Page 15 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 15

UNA FORTALESA EN TEMPS DE VIOLÈNCIA FEUDAL. EL CASTELL DE CASSÀ DE LA SELVA A INICIS DEL SEGLE XIV  15




            tots els estaments–, els Montcada hi implementa-  Ventalló, Berenguer Ferrer i Vengut Guerau– a qui
            ren una sòlida estructura administrativa, composta   considerà bandits precisament per no haver res-
            entre d’altres per una extensa nòmina d’oficials, de   pectat els ‘viafors’.  L’incident amb Adrià Venta-
                                                                              31
            corts de batllia per a cada nucli i d’oficines notarials   lló té especial significació si tenim en compte que
            de destret. 27                                   probablement es tractava del principal oficial dels
            A la llarga coneguda com la baronia de Llagoste-  Esquerrer-Foixà sobre el territori. Era el seu batlle
            ra, l’estat feudal dels Montcada al nord-est català   al castell.
            fou un projecte reeixit. Ja a finals de la dècada de   El tercer actor amb influència a Cassà de la Sel-
            1320 s’hi havia aconseguit ‘districtualitzar’ la juris-  va que cal considerar és la ciutat reial de Girona i
            dicció civil i criminal: és a dir, fixar una àrea ben   la seva classe dirigent. L’elit comercial de la ciutat
            delimitada on els oficials al seu servei tenien plena   s’havia mostrat des d’un inici contrària al veïnatge
            autoritat per actuar, més enllà de les clivelles de   amb un estat nobiliari potent. No és gens estrany.
            tipus feudal. Els Montcada tenien autoritat i l’exer-  A partir de la seva arribada, els Montcada contro-
            cien sobre remences propis, remences d’altres se-  laren vies de comunicació principals com el pas del
            nyories, i individus que no eren remences, com els   camí de Sant Feliu de Guíxols per Cassà, o un tram
            “homines iuvenes” de les viles, els cavallers, àd-  del camí ral a l’altura de Franciac –Caldes. També
            huc el clergat. Així mateix, tenim ben documentat   tenim ben documentat com, en moments d’espe-
            com aconseguiren de convertir-se en l’autoritat de   cial tensió, les noves autoritats decretaren que els
            referència en la resolució de contenciosos entre   homes de la baronia de Llagostera no entressin a
            pagesos i d’altres senyors. 28                   la ciutat de Girona ni fessin ús dels notaris de la
            L’autoritat dels Montcada quedaria així reconegu-  ciutat, en detriment de l’activitat comercial i de la
                                                                             32
            da i legitimada per tots els habitants del territori i   seguretat jurídica.
            pels actors externs; és a dir, per gairebé totes les   Aquestes raons empenyeren els gironins a parti-
            senyories contigües i també per la corona. Aquest   cipar en el tauler de joc cassanenc. En primer ter-
            reconeixement, però, es feu més difícil en el cas   me, els jurats de la ciutat de Girona posaren en
            dels Esquerrer-Foixà, titulars de la fortalesa de   marxa una ofensiva jurídica per reintegrar Cassà
            Cassà de la Selva i que tal com hem observat con-  de la Selva al patrimoni reial, sovint al·legant un
            servaven una sèrie de drets que podien entrar en   privilegi concedit a la ciutat l’any 1300 pel qual no
            col·lisió amb l’autoritat omnímoda dels Montcada.   s’havien de constituir noves jurisdiccions dins de
                                                                       33
            Ben aviat aparegueren els primers conflictes entre   la vegueria.  Sense esgotar la via legal, el veguer
            els Montcada i els Esquerrer. L’any 1327 els pri-  de Girona –actuant en defensa dels interessos de
            mers emeteren un advertiment públic perquè ningú   l’oligarquia local– participaria en les violències con-
            respongués a d’altres viafors que no fossin als pre-  tra els Montcada l’any 1329 o entraria en conflicte
            gonats expressament des de l’església, en al·lusió   amb aquests durant la dècada de 1340 per un se-
            al fet que el castell encara pretenia fer valdre els   guit d’acusacions mútues d’haver traspassat, amb
            seus drets militars.  Aquesta qüestió s’arrossega-  homes armats, els districtes respectius. 34
                             29
            va encara l’agost del 1329, quan Elvira Esquerrer,   Els vescomtes de Cabrera són els darrers actors
            muller del ja difunt Guillem i titular del castell, exigia   que cal tenir en compte en aquest espai. No tenim
            poder continuar emetent ‘viafors’ i imposar bans i   documentat que en el moment de les violències
            penes als habitants del terme.  Aquell mateix mes   contra el castell de Cassà, l’any 1329, aquests
                                       30
            la cort dels Montcada capturà tres individus –Adrià   magnats posseïssin honors o drets, directament,




            27. sales, 2014.
            28. sales, 2018.
            29. ADM, Secció Montcada, II. 19/p.6 (1327.03.17).
            30. Vegeu-ne una queixa a AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 40r-41r (1329.08.22).
            31. Vegeu la manlleuta –el seu alliberament provisional– a AHG, Notarial Caldes-Llagostera, vol. 4, f. 11v (1329.08.30).
            32. AMGI, Correspondència Jurats, I.1.2.1, antic lligall 2 (b), f. 7r-8r (1330.02.14).
            33. sales, 2010: p. 70-71.
            34. sales, 2010: p. 71.
   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20