Page 21 - Conferencies de l'Arxiu 1

UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV 21

Separada de la resta del territori per un vall, la for- sales multifuncionals, que se solien separar mit-
talesa estava alhora dotada d’una lliça. Les llices jançant envans mòbils en funció de l’ús que se’ls
eren la llenca de terreny que envoltaven els murs i donés. A tall d’hipòtesi, donada l’elevada quantitat
que evitaven que, en cas de despreniment de pe- d’objectes que s’hi localitzaren i de murets que for-
dres o abocaments de brossa, el vall fos progres- maven la seva estructura, podria tractar-se d’una
sivament reomplert. Al llarg del perímetre de la lliça de les estances més grans del castell. L’aula tenia
s’hi havia construït una naia, un passadís porticat. portes fetes amb fusta de pi.
Sabem que la torre mestra tenia certa alçada, de L’aula disposava d’un altell o tribuna amb dues ar-
tal manera que dues cordes de cànem –“gúme- queries formades per diversos murets. L’estructu-
nes de cànem”– localitzades al castell el mes de ra estava suportada per un “testbol” o “trespol”,
58
setembre eren jutjades com a molt llargues preci- que cal entendre com una coberta sòlida. Una de
sament perquè podien estendre’s des del terra fins les arqueries estava orientada a migdia; l’altra, al
al capdamunt de la torre. La torre tenia escales nord. A l’altell s’hi accedia mitjançant una escala
56
interiors i estava coronada per dos terrats amb deu mòbil. La coberta superior d’aquest altell sabem
murets. Possiblement es trobava al costat nord del que estava coberta de teules.
castell. Als peus d’aquesta estructura, el castell L’aula és l’espai del castell on més objectes es
devia comptar amb un pati, del qual no en conei- van inventariar. Principalment s’hi trobaren atuells
xem cap detall. de cuina i per a servir, d’entre els quals trenta-un
L’inventari indica que la fortalesa disposava d’onze “parapsides” de fusta –un tipus de safata– i vint
claus, probablement de dependències diferents. “cisoria” també de fusta –en català anomenats ‘ta-
Amb tot, la porta forana tenia esparra, cadena i lladors’, un instrument circular i dentat que servia
forrellat per tancar-se. per a tallar carns. Aquests elements conformaven
Pel pont probablement s’accedia al pòrtic. Aquí una vertadera vaixella senyorial, que podia servir
s’hi localitzava la porta forana. Sabem que l’es- a molts comensals. A la vegada, a l’aula s’hi lo-
pai connectava amb diverses estances inferiors calitzaren fins a vint-i-quatre eines per a la guerra:
i superiors, com el celler i l’aula. Com a mínim cuirasses, gorgeres, capells de ferro, escuts i un
disposava d’una ballestera, que era una finestra torn per a carregar ballestes.
oberta al mur amb finalitats defensives. En aquest Sobre el pòrtic del castell no només s’hi localitzava
espai d’ingrés al castell, s’hi havia instal·lat una l’aula, sinó també una domus o sala –a la Figura 1
mesura de referència del blat –probablement es fa constar com a domus 1– de la qual no tenim
una pedra amb un solc– que els pagesos tenien cap informació estructural. Tan sols sabem que
a l’abast per certificar el volum del cereals que contenia una escala que permetia pujar al terrat i
transportaven. 57 a la cambra pintada. Contigua hi havia una segona
Així, l’orientació ‘agrícola’ d’aquest espai queda sala, en aquest cas dotada d’una porta –a la Figura
ben acreditada quan, a més, s’hi registra un cert 1 es fa constar com a domus 2.
nombre de recipients que servien tant per a conte- La localització precisa de l’estança que és anomena-
nir com transportar matèries primeres: dues porta- da “rebost” resulta incerta. Tanmateix, en l’inventari
dores, un doli de terrissa i un tinard. del desembre de 1329 se’n fa una valoració estruc-
Damunt del pòrtic s’hi localitzava l’aula del castell, tural conjunta amb les anteriors dues domus. Per
és a dir, la sala principal. A l’aula s’hi ascendia des això apostem per situar-les en espais contigus. 59
del pòrtic a través d’una escala, que no sabem si Entre d’altres, el rebost contenia matèries prime-
era mòbil o bé d’obra. Les aules dels castells eren res en quantitats sempre indeterminades –mill, fa-

56. “...qui avien tantes braçes que abastaven del cap de la torra en terra, e més”, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3,
f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndix 3.
57. És d’aquesta manera que creiem que s’ha d’interpretar la referència a “una cortera sive mensura bladi”, cf. AHG, Notarial,
Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 95r-97v (1329.12.27), cf. Apèndix 1.
58. Segons la descripció de l’inventari del setembre, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 97v-98v (1329.12.27), cf.
Apèndix 1.
59. L’inventari del setembre ubica el rebost “sota” una “casa migana” que podria correspondre a la domus 2.