Page 8 - Conferencies de l'Arxiu 1

8

La tercera contribució, a càrrec d’Elvis Mallorquí Garcia i Joaquim Mundet i Creus, té com a centre
3
d’interès el conflicte remença de la fi del segle XV, durant el qual el castell de Cassà va ser ocupat pels
pagesos del terme amb el suport dels vilatans i en contra dels senyors. El paper decisiu del rei Ferran II,
que va propiciar l’arbitratge final signat a Guadalupe el 21 d’abril de 1486, no hauria estat possible sense
l’organització de les comunitats pageses en un sindicat i sense la seva resistència militar durant els anys
de la guerra civil (1462-1472) i el manteniment de les seves posicions fins al final de la segona guerra
remença (1485-1486).
A partir de l’època moderna, les guerres que afectaven els cassanencs eren fruit de conflictes entre els
estats governats per monarques que vivien molt lluny dels indrets que els patien. Tal com reflecteixen els
aiguaforts de Jacques Callot, les guerres del segle XVII eren, en realitat, guerres dels estats contra la
pagesia, que era víctima dels allistaments, dels pillatges, dels saquejos, dels incendis i dels allotjaments
de les tropes i que, si gosava rebel·lar-s’hi, solia acabar essent fortament represaliada. Pere Gifre i Ribas 4
estudia els efectes del llarg cicle de guerres entre les monarquies hispànica i francesa que assolen les
terres de l’Empordà i del conjunt del nord-est de Catalunya entre el 1635 i el 1720. És especialment
conegut l’alçament dels Segadors el maig del 1640 contra els allotjaments dels terços espanyols
instal·lats a la Selva; en canvi, gràcies a un llibre d’actes de Cassà de la Selva, ens podem endinsar en
les greus conseqüències de l’endeutament a llarg termini, durant unes quantes dècades del segle XVIII,
derivat dels temps de la guerra de Successió.
5
Al seu torn, Jordi Bohigas i Maynegre reprèn l’estudi dels efectes de la Guerra del Francès sobre
la població cassanenca entre el 1808 i el 1814. En aquest cas, el conflicte era entre l’exèrcit regular
napoleònic contra un exèrcit espanyol format, d’una banda, per destacaments militars establerts a Girona
i, de l’altra, per una tropa no convencional de milícies, miquelets i sometents vistos pels francesos com
a rebels i, per tant, no subjectes al tracte d’enemics de guerra.
Les darreres contribucions ja estan situades en dos conflictes del segle XX que van afectar els cassanencs.
D’una banda, la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar, tal com explica Joaquim Alvarado,
6
uns efectes econòmics que van alterar la vida i la feina de molts cassanencs dedicats a la producció de
taps de suro per a l’exportació cap a algunes zones, com la Xampanya, que eren alguns dels escenaris
més cruents del conflicte militar.
De l’altra, la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va tenir moltes cares, molts protagonistes i molts
escenaris. En el present llibre, Josep Maymí Rich repassa les seves contribucions a la qüestió de
7

3. Joaquim Mundet, investigador del Grup de Recerca d’Estudis Cassanencs, fa molts anys que estudia la toponímia i la història
de Cassà de la Selva, tal com proven els quatre volums dedicats als noms de lloc dels veïnats de Llebrers, Sangosta, Mont-
roig i Mosqueroles i Serinyà, cf. mundet, 2006, 2009, 2016; mundet-niell, 2017. Elvis Mallorquí es va llicenciar en història el
1994, va ser becari predoctoral al Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona entre el 1995 i el 1998 i es
va doctorar en història medieval a la Universitat de Girona el 2006. Ha escrit diversos treballs d’història de la societat rural a
l’edat mitjana i, en concret, sobre les parròquies i el delme, cf. mallorquí, 2011a i 2011b.
4. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985 i doctor en Història Moderna per la Universitat de
Girona el 2009. S’ha especialitzat en la història de la societat rural de la regió de Girona i, en concret, en l’estudi del grup de
pagesos remences que van esdevenir hisendats al segle XVIII a partir de l’anàlisi de nombrosos arxius patrimonials, cf. gifre,
2012.
5. Llicenciat en Història el 2002 i becari predoctoral de la Universitat de Girona del Centre de Recerca d’Història Rural entre el
2003 i el 2006. S’ha especialitzat en l’estudi de l’Església i la ciència a la Catalunya contemporània, especialment en l’etapa de
la Restauració borbònica, i també en l’estudi de la Guerra del Francès a les comarques gironines, cf. bohigas, 2010; bohigas-
mirambell-prat-vila-surià, 2009; bohigas-morales, 2008 i 2010.
6. Llicenciat en Història a la Universitat de Girona el 1994. Des d’aleshores ha publicat uns quants estudis sobre el negoci del
suro a diverses localitats de les comarques gironines, des de l’Alt Empordà, a la Selva i el Baix Empordà, entre els quals s’hi
compta l’estudi sobre els Industrials i tapers de Cassà de la Selva, cf. alvarado, 2005.
7. Doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2005. S’ha especialitzat en la recuperació
de la memòria col·lectiva de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili republicà a través de la transmissió oral. Entre els seus
treballs, cal comptar-hi l’estudi dels comitès antifeixistes de Salt i Orriols durant la guerra, la recerca sobre Josep Irla, president
de la Generalitat a l’exili, i sobre l’alcalde Josep Dalmàs de Cassà de la Selva, cf. maymí, 2001, 2003 i 2015.