Page 108 - Conferencies de l'Arxiu 1

108

tancament de tots els centres obrers– va dur la l’aposta dels industrials cassanencs per les noves
societat obrera El Porvenir a declarar la vaga aplicacions del suro, amb un cert retard respecte
63
contra els patrons membres de la societat Unión als grans industrials de la Costa Brava centre, però
Patronal Corcho-Taponera, el setembre de 1919. conscients de la necessitat d’obrir nous mercats
Malgrat els intents de mediació de l’Ajuntament, oferint nous productes.
les posicions aquella tardor de 1919 eren molt en-
rocades, i el 27 de desembre de 1919 es decreta-
va el ‘locaut’ patronal, amb el corresponent aco- 6. CONCLUSIONS
miadament dels obrers de les fàbriques. Un acord L’esclat de la Primera Guerra Mundial l’estiu de
signat el 16 de gener de l’any següent posava fi 1914 posà de manifest les limitacions del model
–sobre el paper– a aquest enfrontament: els pa- clàssic surotaper català, centrat en l’exportació de
trons suprimien el ‘locaut’, tornaven a contractar taps als mercats europeus. El tancament d’aquests
el màxim nombre possible d’obrers i aquests es mercats deixà sense feina una gran massa de petits
comprometien a posar fi a totes les vagues i boi- fabricants, amb tot el que això comportava. L’auxili
cots. Així mateix, per tal d’apaivagar la precària social i la recol·locació d’aquests treballadors en
situació dels treballadors que havien estat moltes altres sectors –especialment, en obres públiques–
setmanes sense cobrar res, els patrons avança- fou el pedaç promogut pels poders públics per
rien setmanalment el jornal als seus obrers, els atenuar la situació i –sobretot– per evitar aldarulls.
quals el reintegrarien progressivament en efectiu Aquests pedaços s’hagueren de perllongar al llarg
o en hores extraordinàries de treball. 64 dels quatre anys que durà el conflicte. La continuï-
Reiterem el que hem indicat fa un moment: malgrat tat de les dificultats per al sector comportà que el
que a l’endemà que esclatés la guerra les elits lo- temut ‘esclat social’ tingués lloc al llarg de 1919 i
cals van començar a prendre iniciatives per evitar 1920.
l’esclat d’un important conflicte social, aquest no Malgrat tot, el sector surer cassanenc, des del
tingué lloc fins passada la guerra. La situació es nostre punt de vista, sortí reforçat d’aquest con-
perllongà al llarg de 1920: el ple de l’Ajuntament text crític. La situació estratègica de Cassà, les se-
de 2 de novembre donava compte de la finalització ves bones comunicacions i la tradició d’un segle i
del conflicte que havia patit el poble, gràcies a la mig dedicant-se al sector permeteren la seva conti-
65
intermediació del Consistori. La continuïtat de la nuïtat, a diferència d’altres poblacions on deixaren
crisi mundial del sector repercutí notablement en de fabricar-se taps de suro a partir d’aquells anys
les condicions de vida dels obrers surers: l’Institu- o dels immediatament posteriors. La guerra feu
to de Reformas Sociales indicava que el 60% dels veure la necessitat d’ampliar mercats i de prendre
tapers cassanencs estaven a l’atur a l’agost-se- partit pels nous productes derivats del suro, amb
tembre de 1921. 66 especial menció per a l’aglomerat. Així, malgrat
A partir de 1924 el sector visqué un nou període que la Gran Guerra impactà –i molt– a la societat
d’auge del qual participà Cassà, amb la creació de cassanenca i les seves repercussions s’allargaren
noves i importants empreses que apostaren per fins a principis del decenni de 1920, també esde-
l’aglomerat i per les noves aplicacions del suro, vingué, a mitjà termini, un avís de la conveniència
com eren Reliable Cork Company o La Isoladora, d’obrir nous mercats i de no ignorar les noves vies
67
S.A., fundades ambdues el 1926. En certa ma- de negoci que el sector tenia des de principis de
nera, la creació d’aquestes empreses simbolitzava segle XX.

63. El 1918 el sindicat La Luz havia canviat de nom, passant-se a dir El Porvenir, el qual es convertiria, ben aviat i durant deu
anys, en l’associació sindical més important de la vila. A l’alçada de 1924 tenia uns dos-cents afiliats, cf. ferrer, 1998: p. 203.
64. AMCS, Seguretat Pública, Expedient de la vaga de 1919, acta de la reunió de 16 de gener de 1920. El Diario de Gerona de
Avisos y Noticias de 18 de gener deia textualment: “Se han solucionado los conflictos existentes entre patrones y obreros
corchotaponeros de Cassá de la Selva, excepción hecha del que afecta a la casa Sitjas”.
65. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 2 de novembre de 1920.
66. surós, 1991: p. 229.
67. sala, 2003: p. 164 i 206; juanola, 2000: p. 247; sala-nadal, 2010: p. 163-170.