Page 87 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 87

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814  87




            de Malavella. Duhesme se’n tornà a Barcelona i el
            general Reille, que comandava les tropes al nord
            de l’Onyar, retornà a Figueres.
                                        11
            Els francesos prendrien bona nota d’aquesta ma-
            niobra, que seria imitada sense tant d’èxit en els
            successius combois d’auxili enviats cap a Girona
            durant el fort setge de 1809. De moment, però,
            l’alliberament de Girona, gairebé al mateix temps
            que la derrota inesperada de Bailén, va portar
            Napoleó en persona a organitzar i comandar una
            Grande Armée que entraria a la Península l’octubre
            de 1808 per tal de restablir en el tron el seu germà.
            Si bé l’emperador es reservà una marxa triomfal
            amb el gruix del seu exèrcit fins a Madrid, pene-
            trant pel costat occidental dels Pirineus, destinà el
            VII Cos d’Exèrcit per a Catalunya. Aquesta seria
            l’ocasió, per als cassanencs, per tornar a presen-
            ciar el pas d’un exèrcit napoleònic.
            Napoleó destinà al Principat, com a comandant en
            cap del VII Cos d’Exèrcit, un dels seus millors ge-
            nerals: Laurent de Gouvion Saint-Cyr (1764-1830).
            Després de conquerir la fortalesa de Roses, en
            mans encara patriotes, es decidí arribar a marxes
            forçades fins a Barcelona, que seguia bloquejada
            per l’exèrcit espanyol. El 12 de desembre travessà
            les Gavarres pel coll de la Ganga i feu nit a la Vall
            d’Aro i a la plana de Llagostera. El pas d’aquest gran
            exèrcit va ser testimoniat per l’argenter gironí Miquel   Figura 21. L’exèrcit de Saint-Cyr al seu pas per la Selva, el
            Feu, que participà en les columnes de sometents de   13 i 14 de desembre de 1808, mentre el general Caldagués
            la Selva i la Marina convocats, altra vegada, sota   observa des de la rodalia de Cassà. Font: Gouvion Saint-
            les ordres de Garriga: “Estigué detingut dit enemich   Cyr, 1821b.
            dos dias a dita Selva, per la por dels españols. Por-
            tavan un conboi de matxos ab farina, bous, tossinos
            y altres cosas. Las tropas enemigas deian al passar
            per la Ganga sebian molt bé lo preparat astava lo   dia 17 després de derrotar les tropes del general
                                             12
            español; uns ho altres, som venuts”.             Vives entre Llinars i Cardedeu. El geni militar d’un
                                                             dels millors generals de Napoleó havia estat posat
            L’exèrcit de Saint-Cyr, format per uns vint mil ho-  a prova amb èxit.
            mes, s’aturà a la plana de Llagostera mentre el mar-
            quès de Lazán, Luis de Rebolledo y Palafox, germà
            del defensor de Saragossa, comandava l’exèrcit   3. QUAN LES GAVARRES FOREN
            de l’avantguarda que aguaitava impacient prop de   MURALLA: L’ÈXODE
            Cassà de la Selva (cf. Figura 21). Així, Cassà no   Saint-Cyr esperaria fins ben avançada la primavera
            passà per la desgràcia de veure incendiada la vila,   de 1809 per tornar a atacar Girona. Coneixent els
            com sí va ser el cas de Llagostera. Després de   desavantatges d’utilitzar els camins directes, de
            passar un parell de dies acampat a la Selva, entre   marina o de l’interior, per desplaçar les tropes, es
            el 13 i 14 de desembre, Saint-Cyr continuà vers   decidí fer-ho des de Vic. Concentrà el gruix del seu
            les Mallorquines, vorejà el castell d’Hostalric per la   exèrcit a la plana osonenca mentre, procedent de
            muntanya i s’encaminà vers Barcelona, on entrà el   Figueres, el general Verdier iniciava les operacions




            11. bohigas-morales, 2010: p. 79.
            12. Bohigas-mirambell-prat-vila-surià, 2009: p. 394.
   82   83   84   85   86   87   88   89   90   91   92