Page 89 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814 89

Bagís, com tants altres dels seus feligresos, no es- L’èxode, o expatriació, de les viles de la Selva i, en
peraria a rebre els nous visitants i es refugià a les concret, de Cassà, és un dels episodis més crítics
muntanyes, en un periple que tenim ben documen- i alhora oblidats de la història de molts pobles de
tat gràcies a la seva crònica. D’altres cròniques de la vessant sud de Girona. La vila de Cassà va ser
l’època expliquen que la fugida a les muntanyes abandonada pels civils durant mesos i va tenir en
començà ja el dia abans. Una de les primeres víc- el domer Joaquim Bagís un testimoni d’excepció.
times va ser, el dia 20 de juny, la viuda Rosa Serra El balanç demogràfic va ser catastròfic. En efec-
i Huerta, morta “de mans dels enemichs los fran- te, foren capellans –persones experimentades en
cesos ... en la casa de Corney dels Avauradors de l’escriptura i els qui es dedicaven a oficiar els fune-
la parròquia de Cassá de la Selva” i enterrada a rals i registrar els difunts– molts dels cronistes de
Romanyà de la Selva. la tragèdia que ens han arribat fins avui i, gràcies
14
La ‘divisió’ apostada a Cassà s’encarregaria de als quals, en coneixem els detalls. Un dels itinera-
netejar d’insurrectes els encontorns, tal com diu ris més ben documentats el protagonitzà Joaquim
el Diario de Gerona del mateix dia 21 de juny, a la Bagís junt amb més d’un centenar de feligresos.
tarda: “Una división del ejército sitiador destacada La crònica ens diu que el mateix 21 de juny, data
en la villa de Cassá de la Selva, atacó la de San de l’arribada de les tropes italianes de Pino, anaren
Feliu de Guixols cuyos vecinos, que habían coope- “a dormir al vespre a casa Salvador de Romanyà”.
rado con el mayor entusiasmo y auxiliado en lo que Després de passar dos dies enmig del bosc ana-
les era dable á la defensa de la ciudad de Gero- ren als Metges, d’on marxaren el dia 27 de juny. La
na, abandonaron la población después de un vivo processó “que sens dupte passaria de dos sentas
fuego, abrumados por la superioridad numérica. La personas” marxaria cap a Tossa “anant sempre a
villa fue bárbaramente saqueada. Con semejante peu, tirant la mula, que portava quatre frioleras”.
suceso quedó aún más incomunicada la plaza de Després passarien per Lloret on, a causa de la
15
Gerona”. presència de tropes franceses a Blanes, les portes
La divisió que comandava el general Pino estava estaven “tancadas perquè la gent anava a dormir
formada per més de set mil homes, dividits en tres en los barcos dins la aygua” i hagueren de dormir
brigades d’infanteria –Mazzuchelli, Fontane, Pa- al carrer. Finalment arribaren a Pineda, destí final,
lomini– i prop d’un miler de cavalleria, que forma- el dia de Sant Pere –29 de juny–, després d’haver
ven el Primer Regiment de Caçadors a cavall Real passat per tot un seguit de tribulacions: “Deixo a la
Italiano i el Regiment de Dragons de Napoleó. El consideració lo que patírem ... de Romanyá a Tossa
color verd dels uniformes dels soldats italians es ab pluja. A la nit. Las pujadas, lo susto continuat.
convertiria, durant uns mesos, en habitual a la re- Y en particular las alarmas de Solius, de Tossa, y
gió de la Selva. Blanes ab aquella continuada veu. Ayhir al vespre
los gavayts eran aquí, avuy tornaran. Jo ja he sentit
Quan els feligresos de Cassà, i tants altres llocs, lo rabal. Y sobre tot al eyxir de Blanas, quant perdé-
decidiren no donar la benvinguda als napoleònics rem lo camí que no sabíem per ahont anar”.
poc s’esperaven que haurien de passar mesos
fora de les seves cases. Òbviament, els soldats El tercer diumenge de setembre fugiren, amb la in-
napoleònics no marxaren de la zona mentre dura- tenció d’anar a Hortsavinyà, “però per casualitat
16
ren els ‘setges’ de Girona, ciutat que no capitulà nos quedarem a Sant Pere de Rius”. Un itinerari
fins al dia 11 de desembre. A l’estiu, doncs, suc- semblant és el que seguiren rector i feligresos de
ceí la tardor, amb les pluges i el fred, i les terres Santa Coloma de Farners, fins a quedar arrece-
17
sense conrear ni segar. El general Joaquín Blake, rats a les muntanyes de les Guilleries, a Osor.
nomenat nou comandant de l’Avantguarda, es faria Tanmateix, el del mossèn Bagís no va ser l’itinerari
càrrec de reunir un nou exèrcit per socórrer Giro- més corrent dels habitants de Cassà, tal com hem
na, però mai s’atreví a atacar directament els fran- pogut deduir de la consulta dels arxius parroquials
cesos que l’assetjaven. de molts pobles del Baix Empordà i, en concret,
dels llibres d’Òbits. El rastreig de partides de de-

14. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Romanyà de la Selva, Òbits 2, 20-6-1809.
15. grahit, 1894: p. 99.
16. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, Llibre d’Òbits que comença el primer de janer de 1812, cf. Apèndix 8.
17. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, Òbits, vol. 5, p. 152.