Page 116 - Conferencies de l'Arxiu 1

116

En efecte, el cas d’Orriols ens ofereix un exemple però no exclusivament. Si hi ha una cosa que con-
paradigmàtic d’aquesta dinàmica. El funcionament testen els informants de manera gairebé unànime
dels comitès antifeixistes, si bé no era coordinat quan se’ls pregunta si els d’Orriols havien anat a
ni regulat, ofereix unes pautes reiteratives. Una Salt o a la inversa, és que no ho saben, i que no ho
d’aquestes és la complicitat dels comitès de dife- creuen perquè llavors els comitès que gestionaven
rents localitats en les persecucions i assassinats el poder local tenien una autoritat absoluta pel que
selectius. feia a les qüestions del municipi. A banda del fet
En vista de les noves recerques fetes amb relació que jo crec que aquesta prerrogativa era presa de
al segon cas, el comitè de Salt, l’enfocament no manera molt seriosa, m’agradaria prosseguir fent
diferí massa del presentat, de manera que la direc- esment d’una realitat en la qual no està de més in-
ció presa semblà la correcta, però la idea que tot sistir. Tant a Salt com a Orriols, com a la totalitat de
seguit s’exposarà era difícil de deduir a partir de pobles i ciutats de Catalunya, el juliol de 1936 va
l’estudi d’un sol comitè. significar un buit de poder que immediatament va
D’entrada estableixo dos criteris explicatius a par- ser gestionat per l’espectre polític de l’esquerra a
tir dels quals es basa la meva hipòtesi. Primer: partir de la constitució de comitès antifeixistes. La
l’existència d’un moviment llibertari a les comar- correlació de forces polítiques de cada poble és la
ques gironines amb una antiguitat que es remun- que va constituir aquests comitès que, quan a tra-
ta als anys vint del segle XX. Segon: la completa vés del Decret del 9 d’octubre van ser dissolts, es
separació de l’acció política local que exerceixen van transformar automàticament en Consells Mu-
aquests comitès i l’acció violenta. nicipals, de manera que les correlacions de forces
al juliol i a l’octubre del 36, a la majoria dels pobles,
Un dels informants que va ser protagonista dels encara eren les mateixes. Així, s’ha d’entendre
fets en aquells moments ens ajudarà a aclarir el que a la Catalunya de l’estiu del 36 a cada població
primer punt. Primer de tot hem de tenir present hi havia una representació heterogènia d’aquesta
que la formació d’agrupacions llibertàries a les di- esquerra que exercia totes les funcions governa-
verses poblacions on aquests sectors eren mino- tives pertinents, ja fossin d’ERC, de la CNT, de la
ritaris, prenia una dinàmica explícita, al marge de Unió de Rabassaires o del POUM.
la feina sindical de la CNT. No es tractava del fet
que una macroorganització captés adeptes. Jo no Cassà de la Selva se’ns presenta, en aquest sen-
ho veuria d’aquesta manera. Era exactament a la tit, com un element contrastador de primer ordre.
inversa. Anaren sorgint individus que van crear un A Cassà no hi va haver represàlies de cap tipus;
moviment que pretenia conscienciar i sensibilitzar ans al contrari. Va rebre la visita de milicians de
les poblacions amb una càrrega d’humanitat enve- fora, que hi ha qui relaciona amb gent de Salt. Però
jable. Així, a poc a poc, van anar sorgint joves que el que sí recorda unànimement la memòria col·lec-
es van trobar que coincidien ideològicament i es tiva de la vila, és que aquesta va ser un centre im-
van organitzar, de manera que es van anar consti- portant on es va refugiar gent que era susceptible
tuint les primeres ‘cèl·lules llibertàries’ a diverses de ser depurada. Tota l’acció que van fer aquests
poblacions. Tot això és certament difícil de rastre- milicians de fora fou la crema d’objectes sagrats
jar, i pràcticament els testimonis orals són i han a l’exterior de l’església. Membres del Comitè de
estat l’única possibilitat de reconstruir el fenomen. Cassà, amb gent com en Dalmàs i en Xena al cap-
Ja en l’any 1930 existia una línia de defensa ano- davant, van contenir l’escomesa. Aquesta actuació
menada “Grup de Defensa Interprovincial nº 1” denota una clara imposició d’autoritat, que en el
que comprenia les poblacions de Caldes de Mala- transcurs de la guerra va vetllar per la seguretat
vella, Vidreres, Sils, Riudarenes i Santa Coloma de la població. Així, el control absolut dels movi-
de Farners. Evidentment era una empresa en estat ments de grups lligats a iniciatives violentes pren
embrionari, però el que m’interessa destacar aquí a Cassà, a través de l’acció política local, una evi-
són dues coses: que els individus que formaven dència incontestable (cf. Figura 33).
part d’aquestes ‘cèl·lules llibertàries’ estaven en Per seguir en l’argumentari que ha de permetre
contacte gairebé permanent, i que la filosofia i els desvelar la meva proposta explicativa amb relació
individus eren pràcticament els mateixos l’any 36, al fenomen de la violència a la rereguarda, cal fer
uns quants anys més tard. referència, tot seguit, a un aspecte central que tro-
Pel que fa al segon supòsit, haurem de fer referèn- bem tant a Salt com a Orriols, i és la presència
cia a l’experiència de les entrevistes realitzades, de víctimes en el transcurs del primer any de con-