Page 83 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 83

83





            6. LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA,
            1808-1814        1

            Jordi Bohigas Maynegre


















            Quan analitzem un fet històric els historiadors   1. UNA GUERRA EUROPEA
            acostumem a començar parlant de les seves cau-   Diverses circumstàncies, però, fan de la Guerra del
            ses. Ara bé, entretenir-nos amb les causes ajuda-  Francès (1808-1814) una guerra especial, l’úlcera
            ria poc a explicar tant el perquè de l’obstinació amb   de Napoleó, emperador dels francesos (1804-
            què els catalans s’enfrontaren als francesos com   1815). No va ser tant una guerra entre Espanya i
            els extrems de crueltat i tragèdia que es van viure   França com una llarga guerra d’insurgència contra
            a casa nostra durant els llargs anys de guerra. Per   l’ocupació napoleònica, alimentada sobretot per la
            situar-nos, direm que en el moment que començà   Gran Bretanya i l’Església catòlica, que s’estengué
            la Guerra del Francès no feia ni quinze anys que   fins gairebé sis anys, entre la primavera de 1808 i
            la monarquia de Carles IV s’havia enfrontat a la   la de 1814. La monarquia hispànica s’ensorrà pel
            recentment creada República francesa en l’anome-  seu propi pes però, aquest fet, en comptes de faci-
            nada ‘Guerra de la Convenció’ o, a casa nostra,   litar les coses a l’ocupant, transformà el país en un
            ‘Guerra Gran’ (1793-1795). En aquesta ocasió els   Vietnam, salvant les distàncies, o en un Afganis-
            francesos també entraren en territori català, però   tan, per fer una comparació encara més actual. De
            no anaren més enllà de l’Empordà i, per tant, els   fet, el conflicte revestí un caràcter de guerra total,
            cassanencs no la van viure en carn pròpia, a ex-  amb component ideològic –originalment de matriu
            cepció de la trentena que, davant la situació com-  patriòtica i religiosa–, però on la pobresa de les
            plicada de la monarquia, van ser mobilitzats com a   classes populars i el desmantellament de les ba-
            miquelets en la setena companyia d’un dels terços   ses de l’Antic Règim, malgrat tots els esforços de
            gironins el mes d’abril de 1795, quan ja la guerra   les Juntes per conservar-lo, hi van fer el seu paper.
            estava a punt d’acabar.  Cal dir que la Guerra Gran   Conceptes com patriotisme o fanatisme ens aju-
                                 2
            serví de camp d’aprenentatge de molts dels futurs   den molt poc per explicar la guerra i, en canvi, es
            comandaments de la Guerra del Francès, entre els   converteixen en crosses massa sovint utilitzades
            quals Josep Garriga, pare i fill, de Sant Andreu Sa-  per interessos polítics i identitaris actuals, a costa
            lou, que anys més tard trobarem també comandant   de simplificar amb excés la guerra.
            partides de miquelets i sometents cassanencs a   Hi ha qui afirma que l’aixecament contra l’invasor
            inicis de la ‘segona’ Guerra del Francès. Es signi-  de maig-juny de 1808 va ser el colofó de tota una
            ficaren en el combat de Cistella del 5 de maig de   sèrie de conspiracions destinades a portar l’im-
            1795, en el qual morí el pare Garriga i l’actuació   pacient príncep Ferran al poder, que començaren
            del tinent Narcís Gruart, hisendat cassanenc, hi va   a El Escorial, a l’octubre de 1807, i culminaren a
            ser lloada .
                     3




            1.  Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 27 de gener de 2018.
              Agraïm a F. Xavier Carbó i Dolors Grau tota l’ajuda i les aportacions fetes a aquest treball.
            2. jiménez, 2006: p. 610-611.
            3. carbó-carbó-mundet, 2013: p. 135.
   78   79   80   81   82   83   84   85   86   87   88