Page 109 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 109
109
8. APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 1
Josep Maymí Rich
1. SOBRE POSSIBILITATS REALS necesario volver a recordarlo y decir que ese
D’UNA SOCIETAT DEMOCRÀTICA momento existió”. 2
Al final de la Segona Guerra Mundial, en diversos
països es tingué la percepció que el socialisme Em sembla especialment suggerent aquesta idea
real era possible i podia erigir-se en la gran solució de moment autèntic a què fa referència E. P.
per un món cansat de convulsions i violència. En Thompson, és a dir, a tenir la capacitat de perce-
aquest sentit els paràgrafs que segueixen són ben bre que hi ha hagut en la història algun moment
il·lustratius d’aquesta idea: en què les possibilitats d’una democràcia real eren
abastables, possibles, en definitiva, realitzables a
Era la realización del sueño antifascista que nivell col·lectiu.
Frank Thompson había expresado en diciem- No sé si moments com aquest han sigut molt re-
bre de 1943, poco antes de morir en Bulgaria, currents en el transcurs dels segles, però sí que
en una carta a su hermano, el historiador E. P. m’atreviria a dir que, a Catalunya, en els darrers
Thompson: “Hay un espíritu en europa que es cent anys hi ha hagut tres períodes que han gene-
más noble y audaz que todo lo que este cansa- rat unes expectatives assimilables a la idea expres-
do continente ha conocido durante siglos, y que sada per l’historiador E. P. Thompson. Un primer
no se podrá resistir ... Es la voluntad confiada fou, sens dubte, durant els anys de la Segona Re-
de pueblos enteros que han conocido los ma- pública i de l’esclat revolucionari de 1936; un se-
yores sufrimientos y humillaciones, y que han gon període cal situar-lo durant la dècada dels anys
triunfado sobre ellos para construir su propia setanta, a les portes d’una Transició que semblava
vida de una vez y para siempre”. oferir tantes i tantes possibilitats; i finalment, un
Recordando, años más tarde, estos momen- tercer període, o si més no així ho ha semblat, se-
tos, E. P. Thompson sostenía: “Pienso que ha- ria entre els anys 2015 i 2017, en què tot semblava
bía otra alternativa en 1945. No creo que fuera indicar que el desafiament contra l’Estat espanyol
inevitable que debiera realizarse la degenera- obria un horitzó il·limitat d’esperances i de projec-
ción que se produjo en los dos bandos. Pienso tes per a una Catalunya àvida de llibertat i plena-
que había una autenticidad de alianza de frente ment compromesa en la implantació d’unes políti-
popular en algunos aspectos de la experiencia ques socials encaminades a la construcció d’una
de España y de los movimientos de resisten- societat més equitativa.
cia de Yugoslavia, de Francia y de otros países. Em sembla pertinent aquesta reflexió inicial a l’ho-
Éste fue un momento auténtico y no creo que ra d’abordar una reflexió sobre la rereguarda a les
la degeneración, en la que hubo dos culpables, nostres contrades durant la Guerra Civil 1936-
el estalinismo y Occidente, fuera inevitable. Es 1939. En definitiva, aquesta reflexió ens planteja
1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 17 de març de 2018.
2. Fontana, 2017: p. 271-272.