Page 92 - Conferencies de l'Arxiu 1

92

pes que acampaven a la Selva, juntament amb les formar la Grande Armée que havia de conquerir
promeses de perdó de les noves autoritats, va ser Rússia. Només a partir de llavors les tropes alia-
l’ocasió per a molta gent per tornar a casa seva. des tornaren a prendre la iniciativa.
Tanmateix, el fet realment important per Cassà és que
4. LA RECONSTRUCCIÓ EN TEMPS DE no tornaren ni la meitat dels cassanencs que n’havien
GUERRA marxat. No sabem si moriren tots els qui no tornaren,
Els tres anys que seguiren a la caiguda de Girona probablement no, però un miler dels més de dos mil
i, per tant, l’intent d’establiment del domini napo- habitants que tenia la vila abans d’iniciar la guerra se-
leònic al territori de l’antic corregiment, van ser gur. Segons una estadística de població de vuit pobles
d’intents de reconstrucció en plena guerra. La cai- selvatans, datada el 1813 i realitzada pels francesos,
guda de la fortalesa d’Hostalric, el maig de 1810, Cassà tenia nou-cents habitants (cf. Taula 12). Si te-
suposaria un altre punt d’inflexió en la marxa de la nim en compte la població oficial del darrer cens de
guerra a la demarcació gironina, només interrom- 1787, la xifra no arriba ni al 43,17% suposant que la
puda quan, a partir de 1812, bona part de les tro- població no hagués crescut més, cosa improbable. Ha-
pes franceses de la Península foren cridades per via desaparegut més de la meitat de la població.

Taula 12. Reducció de la població en diverses localitats selvatanes, 1787-1813

Localitat Població 1787 Població 1813 Variació respecte a 1787 (en %)
Aiguaviva 377 240 -36,34
Campllong 243 120 -50,62
Sant Andreu Salou 190 120 -36,84
Fornells 344 150 -56,37
Estanyol 366 100 -72,68
Bescanó 228 140 -38,54
Sant Dalmai 154 100 -35,06
Cassà de la Selva 2.085 900 -56,83

Font: ACA, Domination Française, caixa IX, Renseignements statistiques sur les communes de departament du Ter.

El temple parroquial de Cassà de la Selva va ser casas de extremaunciats, y fems, destrossos, y
dels primers de la Selva d’obrir les seves portes i miserias”. Els béns mobles dels temples s’ha-
26
els seus serveis als desolats feligresos: ja “molts vien transportat a Girona pels mateixos obrers
amats parroquians eran ala parroquia subjecte á per protegir-los dins els murs, fos al convent de
aquella barbara gent, y que suspiravan per nostra la Mercè, en el cas de Sant Andreu Salou, o bé al
presència”, diu el domer Bagís, que el 7 de febrer de Sant Francesc, com ara les robes del culte de
de 1810 es resolgué de tornar. Malgrat ser una Cassà de la Selva, que hi van ser traslladades. De
data no del tot prematura, encara fou dels primers Girona ja no tornaria gairebé res.
capellans de la comarca a fer-ho! Va dir la seva pri- Que el domer de Cassà va ser dels primers a obrir
mera missa el següent diumenge a la capella del les portes ens ho confirma el veí rector de Sant
Roser, en no haver-hi cap més altar. El panorama Andreu Salou, que tan bon punt començà a ofici-
que es trobà era llastimós: “Los volgut dir quatre ar els primers enterraments, al mes de maig de
coses, y no poguí, perquè lo cor y ulls se me en- 1810, afirma que la seva és l’única església on hi
terniren al veurer tant poca gent, y tanta ruhina ha reserva d’eucaristia, després de Cassà, “peró
causada”. I és que “no se veya altre cosa que ab tanta pobresa que com jo mateix la theníam

26. Això ho va escriure el domer de Cassà el febrer de 1810, cf. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, llibre
d’òbits que comença el primer de janer de 1812, cf. Apèndix 8.