Page 13 - Conferencies de l'Arxiu 1

UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV 13

vivien a les cases que formaven l’espai d’aquesta 1.1 Els actors polítics del territori: els Es-
cellera. Tanmateix, està ben acreditat que la major querrer, els Montcada, la ciutat de Girona
9
part de la població vivia als masos dels veïnats: i el vescomtat de Cabrera
se n’han arribat a localitzar cent setanta-dos pels Un cop avaluada la fisonomia que podia presentar
segles XIII i XIV. el conjunt del terme de Cassà, cal preguntar-nos
10
Al marge de la cellera i els veïnats, Cassà comp- ara sobre qui exercia el domini del territori a la dè-
tava amb un castell. Sense restes físiques visibles cada de 1320. La resposta a aquesta pregunta
12
que hagin arribat fins a dia d’avui, la localització presenta les complexitats pròpies d’un context
precisa d’aquesta fortalesa és encara una incògni- feudal, amb una elevada fragmentació en l’exercici
ta. Tanmateix, podem assegurar que es trobava en de la jurisdicció i dels dominis territorials. La com-
un punt més o menys allunyat de la cellera. Al cim petició entre alguns d’aquests actors –que eren
d’un turó, el castell era en un indret prou gran per clarament desiguals en capacitat militar– fou la raó
encabir-hi, alhora, un barri. Els barris dels castells de fons que provocà l’esclat violent de 1329. Els
eren grups de cases generalment protegits pels següents paràgrafs fixen, en aquest ordre, el paper
mateixos elements defensius de la fortalesa i que del llinatge dels Esquerrer-Foixà, dels Montcada,
11
comptaven amb infraestructures comunes. de la ciutat de Girona i dels vescomtes de Cabrera
Cassà a inicis del segle XIV pot ser descrita com en la influència sobre Cassà de la Selva i el seu
una vila en formació. Tot i no haver-se consolidat castell.
encara com un lloc central, prou atractiu per a la Un dels principals actors que cal tenir en compte
població dels masos de l’entorn, el nucli anava pel que fa al control del territori és el llinatge dels
creixent a redós de la cellera i de l’església par- Esquerrer. Guillem Esquerrer, cavaller de la vila de
roquial. El castell, a la vegada, funcionava princi- Castelló d’Empúries i que havia estat batlle general
palment com una residència senyorial fortificada. de Catalunya en el tombant del segle XIII al XIV,
Si en el tombant dels segles XIII al XIV podia plan- aconseguí d’esdevenir senyor del castell de Cas-
tejar-se encara una certa pugna entre el castell i sà de la Selva i de tot el seu terme –que incloïa
la cellera pel lideratge sobre el conjunt del terme, la cellera i els masos– per compravenda al rei. 13
aquesta es trencaria definitivament durant les se- De moment, la data més reculada en què podem
güents dècades. La vila de Cassà esdevindria un acreditar que Esquerrer ja era titular de Cassà és
projecte d’èxit, centre d’un terme jurisdiccional i el mes d’agost de 1302. La compravenda po-
14
més endavant d’un municipi; mentre que el castell dria haver-se produït en alguna data propera al 29
es diluiria definitivament com a punt de referència d’octubre de 1299, moment en el qual el mateix
jurisdiccional i, a l’alba de l’època moderna, desa- Esquerrer la vila de Caldes de Malavella. Anys
15
pareixeria físicament. més tard, el 1308, es convertia temporalment en

9. mallorquí, 2009b: p. 8-11.
10. Vegeu el capítol escrit per Joaquim Mundet i Elvis Mallorquí en el present llibre.
11. El cas del barri del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès), ha estat a bastament estudiat. Entre el 1986 i el 1993 s’hi van
dur a terme treballs arqueològics, cf. cabestany, 1994; raurich-mestre, 1994: p. 51-60.
12. Resumim al llarg de les següents pàgines la introducció al nostre article anterior, cf. sales, 2010. A la vegada, s’hi presenten
notícies i reflexions fruit d’investigacions més recents.
13. Els serveis a la corona d’Esquerrer no cessaren en aquell moment, ja que entre 1311 i 1312 el retrobem exercint d’ambaixador
del rei, cf. péquignot, 2009: p. 318.
14. Vegeu l’acta del plet i el posterior privilegi, ambdós documents de l’any 1302, pel qual Jaume II concedí a Guillem Esquerrer
la potestat d’organitzar un mercat setmanal a Cassà de la Selva. Sobre el plet, alguns fragments del qual estan conservat
a l’ACA, cf. farías, 2003. El privilegi es conserva en canvi a l’ADM, Secció Montcada, II.19/p.1 (1302.12.08). El mercat no
arrencà tampoc després del privilegi aconseguit per Esquerrer. Amb tot, sembla que l’existència, antiga, del mercat setmanal
s’hauria fossilitzat en la toponímia local a mitjan segle XIV. Podem acreditar-ho, per exemple, a través d’un bescanvi de béns
immobles ubicats a la cellera i datat el 10 de maig de 1355. En aquest document es fixen les afrontacions d’unes cases “in
loco vocato ‘mercat’” i també a la “platea mercati”, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 48, f. 101v-102v (1355.05.10).
15. ACA, Batllia General, registre 534, f. 16r (1299.10.29).