Page 10 - Conferencies de l'Arxiu 1

10

Tant el cicle de conferències com aquestes activitats paral·leles han coincidit en el temps amb
l’agreujament del conflicte entre els governs de Catalunya i d’Espanya a partir de la tardor del 2017,
cosa que, evidentment, no prevèiem a l’hora d’organitzar el cicle. Tots els cassanencs i tots els catalans
hem viscut en directe una ‘guerra’ entre els dos governs. Una guerra sense trets, ni morts ni ferits,
afortunadament, però una guerra amb ‘setges’ –com el del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia–,
‘allotjaments’ de tropes –com els entre sis mil i deu mil policies i guàrdies civils instal·lats en hotels de
diferents poblacions i en tres vaixells entre els ports de Barcelona i Tarragona– i ‘resistència pacífica’ dels
ciutadans al carrer el dia 1 d’octubre mentre hi havia escamots policials intentant impedir les votacions
per la força. Una guerra que ha comportat detinguts, empresonats, exiliats. Hi ha qui pot dir, certament,
que sense exèrcits i sense morts, no és una veritable guerra, sinó simplement l’aplicació de l’estat de
dret. Però el llenguatge ‘militar’ està a l’ordre del dia: ostatges, traïdors, sedició, rebel·lió. I, com ja s’ha
dit moltes vegades, qui primer mor en una guerra és la veritat: exèrcits de trolls i de bots informàtics que
disparen a través de piulades al Twitter a favor o en contra del procés. En aquest conflicte, també hi ha
hagut efectes sobre la població del país. No només sobre els que han rebut una forma o altra de violència
directa, sinó també patiment psicològic i alguna mena o altra d’efectes econòmics. Però el procés també
ha servit per demostrar la capacitat d’organització i de resistència que ja tenien els nostres avantpassats
i que, per exemple, van mostrar en els prop de quaranta anys de lluita dels remences per l’abolició dels
mals usos i en contra dels senyors feudals.
A Cassà de la Selva tots els que hem participat en el cicle sobre les guerres i els seus efectes hem
tingut a vegades la sensació que el que explicaven els conferenciants en relació amb uns fets oblidats del
passat ens ajudava a entendre el que estava passant al nostre país des del 20 de setembre i l’1 d’octubre
del 2017. En paraules del professor Josep Fontana, la tasca de l’historiador no és només recuperar el
record de fets oblidats sinó també “construir, a partir de la diversitat d’elements del passat que tenim a
l’abast, ‘presents recordats’ que puguin contribuir al fet que la consciència col·lectiva respongui als nous
problemes que se li presenten, no pas traient lliçons immediates de situacions del passat, ... sinó creant
escenaris contrafactuals on es puguin encaixar i interpretar els fets nous que se’ns presenten”. Esperem
que el contingut de les conferències recollides en aquest llibre pugui servir no només per entendre millor
10
la nostra història, sinó també per interpretar els diversos fets del present i encarar un futur millor.

10. fontana, 2018: p. 245.