Page 94 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 94

94





               peixos menutis sinó aquells que feien més morts   afrancesats de la província, alertava el mes d’abril
               [i] danys, descobrint a favor de l’enemic, per po-  de 1809, en els territoris ja ocupats, que “en cu-
               der lograr dels pobles i de la ciutat molta moneda.   alquier lugar en que se prenda o asesine a algún
               Estos descobrien censals, pensions, cases i altres   funcionario o magistrado, serán responsables los
               coses de manifassos, tant per lliura, tot en benefici   hacendados ausentes, y con sus bienes se sos-
               de l’enemic. Estos mataven sens armes”. 32      tendrá la familia del individuo detenido”.
                                                                                                   35
               Moltes famílies han de recórrer al crèdit i a l’en-  Davant les pressions, doncs, no pas poques famí-
               deutament per sobreviure, o a la venda de terres   lies potentades jugaren a dues bandes. No d’altra
               per fer front als pagaments. La manca de braços al   manera podem interpretar els noms que apareixen
               camp havia condemnat moltes famílies a la misèria,   en un full localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
               i la mortaldat de 1809 es va repetir, en cert grau,   dels càrrecs públics del nou règim. Així, hi consta,
               els anys 1812 i 1813, després d’una excepcional   per a Cassà de la Selva, un maire de nom “Antoine
               sequera. Als factors climàtics calia afegir-hi el blo-  Frigola”, de quaranta-set anys; un primer adjunt,
               queig continental i la manca d’un comerç regular   “Laurent Baril”, de quaranta-sis, i un segon adjunt,
               que proveís el país dels productes necessaris en   de quaranta-dos anys, de nom  “Antoine Coss”,
                                                                                                     36
               moments d’escassetat. Els menestrals, doncs, en   per una població de nou-cents habitants.  El cos
               quedaren molt afectats. Diversos testimonis ens   municipal era elegit, segons la Llei de l’Imperi, pel
               parlen que el preu del blat arribà a uns límits mai   mateix prefecte.
               vistos, de fins a 18 lliures la quartera, una situació   A la Gazette de Gironne de 31 de maig de 1812
               que no canviaria fins a l’alliberament del port de   ens consta, però, un ‘cantó’ de Cassà, amb capi-
               Tarragona, el 1813. 33                          talitat sobre els pobles de Sant Mateu de Montne-
               Per mirar de neutralitzar la insurrecció catalana, les   gre, Castellar i Santa Pellaia. Evidentment, donat
               autoritats franceses prepararen l’annexió definitiva   el caràcter bèl·lic de la situació, la divisió adminis-
               del Principat a l’Imperi francès, que es produiria el   trativa amb prou feines sobrepassà el paper. Com
               1812. Una nova organització territorial constava   tampoc tingué gaires efectes la desamortització
               d’intendències, departaments, cantons i municipis.   dels béns eclesiàstics, que passaren a ser ‘naci-
               Cassà quedà adscrit al cantó de Girona-Est, dins   onals’, per part de la nova administració. Entre les
               del Departament del Ter, amb capital a Girona. 34   propietats afectades a Cassà que hem pogut tro-
               Tanmateix, la implantació d’aquesta administració   bar publicades a la Gazette, figura el mas “Silave-
               és molt tímida, i recolza en el domini militar, és a   lla” –llegeixi’s Vilabella– (cf. Figura 26), procedent
               dir, l’exèrcit. Els francesos també posen en marxa
               un nou sistema fiscal, ja des del juny de 1811, amb
               noves contribucions de caràcter més directe que
               els repartiments anteriors basats en el cadastre,
               de dinou conceptes.
               Els nous amos també intentaren fer adeptes en-
               tre les classes potentades del país i, alhora, posar
               en cultiu altra vegada les terres, ja que l’exili dels
               vilatans perjudicava també la capacitat de manu-
               tenció de la població i de l’exèrcit. Per això inten-
               taren captar, en primer lloc, la classe terratinent,
               els hisendats, i després l’Església. Moltes famílies
               intentaren quedar bé amb els dos governs. Però   Figura 26. Mas Vilabella d’Esclet, en l’actualitat. Font:
               el comissari regi Josep Puig, un dels principals   AMCS, Arxiu d’Imatges. Autor: Dolors Grau




               32. Bohigas, 2010: p. 425-426.
               33. simon, 1988: p. 44.
               34. puig, 1976: p. 192-193.
               35. riera, 1968: p. 121.
               36. ACA, Dominació Francesa, caixa 9 Renseignements statistiques sur les communes de departament du Ter.
               37. Gazette de Gerone, 31 maig 1812.
   89   90   91   92   93   94   95   96   97   98   99