Page 94 - Conferencies de l'Arxiu 1

94

peixos menutis sinó aquells que feien més morts afrancesats de la província, alertava el mes d’abril
[i] danys, descobrint a favor de l’enemic, per po- de 1809, en els territoris ja ocupats, que “en cu-
der lograr dels pobles i de la ciutat molta moneda. alquier lugar en que se prenda o asesine a algún
Estos descobrien censals, pensions, cases i altres funcionario o magistrado, serán responsables los
coses de manifassos, tant per lliura, tot en benefici hacendados ausentes, y con sus bienes se sos-
de l’enemic. Estos mataven sens armes”. 32 tendrá la familia del individuo detenido”.
35
Moltes famílies han de recórrer al crèdit i a l’en- Davant les pressions, doncs, no pas poques famí-
deutament per sobreviure, o a la venda de terres lies potentades jugaren a dues bandes. No d’altra
per fer front als pagaments. La manca de braços al manera podem interpretar els noms que apareixen
camp havia condemnat moltes famílies a la misèria, en un full localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
i la mortaldat de 1809 es va repetir, en cert grau, dels càrrecs públics del nou règim. Així, hi consta,
els anys 1812 i 1813, després d’una excepcional per a Cassà de la Selva, un maire de nom “Antoine
sequera. Als factors climàtics calia afegir-hi el blo- Frigola”, de quaranta-set anys; un primer adjunt,
queig continental i la manca d’un comerç regular “Laurent Baril”, de quaranta-sis, i un segon adjunt,
que proveís el país dels productes necessaris en de quaranta-dos anys, de nom “Antoine Coss”,
36
moments d’escassetat. Els menestrals, doncs, en per una població de nou-cents habitants. El cos
quedaren molt afectats. Diversos testimonis ens municipal era elegit, segons la Llei de l’Imperi, pel
parlen que el preu del blat arribà a uns límits mai mateix prefecte.
vistos, de fins a 18 lliures la quartera, una situació A la Gazette de Gironne de 31 de maig de 1812
que no canviaria fins a l’alliberament del port de ens consta, però, un ‘cantó’ de Cassà, amb capi-
Tarragona, el 1813. 33 talitat sobre els pobles de Sant Mateu de Montne-
Per mirar de neutralitzar la insurrecció catalana, les gre, Castellar i Santa Pellaia. Evidentment, donat
autoritats franceses prepararen l’annexió definitiva el caràcter bèl·lic de la situació, la divisió adminis-
del Principat a l’Imperi francès, que es produiria el trativa amb prou feines sobrepassà el paper. Com
1812. Una nova organització territorial constava tampoc tingué gaires efectes la desamortització
d’intendències, departaments, cantons i municipis. dels béns eclesiàstics, que passaren a ser ‘naci-
Cassà quedà adscrit al cantó de Girona-Est, dins onals’, per part de la nova administració. Entre les
del Departament del Ter, amb capital a Girona. 34 propietats afectades a Cassà que hem pogut tro-
Tanmateix, la implantació d’aquesta administració bar publicades a la Gazette, figura el mas “Silave-
és molt tímida, i recolza en el domini militar, és a lla” –llegeixi’s Vilabella– (cf. Figura 26), procedent
dir, l’exèrcit. Els francesos també posen en marxa
un nou sistema fiscal, ja des del juny de 1811, amb
noves contribucions de caràcter més directe que
els repartiments anteriors basats en el cadastre,
de dinou conceptes.
Els nous amos també intentaren fer adeptes en-
tre les classes potentades del país i, alhora, posar
en cultiu altra vegada les terres, ja que l’exili dels
vilatans perjudicava també la capacitat de manu-
tenció de la població i de l’exèrcit. Per això inten-
taren captar, en primer lloc, la classe terratinent,
els hisendats, i després l’Església. Moltes famílies
intentaren quedar bé amb els dos governs. Però Figura 26. Mas Vilabella d’Esclet, en l’actualitat. Font:
el comissari regi Josep Puig, un dels principals AMCS, Arxiu d’Imatges. Autor: Dolors Grau

32. Bohigas, 2010: p. 425-426.
33. simon, 1988: p. 44.
34. puig, 1976: p. 192-193.
35. riera, 1968: p. 121.
36. ACA, Dominació Francesa, caixa 9 Renseignements statistiques sur les communes de departament du Ter.
37. Gazette de Gerone, 31 maig 1812.