Page 87 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814 87

de Malavella. Duhesme se’n tornà a Barcelona i el
general Reille, que comandava les tropes al nord
de l’Onyar, retornà a Figueres.
11
Els francesos prendrien bona nota d’aquesta ma-
niobra, que seria imitada sense tant d’èxit en els
successius combois d’auxili enviats cap a Girona
durant el fort setge de 1809. De moment, però,
l’alliberament de Girona, gairebé al mateix temps
que la derrota inesperada de Bailén, va portar
Napoleó en persona a organitzar i comandar una
Grande Armée que entraria a la Península l’octubre
de 1808 per tal de restablir en el tron el seu germà.
Si bé l’emperador es reservà una marxa triomfal
amb el gruix del seu exèrcit fins a Madrid, pene-
trant pel costat occidental dels Pirineus, destinà el
VII Cos d’Exèrcit per a Catalunya. Aquesta seria
l’ocasió, per als cassanencs, per tornar a presen-
ciar el pas d’un exèrcit napoleònic.
Napoleó destinà al Principat, com a comandant en
cap del VII Cos d’Exèrcit, un dels seus millors ge-
nerals: Laurent de Gouvion Saint-Cyr (1764-1830).
Després de conquerir la fortalesa de Roses, en
mans encara patriotes, es decidí arribar a marxes
forçades fins a Barcelona, que seguia bloquejada
per l’exèrcit espanyol. El 12 de desembre travessà
les Gavarres pel coll de la Ganga i feu nit a la Vall
d’Aro i a la plana de Llagostera. El pas d’aquest gran
exèrcit va ser testimoniat per l’argenter gironí Miquel Figura 21. L’exèrcit de Saint-Cyr al seu pas per la Selva, el
Feu, que participà en les columnes de sometents de 13 i 14 de desembre de 1808, mentre el general Caldagués
la Selva i la Marina convocats, altra vegada, sota observa des de la rodalia de Cassà. Font: Gouvion Saint-
les ordres de Garriga: “Estigué detingut dit enemich Cyr, 1821b.
dos dias a dita Selva, per la por dels españols. Por-
tavan un conboi de matxos ab farina, bous, tossinos
y altres cosas. Las tropas enemigas deian al passar
per la Ganga sebian molt bé lo preparat astava lo dia 17 després de derrotar les tropes del general
12
español; uns ho altres, som venuts”. Vives entre Llinars i Cardedeu. El geni militar d’un
dels millors generals de Napoleó havia estat posat
L’exèrcit de Saint-Cyr, format per uns vint mil ho- a prova amb èxit.
mes, s’aturà a la plana de Llagostera mentre el mar-
quès de Lazán, Luis de Rebolledo y Palafox, germà
del defensor de Saragossa, comandava l’exèrcit 3. QUAN LES GAVARRES FOREN
de l’avantguarda que aguaitava impacient prop de MURALLA: L’ÈXODE
Cassà de la Selva (cf. Figura 21). Així, Cassà no Saint-Cyr esperaria fins ben avançada la primavera
passà per la desgràcia de veure incendiada la vila, de 1809 per tornar a atacar Girona. Coneixent els
com sí va ser el cas de Llagostera. Després de desavantatges d’utilitzar els camins directes, de
passar un parell de dies acampat a la Selva, entre marina o de l’interior, per desplaçar les tropes, es
el 13 i 14 de desembre, Saint-Cyr continuà vers decidí fer-ho des de Vic. Concentrà el gruix del seu
les Mallorquines, vorejà el castell d’Hostalric per la exèrcit a la plana osonenca mentre, procedent de
muntanya i s’encaminà vers Barcelona, on entrà el Figueres, el general Verdier iniciava les operacions

11. bohigas-morales, 2010: p. 79.
12. Bohigas-mirambell-prat-vila-surià, 2009: p. 394.