Page 111 - Conferencies de l'Arxiu 1

APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 111

Però ni de bon tros la feina es pot considerar con- gica es focalitzava entre dues lectures del republi-
closa. Les mancances encara avui són notables. canisme: el federal, descentralitzat, que es cons-
Al meu parer falta un plantejament d’anàlisi pro- truïa de baix cap a dalt; l’unitari, representat pels
fund dels diversos esdeveniments ocorreguts a radicals que no volien sentir parlar de cap Repúbli-
la rereguarda catalana amb un abast territorial de ca federal. La reivindicació popular que forçava la
caràcter provincial. La gestió política dels comi- posició federal es va fer explícita el juliol de 1873
tès antifeixistes durant el període revolucionari; la en tot un seguit d’aixecaments i d’insurreccions
violència, desfermada primer en contra dels que cantonalistes a diverses ciutats del litoral medite-
simbolitzaven les jerarquies i els privilegis, i pre- rrani arribant fins i tot a Sevilla. Aquests esdeve-
sent després entre les diverses formacions polí- niments varen precipitar una involució dins de la
tiques i sindicals de l’espectre polític de l’esque- República. Pi i Margall es va veure forçat a deixar
rra; l’arribada dels refugiats de diverses àrees de el càrrec i fou primer Salmerón i Castelar després
l’estat i el seu allotjament als municipis catalans que van mobilitzar l’exèrcit per posar fi a aquests
(cf. Figura 32); les privacions, els primers vals de aixecaments i consolidar una posició unitària d’un
racionament i l’estraperlo; els bombardeigs i la republicanisme que estava ferit de mort.
construcció de refugis antiaeris; els exilis de 1936 La posició republicana a les nostres contrades era,
i de 1939; la repressió franquista i la imposició d’un doncs, majoritàriament federal. El debat s’inscrivia
nou ordre; i sobretot, els diversos aspectes de la dins d’una òptica que propugnava la construcció i
vida quotidiana que permeten conèixer el teixit so- l’organització de les institucions de l’Estat partint
cial de cada indret: les activitats econòmiques, les de la base, és a dir, dels pobles i de les ciutats. És
escoles, les tradicions culturals, les celebracions, per això que a molts municipis de les comarques
així com l’organització dels sistemes familiars i els gironines la política hi era viscuda d’una manera
rols socials dels membres que els componen, hau- participativa i apassionada. Les discussions políti-
rien de constituir el corpus essencial que perme- ques formaven part de la vida quotidiana. En defi-
tria tenir una font d’informació privilegiada sobre nitiva tota aquesta activitat d’anàlisi crítica no era
un període excepcionalment interessant. més que un indicador clar de l’arrelament d’unes
idees que promovien la participació popular en la
3. TRADICIONS POLÍTIQUES I presa de decisions públiques i en la gestió dels
CENTRES DE SOCIABILITAT afers que afectaven el conjunt de la comunitat.
Des de la segona meitat del segle XIX i durant Tot i que era un discurs viu que es podia manifestar
els primers decennis del segle XX, les terres gi- a la feina mentre s’elaboraven els taps, al mig del
ronines, políticament, estigueren regides per unes carrer, els diumenges després d’haver fet un bon
tradicions polítiques plenament arrelades. Majori- dinar i una bona migdiada o en els moments més
tàriament el debat i la confrontació d’idees i po- imprevistos a qualsevol racó de cada casa, els
sicions s’esdevenia dins d’un context clarament espais que per excel·lència recollien i agrupaven
progressista i liberal. Malgrat tot també hi havia colles d’amics i coneguts, d’amos i treballadors
diferències, algunes de les quals cada vegada es eren sense cap mena de dubte les tavernes, els
van accentuar més a partir del moment en què l’ar- ateneus i els casinos.
tesanat es va veure forçat a deixar pas a la indús- Ja des de mitjan segle XIX els casinos havien pro-
tria. Inicialment les diferències se centraven, per liferat d’una manera incontestable a les diverses
una banda, en les múltiples interpretacions que hi poblacions de les nostres contrades, així:
havia en el si del republicanisme, i per l’altra, es
començaren a posar les bases que conformarien La ‘província’ de Girona va ser de tot Espanya, la que
la militància sindical profundament identificada amb tingué més casinos. Casinos o liceus, que venien a
el pensament anarquista. ser dos noms per a una mateixa cosa. En 1861, ja
n’hi havia un a Agullana –el poble per on també ha-
La primera experiència republicana va estar marca- via entrat, segons sembla, la indústria surera–; dos a
da per la inestabilitat. Va tenir quatre presidents, Begur; dos a Caçà de la Selva; dos a Darnius; dos a
Estanislau Figueres, Francesc Pi i Margall, Nicolás Llagostera; un a Maçanet de la Selva; un a Palamós;
Salmerón i Emilio Castelar. La confrontació ideolò- quatre a Palafrugell, i cinc a Sant Feliu.
3

3. gaziel, 1970b: p. 317.