Page 23 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 23
UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV 23
Taula 1. Objectes identificats en l’inventari del castell de Cassà de la Selva (1329)
Espai o estança objectes totals núm. Mobiliaria Armament i defenses Roba de llit i de cuina Peces de vestir Estris de cuina Contenidors i portadors Eines de treball Altres Sense identificar Matèries primeres
Pòrtic 7 1 - - - - 4 2 - - -
Lliça 103 3 - - - - - - 100 b - -
Aula 108 14 24 5 - 58 6 - - 1 -
Domus 1 16 6 4 1 2 1 - 2 - - -
Domus 2 12 2 - - - 4 6 - - - X c
Rebost 58 6 d - 6 3 6 18 13 5 1 X e
Cambra pintada 35 5 10 16 - 1 - 1 1 1 X f
Terrats 15 g 13 - 1 - - - - 1 - -
Celler 11 1 - - - - 9 1 - - X h
Cases inferiors 4 1 - - - 1 2 - - - -
Estables i cuina 0 - - - - - - - - - -
TOTALS 369 52 38 29 5 71 45 19 107 3
a Inclou escales mòbils.
b Es tracta de material de construcció: pedres i bigues de mides diverses.
c En un escriny, hi ha “certa quantitat de llana”.
d En un escriny, hi ha escriptures.
e En un escriny, hi ha mill i algunes alforges plenes. En una teca, hi ha mill i tres flocs de lli pentinats. En un cabàs, hi
ha certa quantitat de faves i llegums. En un cove, hi ha 34 manats de lli allisat. Una pastera és plena de faves. També
s’hi localitza un sac mitjà de blat i un manat de lli pentinat.
f Un glanissell de fil de lli. S’hi localitza una mitgera de melca.
g També hi ha “molts pals”.
h Tres vaixells de vi són plens de vi. També s’hi localitzen divuit mitgeres de mill i sis mitgeres de blat.
Font: AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f.95r-97v i f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndixs 1 i 3.
mínim des de quatre perspectives diferents. El bé una gran varietat de roba de llit i disposava
castell complia les funcions de residència senyori- de latrines annexes. Així, creiem que l’aula i la
al dels Esquerrer-Foixà, era una fortificació militar cambra pintada –als pisos superiors del castell–
preparada per resistir un setge, actuava de centre haurien estat els espais preferentment utilitzats
extractor de la renda pagesa i, a la vegada, fun- amb funcions residencials i de sociabilitat pels
cionava en si mateix com a unitat de producció Esquerrer-Foixà.
econòmica. Tal com tenim ben documentat pel cas dels Mont-
Malgrat que la primera de les funcions hagués cada, els senyors del castell també podrien ha-
quedat relegada durant les violències de la tardor ver organitzat banquets i vetllades per a valedors,
del 1329, el castell de Cassà pogué funcionar amics i família. Amb aquest propòsit hauria estat
63
com una de les residències senyorials dels seus necessària l’extensa vaixella localitzada a l’aula, o
titulars. L’estructura que resulta més eloqüent bé les exclusives peces de terrissa de Màlaga i
en aquest sentit és la cambra pintada. Decorada les ampolles i tasses de vidre que es documenten
de forma més o menys sumptuosa, acollia tam- en l’inventari redactat el setembre de 1329. Fins
63. Vegi’s l’exemple del Nadal de 1340, quan Ot de Montcada va fer una important adquisició de capons, moltons i porcs per a
passar les festes a Llagostera, on hauria celebrat un “convivium” amb diferents cavallers: “in quibus dictus nobilis invitavit
quamplurimos milites in dicto castro de Lagustaria”, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 20, f. 70r-70v (1341.02.12), f.
79r (1341.02.19) i f. 113v (1341.04.02).