Page 102 - Conferencies de l'Arxiu 1

102

celebració d’aquell ple, confessava haver recaptat rien en altres obres públiques: el camí veïnal que
1.200 pessetes. Els càlculs de la Junta indicaven anava de l’estació de la Creueta a Madremanya; la
que amb aquells diners recaptats es podrien co- variant de la carretera Madrid-França a Costa Roja
brir les necessitats dels obrers en atur forçós du- i pont del Terri; i les noves carreteres de Caldes
rant un mes, però avisava que si el govern central de Malavella a la carretera general i de Riudellots
no prenia resolucions adequades per alleugerir a Sant Martí de Llémena. 37
les dificultats, l’Ajuntament no podria prendre cap
mesura, a causa de la migradesa dels seus ingres-
sos. El ple posava molt d’èmfasi en el risc de ma-
lestar social, d’aldarulls, indicant que ja s’havia fet
saber al governador civil que hi havia la possibilitat
d’alteracions de l’ordre públic. S’acordà que cada
nit hi hauria dos regidors a la Casa Consistorial
per atendre les queixes dels veïns relatives a la
situació. Podem veure, doncs, com només quinze
dies després de l’inici de la guerra la població de
Cassà ja en patia les conseqüències. En el ple es
parlava del tancament de fàbriques, dels obrers
que s’havien quedat sense treball i, com a con-
seqüència de tot plegat, de la possibilitat que hi
hagués aldarulls. La recaptació de donatius per
32
a pal·liar aquesta situació fou la primera mesura,
33
però ben aviat es posà de manifest que calia ocu-
par els obrers surers en algun lloc. L’opció serien
les obres públiques. En primer lloc, es va acordar
que els aturats treballarien en les obres de finalit-
zació de la carretera entre Riudellots i la Bisbal,
34
mesura que s’amplià a obres de reparació de ca-
mins veïnals i a feines de manteniment de carrers
i places. S’acordava que els diners resultants de
35
la subscripció oberta per la Junta Autònoma es
destinarien al pagament de salaris per aquestes
obres públiques. La guerra, però, es perllongà Figura 29. Retrat de Francesc Vidal Saló, fabricant i comer-
36
ciant de suro, membre de la Junta Autònoma constituïda
més del previst i el mes d’octubre s’aprovava que l’agost de 1914 per pal·liar els efectes de la crisi. Font:
els obrers en atur de Cassà i Llagostera treballa- AMCS, col·lecció Amèlia i Elisa Vilaret.

32. El 26 d’agost la societat La Luz entrava un escrit a l’Ajuntament comunicant que es faria una reunió per analitzar la situació
de la classe obrera cassanenca, cf. AMCS, fons d’Associacions, Sociedad La Luz, sindicato de obreros corchotaponeros,
Correspondència. Aquest sindicat, al qual s’hi havien afiliat part important dels obrers suro-tapers de Cassà, havia estat
fundat l’any 1911, i tenia una ideologia propera a la CNT, per la qual cosa podem entendre la preocupació de les elits locals
d’un possible esclat revolucionari que calia aturar com fos. El 1918 canvià de nom, passà a anomenar-se El Porvenir, cf.
alvarado, 2005: p. 72.
33. El Diario de Gerona de Avisos y Noticias, de 22 d’agost de 1914, indicava com les autoritats de Cassà havien agraït el donatiu
que el veí de Girona Ángel Marull, originari de Cassà, enviava setmanalment a la vila per tal de distribuir-lo entre els obrers
en atur.
34. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 19 d’agost de 1914.
35. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 26 d’agost de 1914.
36. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 2 de setembre de 1914.
37. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 13 d’octubre de 1914. A la reunió de la Junta Autónoma de Defensa que es va fer
el 26 d’octubre es va fer constar que, fruit de la subscripció, s’havien recaptat 7.003 pessetes i 50 cèntims, de les quals, se
n’havien destinat 4.684 per a pagar als obrers que havien treballat en obres públiques i 1.051 com a socors als pobres, cf.
AMCS, Llibre d’Actes de la Junta Autónoma de Defensa.