Page 95 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814 95

de les finques del monestir exclaustrat de benets a nous compromissaris de l’Ajuntament, tal com
de Sant Feliu de Guíxols. Òbviament, passada la manava la nova Constitució, la “Pepa”, votada a
37
guerra, aquestes mesures quedaren sense efecte. Cadis el 19 de març de 1812. Aquesta Constitu-
ció transformava de soca-rel l’estructura de la mo-
narquia i, a partir de llavors, conceptes com nació,
5. CONSIDERACIONS FINALS llibertat, ciutadania i feudalisme van passar a tenir
La campanya de Rússia de 1812 marcà el tombant un nou significat per a moltes persones. Malgrat
polític i militar de Napoleó. A partir de llavors, seria el retorn a l’absolutisme per part del fins llavors
derrotat en diversos fronts, entre ells a Espanya, desitjat rei Ferran VII, l’abril de 1814, una bona part
gràcies a la col·laboració britànica i portuguesa. La de la població s’havia impregnat ja de les idees de
notícia de l’ocupació de Madrid pel general We- liberalisme, i la descomposició de l’Antic Règim,
llington, el mes de juliol de 1812, va ser rebuda que ja havia començat abans de la guerra, no s’atu-
arreu amb gran alegria. Però Catalunya va ser de rà. És en aquesta perspectiva que hem d’entendre
les últimes zones d’Espanya d’on els francesos es l’actitud del veí Josep Pascual i Clarà (1797-1868),
retiraren, al llarg de la primera meitat de 1814. El seminarista després de la guerra, que abandonà
Tractat de Valençay, signat a finals de 1813, preve- els estudis eclesiàstics, segons la memòria fami-
ia el retorn de Ferran VII com a rei d’Espanya, però liar, davant la disjuntiva d’haver de triar entre les
tot i ésser un exèrcit derrotat, els napoleònics no seves idees liberals i la carrera. Aquesta decisió
38
deixaren de saquejar el territori. El mariscal Suc- fortuïta suposà un canvi d’estudis i l’inici d’una nis-
het, que en aquells moments comandava l’exèrcit saga familiar de metges que va tenir en el seu bes-
en retirada, va demanar l’anticipació de la contribu- nét, el Dr. Pompeu Pascual, a més, un gran amant
ció de l’any 1814. de la història dels setges de Girona.
Les guerres no acostumen a acabar, almenys pel Un segle més tard, passades ja les revolucions di-
que fa als seus efectes, amb la finalització de les tes ‘liberals’, que transformaren el mapa polític i
‘hostilitats’. La població ‘civil’ –i especialment ru- social d’Espanya i d’Europa, la guerra havia passat
ral– va ser la principal víctima d’aquesta disputa pel a la categoria de mite, en què la resistència experi-
control del territori i dels seus recursos per part mentada en els setges de Girona esdevenia una
dels dos governs en conflicte. peça clau. No en va, l’obra que un jove cassanenc
La guerra va tenir conseqüències en el camp, presentà als Jocs Florals de Girona de 1911 aspi-
amb la destrucció de collites i del bestiar –amb rant al premi a la millor poesia patriòtica, ofert pel
els efectes sobre els fertilitzants–, la qual cosa Centre Catalanista de Girona, es deia Epigrama a
afectà sobre el cicle agrícola i els rendiments. En l’Àliga Imperial. El seu autor era el jove seminaris-
molts pobles agrícoles, la fertilització dels terrenys ta Xavier Carbó, de qui enguany commemorem el
seguirà essent deficient i el regadiu també havia centenari del seu traspàs. La fascinació que gene-
quedat molt afectat. Per això, durant els anys de raven, pels historiadors o afeccionats a la història,
la guerra i posteriors es detecta un descens de la les ‘proeses’ civils i militars del bàndol patriota, de
producció agrícola, i l’abandonament de les terres qui s’intentava extreure valors morals i fins i tot re-
per la manca de mà d’obra. En concret, a la guerra ligiosos, seria continuada des d’altres mentalitats
del Francès seguiren anys de repressió i misèria com la del mateix Dr. Pascual, que es convertiria
i comportà conseqüències múltiples polítiques, en un gran afeccionat i divulgador dels setges.
econòmiques i socials. Realment, però, l’esdeve- Finalment, ja hem anunciat que la guerra del Fran-
niment que més impacte va tenir sobre la vida dels cès no va ser només un conflicte entre Catalunya
cassanencs va ser, com tants altres pobles de la i França i que englobà altres contendents com el
comarca de la Selva, el darrer setge de Girona i britànic. Però poques vegades es té en compte, en
l’‘expatriació’ dels seus habitants, el 1809. el relat històric, la visió del combatent considerat
Però la guerra també va deixar seqüeles polítiques. l’‘enemic’, en aquest cas l’exèrcit napoleònic. Un
A principis d’any, els caps de casa del municipi es dels generals que va escriure les seves memòries
reuniren a l’església per celebrar eleccions per parlant de la guerra a Catalunya va ser, anys més

38. pascual, 1980: p. 29-33.