Page 14 - Conferencies de l'Arxiu 1

14

senyor de Monells, i el 1316 en titular de la for- ‘viafors’ –la convocatòria dels veïns armats per fer
16
talesa de la Roqueta, a l’Esparra –Riudarenes. front a les amenaces–, van ser eficaçment comba-
17
Amb aquests exemples queda ben acreditat l’inte- tudes per altres poders polítics del territori. 23
rès dels Esquerrer per establir-se al territori, proba- La presència continuada dels Esquerrer-Foixà al
blement amb pretensions de constituir-hi un estat territori, i sobretot el fet que el castell fos una de
territorial propi. les senyories alodials amb més pes a Cassà de la
També amb l’objectiu de consolidar la seva posi- Selva, amb dominis sobre masos i remences, ge-
ció política, els Esquerrer contragueren aliances nerà un cercle local d’aliances. Així, un cert nombre
matrimonials amb els Foixà, cavallers feudataris de famílies devien censos i drets servils als titulars
del comte d’Empúries. Els Esquerrer-Foixà –que a de la fortalesa. Per aquestes raons no costa d’en-
partir de la dècada de 1320, i amb l’arribada d’una tendre que un seguit d’individus, en el marc dels
nova generació, adoptaren el gentilici de Cassà– conflictes, es decantessin repetidament del costat
van maldar per controlar aquest territori durant di- dels Esquerrer-Foixà. Tal com veurem, d’entre la
verses dècades, per bé que amb un èxit escàs. població local que els era favorable, destacaven
Amb el reemborsament parcial del preu de la com- els habitants del ja esmentat barri de la fortalesa.
pra de Cassà per part del rei a partir de la tercera Així, proposem d’entendre el barri no només com
dècada del segle, els Esquerrer-Foixà veieren limi- un recinte emmurallat, a redós del castell i separat
tada la seva força al territori. El reemborsament, un del nucli urbà, sinó com el baluard dels aliats polí-
procés tortuós, provocà que el llinatge anés per- tics i militars dels Esquerrer-Foixà.
dent el control sobre el terme de Cassà, però no El segon actor a tenir en compte en el panora-
sobre el castell. 18 ma ‘polític’ local és el llinatge dels Montcada, els
De fet, els Esquerrer-Foixà ostentarien el domi- membres del qual pertanyien al grup dels princi-
ni efectiu sobre la fortalesa fins, com a mínim, el pals magnats de Catalunya. Els Montcada estaven
1346. Durant tot aquest període el castell fou directament emparentats amb la corona: Elisenda
19
controlat per un batlle que els devia obediència. de Montcada, germana del cap familiar Ot el Vell,
Aquest oficial també s’encarregava de vetllar pels havia contret matrimoni amb el rei Jaume II l’any
24
drets inherents a la fortalesa com ara el dret a ex- 1322. De fet, sembla que en virtut de les donaci-
plotar el bosc o el dret a establir un molí a Cas- ons nupcials, el rei entregà a Ot de Montcada els
20
sà. 21 llocs i el conjunt de les jurisdiccions de Llagostera
Deixant de banda les atribucions esmentades, cal (1324), de Caldes de Malavella (1326) i de Cassà
25
tenir en compte que l’any 1329 el castell ja no era de la Selva (1326). Així es consolidava un estat
un focus emissor de jurisdicció, ni civil ni criminal. senyorial compacte, que a més inclouria temporal-
En aquest sentit, el castell de Cassà no hauria de ment el terme del castell de Lloret i el terme de
ser tingut com el centre d’un ‘castell termenat’, ja Tossa de Mar. Més endavant, arribaria a integrar
26
que no li era atribuïda la jurisdicció civil d’un territori el terme i castell de Vilobí d’Onyar (1356). En
delimitat. A més, les obligacions militars manades aquest estat senyorial, amb jurisdicció omnímoda
22
des del castell, en particular la capacitat d’emetre –és a dir, civil i criminal, sobre tots els homes de

16. mallorquí, 2011a: p. 275.
17. formiga, 1999: p. 128-129.
18. Vegeu l’atenció que vam prestar a aquest procés, cf. sales, 2010: p. 59-63.
19. Una nova transmissió del castell entre els Montcada i els Cruïlles va aixecar una queixa dels Foixà en la qual reclamaven una
part dels drets de la transacció, cf. ACA, Batllia General, reg. 600, f. 6v (1346.07.15).
20. AHG, Notarial Caldes-Llagostera, vol. 4, f. 54v-55r (1328.06.27).
21. AHG, Notarial, Girona, vol. 5-6, f. 29v (1326.05.01).
22. Sobre els drets dels castells termenats, cf. pons guri, 1989b; benito, 2012: p. 213-235.
23. sales, 2010: p. 67.
24. martínez ferrando, 1948.
25. sales, 2010: p. 63.
26. sales, 2018.