Page 113 - Conferencies de l'Arxiu 1

APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 113

era un espai a peu pla on, per exemple, la mainada a tablís la jornada de treball de vuit hores. Aquesta
vegades fins i tot hi ballava. D’allà el que més recor- capacitat d’organització havia fet reaccionar la pa-
do són les obres de teatre, de diferents companyies tronal, de manera que es va alimentar una fractu-
que venien de Barcelona –entre les quals vingueren ra que va tenir un clar protagonisme entre 1916
tant Josep Santpere com la seva filla, Mary Santpe- i 1923 amb la violència del pistolerisme al carrer,
re–, i els concerts i les sessions de ball. 6
una forta lluita entre la CNT i els anomenats Sindi-
Ja fos al Centro La Unión Republicana o bé a qual- cats Lliures, que tenien estretes vinculacions amb
sevol altre centre de sociabilitat de la vila, el cas la patronal, l’estament empresarial.
és que especialment en aquests indrets, per bé Finalment, l’eclosió de la dictadura de Primo de
que no exclusivament, tant la reflexió política com Rivera, durant el mes de gener de 1930, marcà
la promoció de l’activitat cultural hi foren omnipre- el punt de partida de l’acceleració dels esdeveni-
sents, de manera que aquestes dinàmiques esde- ments. La complicitat d’Alfons XIII amb una dicta-
vingueren un autèntic caldo de cultiu que incentivà dura anticonstitucional va promoure aquell mateix
i estimulà la militància política d’una manera incon- any el que es va conèixer com el Pacte de Sant
testable. Sebastià, un primer pas de reorganització dels di-
Vistos des d’una òptica més àmplia, socialment i ferents grups republicans de tot l’Estat i un com-
políticament parlant, els tres primers decennis del promís mutu que tenia com a finalitat la superació
segle passat són certament importants per en- de la monarquia.
tendre l’efervescència dels moviments republicà i Els governs de Berenguer i Aznar es varen veure
anarquista. Pel que fa al primer, i fruit de les convul- superats per l’impuls que havien pres els esdeve-
sions viscudes els anys immediatament anteriors niments. La convocatòria de les eleccions munici-
tant a nivell polític com social, s’assajà una nova pals i provincials de l’abril de 1931 va accelerar-los
proposta d’unitat política que comprenia un sector de manera incontestable. La primera constatació
important de les esquerres i que es va concretar d’aquest fet va ser la capacitat d’organització que
en una nova formació política, la Unió Federal Na- varen tenir les diferents formacions polítiques. Una
cionalista Republicana. Aquesta va néixer a Barce- mostra ben evident en fou l’aparició d’Esquerra Re-
lona de la fusió del Partit Federal, la Unió Republi- publicana de Catalunya en l’escenari polític català.
cana i el Centre Nacionalista Republicà l’any 1910. Víctor Torres ho explicava amb aquestes mateixes
7
L’altre gran front de l’espectre polític de l’esquerra paraules l’any 2001:
naixeria poc temps després. L’obrerisme va tendir ERC es funda el març del 31, poc abans de les elec-
a la creació d’un sindicat que desembocaria en So- cions. En aquell moment ERC va néixer d’una Con-
lidaritat Obrera i la CNT, la Confederació Nacional ferència d’Esquerres que es va celebrar uns mesos
del Treball, l’any 1911. Aquesta va proveir l’anar- abans, era un moviment, i recordo que mon pare va
cosindicalisme català i espanyol de la seva primera fer una conferència a Reus que dona ja una idea del
que serà la futura Esquerra Republicana. I arriba un
estructura. El procés incipient d’organització de la moment que això es concreta a Sants el març del
classe obrera va ser un dels fronts oberts que rei- 31. Llavors qui hi va a Sants?, a Sants hi van els
vindicava tot un seguit de millores per als treballa- seguidors de Macià, l’Estat Català, hi va l’Aiguader,
dors: racionalització de les hores de treball, més hi va Ventura Gassol, hi van els germans Badia, hi
higiene a les fàbriques, uns salaris més dignes o va tota aquella gent del radicalisme nacionalista; hi
condicions de vida més òptimes. Aquestes reivin- van els socialitzants, parlo de Lluhí i Vallescà, parlo
dicacions cada vegada van prendre més força. Un de Tarradellas, parlo de Joan Casanellas, etc; i parlo
dels punts àlgids d’aquests inicis va ser la vaga de d’aquelles entitats, històriques, podríem dir-ne, que
La Canadenca l’any 1919, que reivindicava la plena durant tot el primer terç del segle havien defensat
llibertat sindical i va acabar aconseguint que s’es- els seus llocs respectius, el federalisme republicà i
el laïcisme, entre les quals hi havia els republicans

6. Entrevista realitzada a Modesta Cristià el dia 19 de setembre de 2013.
7. Víctor Torres i Perenya (1915-2011) fou un destacat polític lleidatà. Entre els anys 1948 i 1954 complí les funcions de secretari
general de la Presidència de la Generalitat a l’exili, i posteriorment seria un col·laborador pròxim del president Josep Tarradellas.
També fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984), i designat senador a Madrid (1980-1982). Vaig entrevistar Víctor
Torres a casa seva, a Lleida, el dia 27 de gener de 2001, amb motiu del meu treball d’investigació sobre el president Irla, fruit
de la consecució, l’any 2000, de la I Beca d’Estudi President Josep Irla i Bosch, promoguda i convocada per la Fundació Josep
Irla – Seu de Sant Feliu de Guíxols.