conegut amb el nom de consolidació del seu ‘petit’ estat feudal, els Mont-
Puigdelfí a mitjan segle XIV (cf. Figura 3). L’anome- cada possiblement preveien episodis de violència i
nat torrent del castell també formava part d’aquest preparaven els seus baluards.
paisatge castral. Amb la hipòtesi que el castell po- Ot († 1341) i més endavant el seu fill Pere de
dia estar més exposat –ser més vulnerable– pel Montcada († 1358) estaven ben advertits que la
sud que no pas pel nord, el camí de Monells a Cas- seva posició seria contestada per alguns agents
sà podria acostar-s’hi des d’aquesta orientació. A locals que veien amenaçada la influència al terri-
més, possiblement era aquest camí, o un ramal tori. L’exemple més eloqüent l’ofereix el cas dels
seu, la via que arribava directament fins al barri del Esquerrer-Foixà, llinatge de la baixa noblesa que en
castell, des del qual posteriorment s’accedia a la el passat, com els Montcada, també havia tingut
fortalesa tot creuant el pont. ascendència sobre la corona.

69. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 53r (1329.10.31).
70. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 71, f. 41v-42v (1365.09.01).
71. sobrequés, 1957: p. 126 i ss.; puig-marquès, 2007: p. 218. Sobre els antecedents i la formació del llinatge nobiliari, cf.
Shideler, 1987.
72. ADG, Notularum, vol. G-8, f. 26r (1332.06.04).