Page 118 - Conferencies de l'Arxiu 1

118

Girona. Era aquí on hi havia una àmplia presència vivia. Per tant, no podem parlar en cap cas d’una
del món sindical ferroviari. A Salt hi era, però amb relació de causa efecte entre el fet de ser de fora i
menys força. En cap moment de l’article de Ger- membre actiu de la FAI. Primer perquè forans ja no
minal Roig es fa una menció especial que relacio- ho eren, eren ciutadans de Salt. I després perquè
ni el milicià en qüestió amb la població de Salt. el que van compartir alguns va ser un ideari que
A més, seria lògic pensar que si els seus vincles prioritzava l’acció directa i l’oportunitat històrica
haguessin estat a Salt, tot i que un carrer va ser de gestionar el municipi.
batejat amb el nom d’Av. Loriente, hi hagués estat Però les proporcions amb què es van donar tot
enterrat. Per altra banda, és significatiu precisar aquell seguit d’accions violentes a la rereguarda
que els informants de Salt coneixen en Loriente gironina havien de ser certament minoritàries, i
pel fet d’haver estat mort pel veterinari, però en s’han d’explicar a partir d’una visió més àmplia.
cap cas saben dir res de la seva vida, ni tampoc Una de les prerrogatives que ja he esmentat amb
no l’haguessin conegut si no fos pels fets des- anterioritat és que en l’àmbit polític hi havia una
crits. Per tant, i amb voluntat contrastadora, tenim autoritat completa que es circumscrivia a un àmbit
bones raons per pensar que entre els integrants estrictament local. Doncs bé, una de les peculia-
dels grups de milicians que anaven a fer els pas- ritats de la dinàmica repressiva s’emmarca en un
seigs n’hi havia d’origen divers –en un sentit es- context que implicava forçosament una complici-
trictament poblacional–, i no hi havia d’haver, ne- tat entre individus de diferents poblacions. La rea-
cessàriament, una relació d’origen entre víctima i litat és que s’han rastrejat accions violentes co-
executor. Així, en el cas de les víctimes de Salt, meses ja sigui, segons la memòria col·lectiva, pels
pot ser que els executors fossin de Salt, Girona, d’Orriols o bé pels de Salt a pobles com Colo-
Orriols o de qualsevol indret, però previsiblement, mers, Foixà, Bordils, Cervià de Ter, Anglès, Cassà
això sí, de les comarques gironines. de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella i la
Un altre aspecte a tractar fa referència al supòsit Bisbal. A parer meu, i si resulta que la pretesa au-
que afirma taxativament que aquell esclat violent, toritat local era una atribució de primer ordre, és
per bé que compartit amb alguns saltencs, tenia fàcil pensar que a les poblacions on hi va haver
una explicació que, si bé no hem de considerar represàlies, una de dues, o bé els membres del
en termes absoluts, sí que hem de tenir present, comitè es van veure superats per un grup exterior,
ja que reprodueix un criteri molt utilitzat en la lite- o bé hi estaven en sintonia i per tant hi havia algun
ratura sobre la Guerra Civil. Ens trobem amb un tipus de relació. Amb això no pretenc afirmar que
procés que estigmatitza el de fora, l’estranger, el tots els individus que formaven part del comitè de
nouvingut, com el responsable de totes les atroci- Colomers, per exemple, estiguessin conxorxats
tats comeses els primers mesos d’acció, i que no amb els d’Orriols o els de Salt, però sí que algun
eren més que una condició indispensable, segons de Colomers devia estar-ho amb algun grup que
alguns sectors, per arribar a un estat de llibertat i s’havia destacat en accions de sang.
justícia d’una vegada per totes: Tenim tres casos que poden il·lustrar una tipologia
d’acció completament contrària. En primer lloc, re-
A Salt, si no hagués estat per aquesta gent que va- cordem que ja s’ha exposat l’exemple del comitè
ren venir de fora, ja molt ressentits, algun de Pala-
mós, de la fàbrica Amstrong o de can Trinxet de Bar- de Cassà, que va imposar-se de manera contun-
celona, que era una fàbrica molt important, n’havien dent a la virulència de milicians de fora. Un altre
expulsat una colla d’obrers, els més revolucionaris. exemple vindria donat en aquesta ocasió per Vi-
O sigui, eren gent que ja havien fet molta fressa i dreres. En aquesta petita població, on la repressió
que havien marxat o havien estat a la presó i des- també va ser inexistent, la gent del comitè va dur,
prés van anar a caure a Salt. 12 com a mesura de precaució davant de la incertesa
de la situació, el capellà del poble precisament a
Molta de la gent identificada en els cercles lliber- Cassà, on residia una seva germana. El tercer ve
taris i a l’entorn del comitè podia ser d’orígens di- definit pel fet que més d’un testimoni afirma sa-
versos, però, fos o no fos originària de Salt, l’any ber que hi havia hagut gent de dretes o capellans
1936 ja feia molts anys que hi treballava i que hi amagats al psiquiàtric de Salt. Amb aquests exem-

12. Entrevista realitzada a un informant de Salt el maig de 1997.