Page 104 - Conferencies de l'Arxiu 1

104

provincia, por lo cual, a su entender, se impone treballaven el suro. Aquesta dada contrasta nota-
49
ahora la suspensión de tan renombrada fiesta has- blement amb les xifres que donaven les Matrícules
ta que las circunstancias aconsejen celebrarla”. 45 industrials, però no ens sorprèn si tenim en comp-
La darrera notícia relativa a les dificultats econò- te que l’obrador tradicional no requeria grans inver-
miques dels obrers durant la guerra és d’abril de sions per a ser posat en marxa. El problema és que
1918, quan el ple de l’Ajuntament va proposar no podem saber quants d’aquests establiments
que es podien col·locar obrers cassanencs en existien durant els anys de la guerra i com aquesta
atur a les obres de la carretera de Cassà a Cal- hi repercutí. De la mateixa manera que no estem
des i a les de Santa Coloma a Lloret amb enllaç en condicions de saber quants establiments surers
a Vidreres. 46 cassanencs es veieren obligats, durant aquells
anys, a deixar de treballar puntualment o a treballar
menys dies a la setmana. Els tapers cobraven per
4. REPERCUSSIONS SOBRE EMPRESES nombre de taps elaborats cada setmana i la resta
I FABRICANTS de treballadors per nombre de dies treballats. Per
Les notícies disponibles que hem compilat al llarg tant, perderen bona part dels seus ingressos. I no
de l’apartat anterior posen de manifest com l’es- oblidem en cap moment la conjuntura alcista dels
clat de la guerra repercutí sobre les condicions preus de les subsistències.
econòmiques i socials dels obrers del suro cas- Un bon indicador del daltabaix ocasionat per l’es-
sanencs. Però el que no podem deixar de tenir en clat de la guerra és el fet que la societat Figueras,
compte és que aquesta fou la principal repercus- Daussà y Compañía, una de les més importants de
sió del tancament de tallers arran de les dificultats la població, reduí notablement les seves compres
50
per a l’exportació als mercats tradicionals tapers. de taps a establiments de menors dimensions. Les
La imatge que ens dona la indústria surera cas- principals empreses sureres acostumaven a pro-
sanenca a l’inici de la Gran Guerra és una imatge veir-se de taps elaborats en tallers tapers, i els
de predomini del tradicional obrador taper, carac- revenien als mercats exteriors (cf. Figura 30). La
terístic del segle anterior, molt lligat als tradicionals caiguda de la demanda europea obligà Figueras,
mercats suro-tapers europeus i, en conseqüència, Daussà y Compañía a reduir les seves adquisi-
molt dependent de l’evolució del conflicte. 47 cions de taps, i la seva caiguda del volum de ne-
Un exercici de difícil elaboració és quantificar el goci repercutí damunt aquests obradors (cf. Taula
nombre d’establiments que es veieren obligats al 15). Assenyalem, a més a més, que entre l’agost
tancament. Sabem del cas de la societat Vidal y de 1914 i el gener de 1915 aquestes compres es-
Puig, que feu fallida a principis de 1915. Però cal tigueren pràcticament paralitzades. A partir de fe-
48
tenir en compte el predomini a Cassà –i a bona part brer de 1915 Figueras, Daussà y Compañía tornà
de la Catalunya surera– del model d’obrador do- a adquirir taps a altres obradors, però en un volum
mèstic o gairebé, que no constava en cap registre molt menor al d’abans de l’esclat de la guerra, com
oficial i del qual només en tenim coneixement arran podem observar. Aquesta societat sobrevisqué a
de fonts secundàries. Un llibret de 1920 i unes la Gran Guerra gràcies al seu negoci de proveï-
anotacions manuscrites conservades a l’Arxiu Mu- ment de taps a Amèrica i a Astúries; la demanda
nicipal indicaven que aquell any hi havia un total de de taps per a sidra permeté la continuïtat d’aquesta
dos-cents cinquanta establiments cassanencs que empresa en aquests anys difícils i posteriorment.

45. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 1 de maig de 1917.
46. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 10 d’abril de 1918.
47. Segons indicava Joan Pelegrí: “A conseqüència de la guerra, a Palafrugell, els obrers de taps a mà, a qui s’anomenava
‘senyors o canonges de la indústria’, han esdevingut senzills treballadors, ja que desaparegué la situació privilegiada de què
gaudien”, cf. pelegrí, 1997: p. 13.
48. Ciutat Nova, 16 de gener de 1915.
49. alvarado, 2005: p. 40-41 i 144-146.
50. Figueras, Daussà y Compañía fou constituïda formalment el 9 de gener de 1901, amb l’objecte de “cuantos actos se requiera
y sea menester para el negocio de la compra y venta de corcho y tapones...”, amb un capital de 6.000 pessetes. Els socis
fundadors foren Francesc Figueras i Carbó, Francesc Figueras i Oller i Francesc Daussà i Surís, cf. AHG, Notarial, Girona-10,
Notari Emili Saguer Olivet, vol. 865, f. 69-72.