Page 107 - Conferencies de l'Arxiu 1

L’EFECTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SOBRE LA INDÚSTRIA SURERA: CASSÀ DE LA SELVA, 1914-1920 107

Hem de dir que, en comparació amb els dipòsits fets continuà la crisi. Els països que havien participat
58
en altres magatzems, els fabricants cassanencs no al conflicte en sortiren molt debilitats econòmica-
foren els principals demandants de crèdits pel que ment parlant i això produí una caiguda de la de-
fa a la quantia d’aquests. De la mateixa manera, manda dels productes surers. L’octubre de 1919
56
també crida l’atenció el fet que els principals fabri- es promulgà l’anomenada ‘Llei Seca’ als Estats
cants de Cassà –Francisco Oller; Figueras, Daussà Units, per la qual es prohibia la fabricació, venda i
y Compañía; Sitjas, Bigas y Compañía– no hague- transport d’alcohol. El 1921 diversos països euro-
57
ren de recórrer a aquests crèdits, a diferència de peus dictaren nous aranzels molt restrictius per a
les empreses més importants de Palamós, Pala- l’entrada de productes surers. La crisi es perllongà
frugell i Sant Feliu de Guíxols, que sí s’acolliren a fins al 1923, amb especial repercussió a Aleman-
aquests préstecs. I un altre aspecte que hem de ya, on l’augment de la inflació feu caure en picat el
tenir en compte és que tots els dipòsits fets per valor del marc. 59
empresaris cassanencs foren de taps o de carracs, La continuïtat de les dificultats per al sector a es-
no consta cap dipòsit de suro sense elaborar, a di- cala mundial comportà la continuïtat de la crisi i
ferència d’altres empreses de la Costa Brava, en de la sensació de malestar a la Catalunya surera.
què la garantia dels préstecs fou la matèria primera A nivell cassanenc, destaquem el fet que la por
del sector i no el producte elaborat. del conflicte social que les elits locals tenien quan
La raó de ser de la creació de la societat Docks de esclatà la guerra es confirmà un cop aquesta es
60
Palamós, S.A. era facilitar l’accés al crèdit als fabri- va acabar. El 25 de juliol de 1919 es declaraven
cants mentre no poguessin continuar els seus nego- en vaga divuit treballadores de l’empresa Sitjas,
cis. Però si mirem les relacions d’entrades de merca- Bigas y Compañía, com a protesta per l’acomia-
deries en aquests magatzems, veiem com aquestes dament de dues d’elles i reclamant un increment
61
entrades –i, per tant, la demanda de crèdits– conti- de 0,25 pessetes dels seus jornals. Però el ma-
nuaren durant els tres anys posteriors a la fi de la lestar s’arrossegava des d’uns mesos abans, el
guerra. Això és degut al fet que la fi de les hostilitats 19 de febrer els treballadors surers cassanencs
no comportà la fi de les dificultats per al sector surer. havien acordat demanar la prohibició absoluta
d’exportar suro en panna i productes alimenta-
ris, la taxació dels preus dels productes de pri-
5. LA FI DE LA GUERRA: CONTINUÏTAT mera necessitat, la prohibició que el preu de les
DE LA CRISI DEL SECTOR SURER I patates fos superior a 0,25 pessetes el quilo i
REPERCUSSIONS A CASSÀ l’augment dels salaris per part dels empresaris
L’armistici demanat per Alemanya el novembre de surotapers. L’oposició dels fabricants –que tin-
62
1918 posà fi a la guerra, però per al sector surer gué el suport del Govern Civil, el qual ordenà el

56. Els principals dipòsits d’aquell dia eren els efectuats per Manufacturas de Corcho, S.A., de Palafrugell –903.930,48
pessetes–; Hijos de Francisco Forgas, de Begur –748.373 pessetes–; El Convento, S. A., de Palamós –640.070 pessetes–;
Martí Montaner Coris, de Palamós –450.900 pessetes–; Ramir Bofill Bruguera, de Palafrugell –253.589 pessetes–; Unión de
Fabricantes, de Sant Feliu de Guíxols –250.000 pessetes–; Exportadora Corchera, S. A., de Palamós –248.275 pessetes–;
Trefinos, S.A., de Palafrugell –221.150 pessetes–; i Hijos de P. Torrellas Nadal, s. c., de Sant Feliu de Guíxols –203.660
pessetes–; cf. SAMP, fons d’Associacions, Societat Docks de Palamós, S.A., Existències als magatzems a 4 d’abril de 1921.
57. Sabem que aquesta empresa havia apostat per la producció d’aglomerat. L’11 d’abril de 1917 va rebre permís de l’Ajuntament
per a la construcció d’un local dipòsit de pols de suro a la seva fàbrica d’aglomerat, ubicada al carrer Girona, núm. 3; cf.
AMCS, Llicències d’obres, expedient 11.684.
58. En el moment de redactar el seu treball, a mitjan any 1919, Joan Pelegrí indicava textualment: “Des que esclatà la guerra, la
indústria suro-tapera travessa una forta crisi que avui es troba en el període més intens i potser, definitiu per al seu futur” –el
subratllat és meu–, cf. pelegrí, 1997: p. 11.
59. Medir, 1953: p. 309-301; Sala, 2003: p. 105-106.
60. Cassà no fou l’única població on no hi hagué vagues entre 1914 i 1918. Aquesta “pau social” tingué lloc a totes les
poblacions sureres mentre durà el conflicte. De fet, la manca d’episodis vaguístics durant aquests quatre anys la podem
estendre arreu de les nostres comarques. Únicament el sector ferroviari fou partícip actiu de la vaga general d’agost de 1917,
cf. fuentes, 2015: p. 151.
61. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 31 de juliol de 1919.
62. Una comissió dels treballadors del suro va irrompre al ple de l’Ajuntament d’aquell dia per fer-li arribar aquestes reivindicacions,
cf. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 19 de febrer de 1919.