Page 22 - Conferencies de l'Arxiu 1

22

ves, llegums, blat. En canvi, s’hi localitzava lli, que d’armes de guerra –deu. Encara s’hi documentaren
fou descrit amb més precisió: dins d’una teca hi d’altres objectes que en principi resulten aliens a
havia tres flocs de lli pentinats; en un cove, tren- una estança amb funcions residencials: un rusc,
ta-quatre manats de lli allisat; i en una altra zona de una pastera que era sota un llit, o un tribenc –una
la sala, un manat de lli pentinat. De fet, el treball del barrina grossa de fuster.
lli s’intueix com una activitat destacada en el marc L’inventari diferencià dos terrats, un de superior i
de l’economia domèstica del castell. En la domus un d’inferior, entre els quals s’hi transitava per una
1 s’inventariaren dos pentinadors de ferro amb mà- escala. Poc més sabem d’aquestes estructures;
nec de fusta que servien tant per al lli com per a la tan sols que eren prou sòlides perquè s’hi hagues-
llana; en el mateix rebost hi aparegué un manubrio sin acumulat una sèrie de mobles més o menys
també apte per a pentinar el lli. pesants: un banc i una banqueta, fins a sis portes,
En el rebost hi destaca l’elevat nombre de recipi- diversos pals, etc.
ents contenidors –divuit–, d’entre els quals quatre Altra vegada a nivell del sòl, l’inventari descriu un
60
escrinys –un tipus de caixa de fusta–, tres dolis celler. Infraestructura semisoterrània, s’hi accedia
de terrissa, sis gerres de terrissa, un urceum –o des del pòrtic del castell mitjançant una escala.
gerra– de terrissa per a contenir-hi oli, i una bota Just damunt del celler sembla que hi havia una
de mena per al vi. estructura –“·i· portxe ab ·i· cambre”– que li feia
En un pis superior, sota el “trespol” esmentat, s’hi d’avantsala. 61
localitzava la “camera picta” o “cambra pinta”. Tot Al celler s’hi localitzaren recipients per a contenir
i que l’inventari singularitza l’estança per l’existèn- líquids i cereals: tines, cubells i vaixells. De fet,
cia de pintures, no en tenim cap descripció. Cre- tres dels cinc vaixells que s’hi trobaren el desem-
iem que podia tractar-se de pintures murals, de te- bre del 1329 contenien vi. També s’hi localitzà un
ginats al sostre o bé d’ambdós elements. Aquesta important volum de cereals que, en funció dels
sala estava dotada de dues finestres, una de les individus que participessin en la defensa del cas-
quals sabem que donava al nord. Es tancaven amb tell, podia garantir la seva supervivència durant
porticons de fusta de pi. Contigua a aquesta cam- setmanes: divuit mitgeres de mill i sis mitgeres
bra pintada hi havia una altra sala que acollia unes de blat.
latrines. A sobre la cambra pintada hi havia un nou Desconeixem la ubicació de les anomenades “do-
cos d’arqueries, possiblement a la mateixa alçada mibus inferiores”. Estaven formades per un mí-
que les de la contigua aula. nim de tres graners, una sala per als presoners
La cambra pintada destaca per la quantitat de pe- –“presices”– i un espai anomenat “cor del cas-
ces de roba de llit que s’hi localitzaren –setze–: tel”. Totes aquestes eren infraestructures conti-
sacs de llit amb palla, vànoves, flassades, llençols, gües entre si.
un coixí amb plomes, etc. La localització d’aquest En darrer lloc, al sud del castell i en un cos exempt,
tipus de roba, la presència de pintures que devien hi havia la cuina i els estables de la fortalesa.
donar un caràcter sumptuós a l’espai, i l’existència Aquestes dependències compartien un mateix
de latrines annexes molt possiblement ens parlen sostre. Ambdós espais tenien “bones” portes, i la
d’una zona amb funcions residencials. cuina, a més, estava dotada d’un forn de pedra.
62
La cambra pintada, amb tot, és l’altre espai a ban- Atenent als elements descrits fins aquí, proposem
da de l’aula on es localitzà un nombre significatiu
entendre el castell de Cassà de la Selva com a

60. Un d’aquests escrinys era ple d’escriptures. En ambients domèstics rurals era habitual que la documentació es desés en
escrinys. Aquesta documentació podia constituir part de l’arxiu del castell, on es preservarien els títols de propietat i els drets
dels titulars de la fortalesa. L’inventari del castell de Dosrius de 1315 enumera moltíssimes escriptures, però, en canvi, no diu
si es trobaven en un escriny, cf. mallorquí, 2017.
61. Es tractava d’una estructura complexa, que inclouria una “cuberta de taulada e de fusta de pinh ab ·xxxvi· murets, bona e
sencer, ab ·iiii· finestras e ab colones e ab portes de pin barrades [e] ab ·ii· portals, ab portes bones e sencers”, cf. AHG,
Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndix 3.
62. Un document que ha estat localitzat per Joaquim Mundet i que data del 1321 acreditaria que, a banda de les estances
descrites fins aquí, al castell hi havia hagut una capella amb un altar dedicat a Sant Lionç, de la qual l’inventari no en dona cap
referència, cf. ADG, Notarial, Girona-3, vol. 1350, f. 106v (1321.12.18).