Page 7 - Conferencies de l'Arxiu 1

7

1. INTRODUCCIÓ

Elvis Mallorquí Garcia

El present llibre, publicat només en format digital, reuneix les conferències d’un cicle que, a iniciativa
de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i amb el suport de l’Ajuntament de la mateixa localitat, s’ha
desenvolupat entre el setembre de l’any 2017 i l’abril del 2018 a la sala d’actes de Can Trinxeria, a la
plaça de la Coma de Cassà de la Selva. El tema elegit per al cicle de conferències era el de les guerres
i els seus efectes –demogràfics, socials, polítics, econòmics, etc.– sobre els cassanencs al llarg de la
història, almenys durant els segles en què els documents escrits permeten recollir dades i testimonis
directes dels fets ocorreguts durant els conflictes bèl·lics. Tal com estava previst des de bon principi, els
conferenciants han preparat un text escrit per tal de deixar constància de la seva aportació i, d’aquesta
manera, hem pogut preparar aquest llibre.
Les tres primeres contribucions estan centrades en els segles finals de l’edat mitjana, els segles XIV i XV,
i comparteixen el mateix escenari: el castell de Cassà. El que canvia, a banda de la cronologia, són els
actors que intervenen en els conflictes. En el cas del setge del castell de 1329, estudiat per Lluís Sales i
Favà, veiem la lluita pel control d’aquesta fortalesa cassanenca entre dues famílies senyorials, els hereus
1
del senyor Guillem Esquerrer i els Montcada, uns nobles que havien rebut els dominis de Cassà, Caldes
i Llagostera de mans del rei Jaume II amb tota la jurisdicció. En aquest cas, els ciutadans de Girona i els
agents del rei –entre ells el vescomte Bernat de Cabrera– tenen un paper secundari en el conflicte.
En el segon estudi, Albert Reixach i Sala aporta un marc més global per entendre el setge i la suposada
2
destrucció del castell de Cassà de la Selva l’any 1390. En aquest cas, el conflicte va esclatar entre el
noble Gastó de Montcada i els ciutadans de Girona, que no volien que el trànsit entre la ciutat i el port
de Sant Feliu de Guíxols quedés alterat per una jurisdicció particular. El rei Joan I, donant suport al noble,
i els vilatans i pagesos de Cassà de la Selva adquireixen un paper més actiu en la lluita, si bé no són
encara els protagonistes directes.

1. Llicenciat en Història el 2006 i becari predoctoral de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona entre el 2006
i el 2011. S’ha especialitzat en l’estudi del funcionament de les corts jurisdiccionals, de la litigiositat civil i del crèdit entre
particulars en època medieval, a partir dels registres i protocols de diverses notaries, com les de Caldes i Llagostera; cf. sales,
2011, 2014 i 2018. Gràcies als documents estudiats, Lluís Sales ja havia ofert una primera aportació a la història del castell de
Cassà de la Selva, cf. sales, 2010.
2. Llicenciat en Història el 2009, becari d’investigació a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions
Científiques entre els anys 2010 i 2014 i, finalment, doctor en Història Medieval per la Universitat de Girona. Les seves
recerques s’han centrat en les elits locals que controlaven el municipi gironí i, sobretot, les seves finances a la baixa edat
mitjana, cf. reixach, 2014 i 2015.