Page 16 - Conferencies de l'Arxiu 1

16

en el territori. La seva intervenció, proposant me- 1.2 El conflicte armat de 1329 i les seves
diació en el conflicte, pot ser explicada mitjançant conseqüències
diverses hipòtesis. No necessàriament es contra- A inicis del segle XIV el nord-est de Catalunya era
diuen entre elles. un espai on existia una certa competència jurisdic-
La gestió de l’extens estat que els Cabrera posse- cional entre senyories. D’entre les expressions
ïen al sud-oest de la plana de la Selva i que s’enfi- d’aquesta competència podem esmentar l’engran-
lava cap al Collsacabra requeria un context pacífic, diment de les baronies a través de les adquisicions
on l’ordre feudal fos respectat. En aquest sentit, o de les execucions d’hipoteques, les desavinen-
la documentació notarial disponible acredita un in- ces entre feudals a l’hora d’exercir jurisdicció so-
tens intercanvi humà i comercial entre les parròqui- bre persones o territoris que estaven en disputa,
es controlades pels vescomtes i les que eren con- i finalment, la persecució de la delinqüència fora
trolades pels Montcada: els habitants de Vidreres de l’àmbit estricte del propi terme jurisdiccional.
o Sils, dins del vescomtat, durant la primera meitat En darrera instància, aquesta competència podia
del segle XIV sembla que assistiren preferentment generar esclats de violència armada.
al mercat de Caldes. Els Cabrera, aportant disten- En aquestes ocasions, els senyors feudals mo-
sió al conflicte, bé podien estar demostrant que bilitzaven els seus seguidors. Les guerres locals
entenien la pau com el millor lubricant per al creixe- eren protagonitzades per agrupacions de cavallers
ment econòmic i la sostracció de renda. –“milites”– i membres de la ‘família’, l’estructura
En segon lloc, cal retenir el paper que els Cabrera de parentiu més o menys extensa que defensava
havien jugat, antigament, com a senyors territori- els interessos d’un llinatge.
als i també com a representants reials a Cassà de Una altra de les característiques d’aquestes vio-
la Selva i al conjunt dels territoris de la baronia de lències és que les faccions senyorials sovint pre-
Llagostera. Per exemple, sabem que l’any 1265 sentaven forces desiguals. Per exemple, grans
Guerau IV, vescomte de Cabrera, actuava com a barons amb vincles amb la corona i possibilitats
35
lloctinent del rei a Caldes i a Llagostera, a la vega- immediates de constituir un estat feudal podien
da que un any després ell mateix oferia els territoris enfrontar-se a petits senyors territorials que tal ve-
de Cassà, Franciac i Riudellots de la Selva a l’Orde gada disposaven només d’una casa forta o castell
36
del Temple. Si bé la continuïtat d’aquests drets de sense terme.
moment no ens és coneguda, podem tenir-los en Les tensions de la darreria de la dècada de 1320
compte a l’hora de copsar la complexitat dels fets a Cassà de la Selva són una excel·lent oportunitat
de 1329. En aquest sentit, Bernat II de Cabrera, per estudiar les violències feudals i els actors im-
amb la intervenció en el conflicte del castell de Cas- plicats. En una altra ocasió ja hem estirat aquest
sà, podia perseguir la preservació d’uns drets que fil. Hem conclòs el nostre estudi apuntant que les
37
encara ens són mal coneguts i/o, hipotèticament, alienacions del patrimoni reial entre els segles XIII
explorar l’extensió del vescomtat cap al nord. i XIV obriren una capsa de Pandora: s’incrementà
El conflicte entorn del castell de Cassà de la Selva la competència entre faccions senyorials que es-
del 1329 tingué la participació dels quatre grups taven disposades a ocupar l’espai que la corona
d’interès diferents que aspiraven a consolidar o a havia deixat vacant. També hem apuntat el gran
ampliar la respectiva autoritat sobre el territori. En nombre de senyories que podien protagonitzar un
aquella data, els Esquerrer i els Montcada tenien conflicte que en principi semblava menor. Cal tenir
presència directa al terme a través d’una fortalesa en compte, en aquest sentit, que les infeudacions i
els primers, i de drets omnímodes per jutjar i casti- el sistema de clienteles mobilitzaven cavallers que
gar els homes els segons. Dues altres entitats se- no estaven directament implicats en l’objecte de
nyorials –els ciutadans de Girona i el vescomtat de disputa. Hem observat la dificultat del monarca per
Cabrera– intervingueren l’any 1329 en l’escaquer fer de mediador en els conflictes, atenent als inte-
cassanenc en defensa d’interessos particulars. ressos partidaris dels seus propis oficials i ciutats;

35. català, 1990-1993: vol. 3, p. 466.
36. ADG, Almoina, Cassà de la Selva, pergamí núm. 2.638 (1265.05.11). Agraïm aquesta notícia a Alejandro Martínez Giralt.
37. sales, 2010.