Page 97 - Conferencies de l'Arxiu 1

97

7. L’EFECTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SOBRE
LA INDÚSTRIA SURERA: CASSÀ DE LA SELVA, 1914-1920 1

Joaquim Alvarado i Costa

Com és sabut, l’Estat espanyol es mantingué neu- nostra vila fou una de les primeres on la proximitat
tral durant la Primera Guerra Mundial de 1914- d’alzines sureres i les possibilitats, sobretot, del
1918. Tot i així, no pogué restar al marge de les mercat francès d’espumosos i vins de qualitat, es-
conseqüències d’aquest conflicte i, si hi hagué un timulà l’aposta per aquest sector. Al llarg del segle
2
sector que en patí especialment les conseqüèn- XIX hom troba múltiples referències que posen de
cies, fou el surer. La del suro era una indústria des- manifest la importància que adquirí el sector su-
tinada en la seva pràctica totalitat a l’exportació i rer a Cassà. Així, dos recomptes d’obrers surers,
5
els taps un producte destinat, en la seva major part, elaborats als anys 1884 i 1897, respectivament, si-
als mercats que entraren en conflicte. Per aquest tuaven Cassà com la segona població surera més
motiu, les poblacions sureres visqueren uns anys important de Catalunya pel que feia al nombre de
de grans dificultats que, en certa manera, marca- treballadors, darrere Sant Feliu de Guíxols, i tam-
6
ren un abans i un després en la història del sector. bé com la segona localitat en nombre de taps ela-
En aquest treball analitzarem les repercussions de borats al llarg de l’any. Però hi ha un altre element
7
la guerra a Cassà de la Selva, una de les localitats on coincidien ambdues obres: la presència de po-
referència del sector en aquells moments i al llarg ques màquines a la nostra vila en aquells moments,
de bona part de la història de la indústria del suro. 3 dues el 1884 –instal·lades l’any anterior, segons el
text– i cap el 1897. La mecanització dels proces-
8
sos productius en el sector surer fou un fenomen
1. EL SECTOR SURER A CASSÀ DE LA molt tardà: durant el primer segle –o segle i mig–
SELVA A LA VIGÍLIA DE LA GRAN GUERRA d’història del negoci surer, els taps foren elaborats
Des de 1760 es té constància de l’elaboració de de manera artesanal, en establiments de petites
taps de suro a la vila de Cassà de la Selva. La dimensions. Les primeres màquines aparegudes al
4

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 24 de febrer de
2018. Per a l’elaboració d’aquest treball, agraeixo l’ajut facilitat pel personal de l’Arxiu Municipal de Cassà de Selva, així com
la informació facilitada per Eduard Mestres, Xavier Carbó i Xon Vilahur.
2. Sobre l’impacte de la guerra a Espanya, cf. Romero, 2002. Sobre les repercussions i conseqüències del conflicte a les nostres
comarques, cf. fuentes, 2015. També de consulta obligada per referir-se expressament a la comarca del Baix Empordà, surera
per definició, cf. pelegrí, 1997.
3. Sobre la història del negoci del suro a Cassà, cf. alvarado, 2005. Sobre el mateix sector fa uns anys, cf. GREC, 2005.
4. Parlem de la figura de Francesc Malavila Marranxa, que va contraure matrimoni el 7 de maig d’aquell any, cf. medir, 1953: p. 15.
5. Alvarado, 2005: p. 31-35.
6. El recompte de 1884 situava 1.120 treballadors i 35 treballadores a la nostra vila, mentre que el de 1897 n’hi situava 1.220 i
40, respectivament; cf. Gich-gil, 1885: p. 15; Serrat, 1898: p. 72.
7. Segons els recomptes indicats, a Cassà es van produir 231.000.000 de taps, amb un pes de 693.000 kg i per un valor de
2.541.000 pessetes el 1884; i 459.900.000 taps, amb un pes de 2.299.500 kg i per un valor de 6.898.500 pessetes el 1897,
cf. gich-gil, 1885: p. 28; serrat, 1898: p. 38-39.
8. gich-gil, 1885: p. 13; serrat, 1898: p. 71.