Page 9 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 9

9





            la violència a la rereguarda protagonitzada pels comitès antifeixistes i, en el cas de Cassà, a l’acció
            pacificadora desenvolupada per l’alcalde Josep Dalmàs i per d’altres membres de l’Ajuntament i del
            comitè revolucionari.
                                          8
            Finalment, David Gesalí Barrera  ressegueix l’evolució  de la guerra civil a  partir del paper que  va
            desenvolupar l’aeròdrom de Cassà de la Selva, situat al veïnat de Serinyà, entre la Pineda Fosca i la
            Torremansa, i tots els aviadors dels quals es té constància que van passar-hi en algun moment o altre
            del conflicte.
            Certament, hi ha molts conflictes que van afectar la població de Cassà de la Selva que queden pendents
            d’estudi: des de la invasió francesa de l’any 1285, que potser va estroncar un incipient mercat local i va
            destruir escriptures d’alguns masos del terme, fins a les guerres al Nord d’Àfrica a inicis del segle XX, on
            van anar a parar molts quintos cassanencs, des dels efectes econòmics de la guerra de Castella a mitjan
            segle XIV i del pas de les companyies de mercenaris de la Guerra dels Cent Anys fins a les guerres a
            Cuba i Filipines a la fi del segle XIX, o des de la Guerra Gran dels anys 1793-1795 contra la Convenció
            Republicana de França fins a les diverses guerres carlines que es van succeir des del 1833 fins al 1875.
            En tot cas, l’objectiu principal de les conferències i dels articles que n’han resultat no era presentar
            les dades d’uns conflictes militars concrets, sinó sobretot presentar els efectes dels conflictes militars
            sobre la societat local al llarg de la història. En un principi, a l’hora de planificar tot el cicle i cercar els
            conferenciants, hi havia la voluntat de poder oferir als cassanencs un context explicatiu a l’exhumació
            de les restes humanes de la “tomba del soldat desconegut” que, segons el Pla d’actuacions en fosses
            de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista de la Generalitat de Catalunya, havia
            de realitzar-se a finals de l’any 2017. Semblava que el difunt que s’hi trobava podria ser un brigadista
            internacional que degué morir en els combats produïts el 2 i 3 de febrer de 1939 entre forces de la 35a
            Divisió Republicana i les unitats italianes del Corpo Truppe Volontarie. Aquesta acció de recuperació de
            la memòria històrica es va avançar en el temps i es va produir a finals del mes d’agost, abans de l’inici
            del cicle de conferències.
            Al llarg del curs 2017-2018 han continuat les accions destinades a recuperar la memòria històrica de
            la guerra civil a càrrec de l’Ajuntament de Cassà de la Selva. El diumenge 28 de gener de 2018 es va
            inaugurar la senyalització dels espais de la vila de Cassà de la Selva bombardejats el dia 29 de gener
            de 1939 i es va realitzar un acte de reparació a les víctimes que hi va haver. Un dels actes celebrats va
            ser un passeig guiat per Xavier Niell per alguns dels indrets on van caure bombes i on van morir alguns
            cassanencs en aquell dia.
            I, com a cloenda del cicle de conferències, l’Ajuntament de Cassà de la Selva en col·laboració amb el
            Cineclub 8 i ½ va organitzar el divendres 4 de maig de 2018 la presentació del treball de recerca de
            Xavier Niell, Cassà, un oasi de pau en temps de guerra?, que recull els noms i les circumstàncies de la
            mort de tots els que van morir a Cassà de la Selva, totes les fosses documentades –dues tombes al
            bosc de can Cresta, una tomba a la Capçana, una tomba al puig d’en Pujades de Matamala, una altra al
            xalet d’en Codolà i una tomba més a cal Xai, a banda de moltes restes d’obusos i metralla– i també la
            repressió del personal polític de l’Ajuntament de Cassà.  A banda de la presentació de la recerca, també
                                                              9
            es va projectar el documental La distància dels noms, sobre els nens que van ser acollits en cases de
            colònies durant la guerra, i es va obrir un torn de debat entre els assistents i Cordèlia Alegre, directora i
            guionista del treball, i Clàudia Barberà, directora de fotografia.











            8.  Llicenciat en Història, màster en didàctica de les Ciències Socials per la Universitat de Barcelona i investigador de l’Associació
              d’Aviadors de la República. És autor de diferents treballs i investigacions sobre tots els aspectes de l’aviació durant la Guerra
              Civil, entre els quals cal comptar el recent estudi col·lectiu sobre els aeròdroms de les comarques gironines, cf. gesalí, 2005
              i 2017.
            9. niell, 2017.
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14