Page 24 - Conferencies de l'Arxiu 1

24

i tot un tauler per jugar a daus que fou localitzat D’altra banda, en l’inventari registrat el setem-
al terrat podria formar part de l’utillatge de l’oci bre, el castell contenia una diversitat major de
senyorial. matèries primeres –fruita, vint-i-cinc mitgeres
Les funcions militars del castell de Cassà són al- d’ordi, vint-i-cinc mitgeres de mill, faves, llegums,
hora innegables. En defensa de la seva senyoria, melca, farina de blat, farina d’ordi, avellanes i deu
els Esquerrer havien preparat la fortalesa per forcs d’alls– que no pas al desembre, després
participar en xocs armats i per resistir eventuals del setge i ja lluny de les collites i de la verema.
setges. Ho delaten els 38 objectes per a guerre- En aquell moment s’hi localitzaren divuit mitgeres
jar que s’hi trobaren. D’entre aquests objectes de mill, sis de blat i una de melca, a més d’altres
destaquen no només les armes i els escuts –so- petites quantitats d’aquests productes, de faves
vint trencats–, sinó una col·lecció de proteccions i de llegums.
personals preparades per vestir un mínim de set En darrera instància, el castell era també un cen-
homes d’armes: cuirasses, gorgeres i capells. tre productiu. Cal comprendre la nostra afirmació
Tots aquests darrers estris eren a l’aula. A més, en diferents sentits. Hipotèticament, les eines
a la domus 1 s’hi localitzaren dos perpunts, que agrícoles localitzades –aixades, lligons, càvecs,
eren les peces repuntejades que es duien, per falçs– podien ser utilitzades en el treball de par-
seguretat, per damunt de l’armadura. cel·les agrícoles que els Esquerrer-Foixà podien
A l’inventari del setembre crida especialment disposar en qualitat de reserva senyorial, o bé en
l’atenció la presència d’un grup de ballestes i, a l’horticultura dins de la mateixa fortalesa.
més, de cent “tretes” –és a dir, sagetes– per a Els habitants del castell sembla que també podi-
la ballesta de torn, tres-centes per a la ballesta en produir o preparar roba. La presència de ma-
de dos peus –que eren de les modalitats més po- nats i de troques de lli, i d’eines relatives al pen-
tents, sovint usades en les batalles marítimes– i tinat del fil ho indicaria. La producció de peces de
quatre-centes per a la ballesta d’estrep. Tot ple- lli era una activitat domèstica, d’autoabastament.
gat configurava un veritable arsenal de vuit-cents Als masos de la baronia de Llagostera tenim ben
projectils. documentada aquesta activitat durant la primera
A nivell estructural el castell també evidencia meitat del segle XIV. Els draps de llana, en canvi,
que era una fortificació per a la guerra i que, a eren una manufactura especialitzada, que solia
més, s’hi feien obres per optimitzar la seva po- requerir com a mínim la intervenció dels teixidors
sició militar. En aquest sentit cal tenir en compte locals i que eren adquirits al mercat.
la presència d’arqueries –també referides com a Finalment, a la fortalesa es feien tasques de man-
arqueres– en dos punts diferents –l’aula i la cam- teniment periòdic. Tal vegada aprofitant les pres-
bra pintada–, i d’una obertura anomenada “ba- tacions en treball dels pagesos, els senyors podi-
listereta” o “fenestreta” al pòrtic. En el moment en forçar-los a fer feines de fusteria o de conser-
de redacció de l’inventari del desembre, aquesta vació i reparació del mur. Les eines de fusters i/o
espitllera havia estat ampliada recentment, pro- picapedrers localitzades –com ara les tribanelles,
bablement durant les darreres violències viscu- els tribencs, els malls o els martells– són un indici
des a la fortalesa al llarg del 1329. d’aquest tipus de tasques.
El castell era el centre a partir del qual els Es-
querrer exercien drets i propietats al territori.
Era el punt de referència d’una senyoria alodial 2.2 La localització del castell de Cassà de
important. La reiterada presència de contenidors la Selva
de cereals i de líquids, d’eines per a transportar Els desperfectes registrats al castell de Cassà per les
el gra, o fins i tot d’una mesura pública, reflec- violències de 1329 podrien indicar una major expo-
teixen el tràfec dels pagesos que periòdicament sició del seu perímetre cap a algun punt cardinal en
lliuraven els censos en espècie per a satisfer les concret. La documentació notarial coetània, a més,
exigències del seu senyor, el castell. Per la pro- permet de començar a proposar ubicacions per a un
fusió amb què les trobem, cal destacar les peces castell del qual, de moment, no tenim cap traça física.
relacionades amb la verema i el vi –vaixells, bo- En el marc de la donació doble registrada el 27
tes, tines– i també amb l’oli –gerres, dolis. Tant de desembre de 1329, l’oficial del vescomtat de
al setembre com al desembre del 1329 hi havia vi Cabrera, Berenguer de Marata, observà que el
en abundància emmagatzemat al castell. castell es trobava “descubert e destruït” en al-