Page 17 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 17

UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV  17




            a la vegada que hem constatat l’eficàcia dels grans   pals, a més de fer una llista dels béns que contenia
            barons del territori –en el nostre cas particular, el   el castell.  El document, redactat en català, fou
                                                                     40
            vescomte de Cabrera– per exercir l’arbitratge.   elaborat per encàrrec de Bernat Guillem de Foixà,
            A banda de les conclusions generals que n’hem    que podia tenir interès a acreditar l’estat de con-
            pogut extreure fins a dia d’avui, en els propers pa-  servació del castell abans de l’assalt dels Mont-
            ràgrafs ens proposem de recordar els fets, con-  cada. Pel bon estat general que presentava, es
            crets, que tingueren lloc a Cassà de la Selva l’any   pot deduir que aquest setge inicial no havia afectat
            1329. Tal com hem deixat entreveure fins ara, les   seriosament les seves estructures. En canvi, en
            circumstàncies polítiques que envolten aquest    l’atac en podrien haver resultat més malmeses les
            conflicte en particular són conegudes tan sols par-  cases del barri.
            cialment. Futures recerques hauran d’acabar d’es-  A causa de l’ocupació del castell, Bernat Guillem
            clarir el paper de cadascun dels actors i també les   de Foixà, germà d’Elvira Esquerrer i titular d’una
            seves motivacions.                               fracció de drets del castell, aplegà un exèrcit
            Els conflictes per l’exercici de la jurisdicció van   nombrós –“pluribus militibus cum equis et armis
                                                                                                         41
            ser la causa de l’atac al castell de Cassà per part   et magna femilia, peditum et clientum armateii”.
            dels Montcada durant el setembre de 1329. Amb    Assetjaren el castell durant tres mesos i mig per
            posterioritat, aquest atac seria justificat per l’intent   tractar de recuperar-lo per al llinatge. 42
            d’alguns homes del castell de trencar els signes   A partir del desembre, el rei Alfons III intentà que
            de jurisdicció dels Montcada, forques i costells,   el veguer de Girona, Pere de Santcliment, accedís
            amb intenció d’instal·lar-ne de propis. A més, Adrià   a Cassà per restituir el castell als Esquerrer i res-
            Ventalló, batlle del castell pels Esquerrer, hauria   taurar la pau. Però el veguer, responent a les pres-
            estat acusat de complicitat amb un assassinat i de   sions dels ciutadans de Girona, realment s’afegí al
            diverses agressions als homes dels Montcada. 38  setge armat que ja intentaven els Esquerrer, este-
            Poc sabem, de moment, sobre aquest esclat vi-    nent les violències arreu dels dominis dels Mont-
            olent; tan sols que el vescomte de Cabrera hi in-  cada. 43
            tervingué com a àrbitre, proposant una treva de   El rei, incapaç de posar pau, deixà pas altre cop al
            cinc dies a les parts enfrontades el 20 de setembre   vescomte de Cabrera, que imposà una nova treva
            de 1329,  “dimarts aprés Santa  Creu”. Aquesta   el 6 de desembre de 1329.  Per aquesta treva,
                                                                                      44
            primera treva no fou respectada. S’intueix que a   el magnat es comprometia a actuar d’intermediari,
            partir d’aquell moment els Montcada controlarien   rebent el castell de mans dels Montcada per entre-
            la fortalesa i que, a més, hi retindrien durant 37   gar-lo després als Esquerrer.
            dies el batlle dels Esquerrer, l’omnipresent Adrià   Aquesta donació doble finalment tingué lloc el
            Ventalló. 39                                     27 de desembre de 1329. En un gest cerimoni-
            En el marc de l’intent de mediació, s’aixecà una   al, la fortalesa passà dels oficials dels Montcada
            primera acta d’inventari on es certificava l’estat de   als oficials del vescomte de Cabrera i, d’aquests,
            conservació de les estances i estructures princi-  a Bernat Guillem de Foixà. Aquestes donacions






            38. sales, 2010.
            39.  AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndix 3. Esmenem aquí la interpretació que en fèiem
               el 2010, quan afirmàvem que fou l’ocupació del castell que durà trenta-set dies, cf. sales, 2010. L’ocupació possiblement
               s’estengué entre mitjan setembre i finals de desembre del 1329.
            40. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndix 3.
            41. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 95r-97v (1329.12.27), cf. Apèndix 1.
            42. Al mateix temps, els Montcada haurien organitzat una coalició de partidaris. La guerra feudal estava servida. Sabem, per
            exemple, que el baró Pere Galceran de Pinós s’hauria desplaçat a Cassà amb una host per auxiliar el seu oncle Ot de Montcada
            en la guerra que “avie ab en Bernat de Foxà”. Per aquesta expedició, els cònsols de la vila de Bagà, al Berguedà, van proporcionar
            una ajuda al seu senyor jurisdiccional de 2 sous per dia durant vint-i-un dies per tal de sufragar el cost de dos “sirvents”. Serra i
            Vilaró, que recollí la notícia a l’arxiu municipal de Bagà, datà incorrectament el conflicte l’any 1331, cf. Serra, 1930: vol. 1, p. 135.
            43. sales, 2010: p. 71.
            44. sales, 2010: p. 73.
   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22