Page 12 - Conferencies de l'Arxiu 1

12

a l’extrem de la via que duia fins a Monells i que diades festives d’aquests nuclis eren pregonades a
creuava la serralada. Cassà per tal que la població en tingués constància i
4
Enfront d’un originari nucli urbà de dimensions emprengués un viatge d’anada i tornada que tot just
reduïdes, primer cal tenir en compte els ‘veïnats’ durava un dia. Aquests centres també presentaven
de Cassà. Aquests veïnats eren –de fet, encara ofertes específiques de productes que sabem que
són– agrupacions de masos que compartien una eren consumits a Cassà però que no podien loca-
mateixa unitat de paisatge i els habitants dels quals litzar-se amb tanta facilitat al mercat veí de Caldes,
feien ús d’infraestructures comunitàries –sistemes com, per exemple, les pells tractades a Girona o els
de recs i de camins. A més, la documentació dis- equins oferts pels mercaders guixolencs.
ponible evidencia una major sociabilitat entre els De forma més o menys regular, als homes de Cas-
membres d’un mateix veïnat. Els veïnats de Cassà sà també els tocava d’atendre les cites amb les
s’estenien cap a la plana i també s’enfilaven per senyories territorials que tenien la seva seu a Giro-
la muntanya. En el primer cas, els masos estaven na. La prestació de censos, el reconeixement dels
majoritàriament dedicats al conreu de cereals i a la dominis, la resolució dels conflictes per les exacci-
ramaderia bovina i porcina; els masos de la mun- ons, etc. eren tots motius suficients que cridaven
tanya alternaven la cria de bestiar ovicaprí amb els pagesos a viatjar fins als palaus i convents giro-
conreus adaptats a l’orografia, com ara la vinya, nins per tenir-hi aquestes entrevistes.
l’olivera i els cereals de cicle curt. Tot plegat descriu un context on es registrava una
Tot i presentar una posició geogràfica privilegiada, notable mobilitat entre els nuclis. La documentació
durant la primera meitat del segle XIV no podríem a l’abast acredita aquests i encara d’altres incen-
definir el nucli de Cassà com una ‘vila’ o petita ciu- tius que ens permeten d’imaginar un trànsit intens i
tat. El nucli, el ‘poble’, no comptava amb tots els continuat per l’espai regional més immediat. 6
serveis i funcions que els historiadors enumerem Però no tot s’havia d’anar a buscar a fora. Cal re-
per definir aquests espais i que articulen el seu en- conèixer que el nucli de Cassà sí que comptava
torn rural. Molt particularment, Cassà estava man- amb algunes ‘instàncies centrals’, com ara una
cat d’un mercat estable i durant les primeres dè- cort jurisdiccional, que resolia eficaçment els con-
cades del segle XIV sembla que no va aconseguir flictes entre els habitants de tot el terme; o l’esglé-
5
convertir en permanent un servei com la notaria. sia parroquial de Sant Martí, que exercia de prin-
Aquestes eren en canvi dues infraestructures ben cipal centre religiós per a la població dels masos.
consolidades a Caldes de Malavella. Per aquest Amb motiu de cada celebració litúrgica, els veïns
motiu, els habitants de Cassà –tant de mas com dels masos visitaven l’església seguint un o altre
del nucli urbà– s’hi desplaçaven periòdicament per “camino missaderio” que s’estenien entre els ma-
anar a mercat i registrar els seus negocis. sos i la seu parroquial.
7
La proximitat de Cassà amb d’altres mercats dinà- Sabem que des de l’alta edat mitjana el nucli s’es-
mics –particularment Sant Feliu de Guíxols i Giro- tructurà al voltant de l’església de Sant Martí i, ja
na– era incentiu suficient perquè els cassanencs avançat el segle XIII, de la cellera. L’any 1328 te-
8
hi anessin també de forma regular. Les fires o les nim constància que com a mínim vint-i-nou famílies

4. Cassà era, des de l’època medieval, un punt de trobada de camins, cf. mallorquí, 2015-2016: vol. 1, p. 56-70, i vol. 2, p. 69-
72, 92-97, 135-143 i 159-169.
5. farías, 2003; sales, 2010.
6. Els camins, de fet, sovint eren escenari de baralles i conflictes que tenien origen en els mercats o fires. Un cas que datem
el 22 de març de 1355 exemplifica molt gràficament aquests fenòmens. Aquell dia, el batlle de Cassà de la Selva perdonava
les penes imposades anteriorment a un tal Joan Miquel, de la Bisbal d’Empordà. Miquel havia estat inculpat perquè una nit,
juntament amb alguns còmplices, hauria agredit Pere Soler, de Santa Pellaia. L’agressió s’havia produït a la mateixa cellera de
Cassà, i quan Soler hi transitava tornant de les fires de Caldes de Malavella, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 48, f.
77v (1355.03.22).
7. Vegeu la compravenda d’una terra a Cassà, on es fixaren les afrontacions amb un “camino missaderio”, és a dir, la via que
conduïa fins a l’església, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 72, f. 46r-46v (1365.08.10).
8. mallorquí, 2009a: p. 128.