Page 20 - Conferencies de l'Arxiu 1

20

La disposició de les eines, per tant, per si sola no parells de coloms, un ametller i una alzina amb la
permet d’afinar amb precisió els usos que tenia seva arrel, que havien estat talats. En un espai da-
cada estança. D’altres pistes que contribueixen a vanter, tal vegada a l’exterior dels murs del barri,
determinar-ne les funcions són el nom atorgat a les s’hi localitzaven dos safareigs públics. Per acce-
sales i la ubicació en l’espai. 53 dir-hi des del barri, el castell disposava d’un pont
que s’alçava per damunt d’un vall, la depressió de

2.1 L’inventari del castell de Cassà de la terreny que precedia la muralla.
Selva del 1329 Pels inventaris de 1329 i les notícies coetànies, el
Sabem que l’any 1329 a l’exterior del castell de castell de Cassà de la Selva pot acreditar-se com
Cassà de la Selva s’hi localitzava un barri, amb ca- una estructura robusta, amb parets principals fe-
55
ses i infraestructures comunitàries. El barri dis- tes de pedra i de morter. Constava de diversos
54
posava de murs propis que eren closos amb dos nivells d’hàbitat, incloent un celler semisoterrani, el
portals dotats de tancaments –forrellats, esparra nivell del sòl, un primer pis, un segon pis i un ter-
i baules. Aquestes parets estaven cobertes de rat. L’esquema que es presenta (cf. Figura 1), sin-
bruc, possiblement en forma de canyís assecat. tètic, és la interpretació d’un inventari elaborat en
un moment especial. L’acta no fou assentada amb
L’espai acollia fins a tretze cases amb teulada. objectiu de descriure la topografia del castell, sinó
S’intueix que es tractava d’estances més aviat pe- de deixar testimoniatge del seu estat de conserva-
tites, tal vegada construïdes de fusta. Com ja s’ha ció. En aquest sentit desconeixem per complet la
avançat, les cases eren la residència d’una sèrie forma de la planta del castell. Tampoc sabem res
d’individus que constituïen el cercle més proper de la mida de les estances; sí que tenim algunes
als Esquerrer: n’Adrià –Adrià Ventalló–, n’Esteve, indicacions, en canvi, de l’orientació d’alguns ele-
en Bruguera, en Matamala, Pere Caudell, Bernat ments en l’espai. Aquest esquema podrà perfecci-
Pi, en Villalonga, en Nadal, en Gasol, en Vallobera, onar-se a mesura que la recerca arxivística aporti
Bartomeu Pons, en Frigola i en Basses. més documents o, un cop determinada la ubicació
D’entre els elements comunitaris del barri, l’inven- exacta de la fortalesa, es dugui a terme una cam-
tari descriu un colomar on s’hi criaven fins a 50 panya d’excavacions arqueològiques.

© Lluís Sales, 2018

Figura 1. Reconstrucció esquemàtica del castell de Cassà de la Selva (1329)

53. Sense ànim d’exhaustivitat, apuntem estudis recents sobre castells i cases fortes a partir d’inventaris, cf. santandreu, 1992:
p. 11-14; trijueque, 1992: p. 33-44; sorní, 1993: p. 11-13; vilar, 1998: p. 79-90; richart, 2003: p. 171-178; roig, 2004: p.
415-418; botella-cruselles, 2014: p. 61-74; cantos, 2016: p. 141-160; mallorquí, 2017.
54. AHG, Notarial Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndix 3.
55. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 3, f. 95r-97v i f. 98v-102v (1329.12.27), cf. Apèndixs 1 i 3.