Page 101 - Conferencies de l'Arxiu 1

L’EFECTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SOBRE LA INDÚSTRIA SURERA: CASSÀ DE LA SELVA, 1914-1920 101

L’esclat de la guerra coincidí també amb una impor- Podem veure, doncs, com el sector començà a
tant crisi bancària, quan als banquers locals se’ls passar greus dificultats tot just iniciat el conflicte,
feu impossible negociar girs a l’estranger. A prin- ja a l’agost de 1914 les autoritats locals prengue-
22
cipis d’agost els banquers de Sant Feliu de Guíxols ren mesures destinades a alleugerir-les. El sector
suspenien per un mes la devolució de dipòsits i surer era un sector abocat a l’exportació, i, encara
superàvits als titulars dels comptes. La manca de a l’alçada de 1914, predominava el taller manual o
crèdit generà l’alarma dins el sector i propicià tan- poc mecanitzat –malgrat que ja havien aparegut al-
caments de fàbriques, així com reducció de jorna- gunes grans fàbriques arreu del territori–, centrat
des de treball. 23 en l’elaboració de taps de suro natural destinats a
Tot just iniciat el conflicte, les administracions pú- les principals regions vitícoles europees. La paralit-
bliques de les poblacions sureres prengueren ini- zació del comerç, la crisi bancària i la caiguda de la
ciatives destinades a ocupar els obrers del sector demanda obligà al tancament de molts establiments
que s’havien quedat sense feina. El setembre de tapers, deixant els treballadors al carrer i obligant a
1914 l’Ajuntament de Palafrugell augmentava la la seva reubicació en altres àmbits de negoci.
seva brigada municipal d’obres en cent cinquan-
ta persones, mesura millorada per l’industrial i
mecenes Josep Torres Jonama, que a partir de 3. REPERCUSSIONS DE LA GUERRA
24
finals d’octubre de 1914 oferia quatre-centes pes- SOBRE LA POBLACIÓ OBRERA
setes setmanals perquè els obrers poguessin fer CASSANENCA
tasques d’arranjament dels carrers de la vila. A Igual que arreu de la Catalunya surera, al cap de
25
Sant Feliu de Guíxols s’impulsà una subscripció poques setmanes de l’esclat de la guerra ja te-
popular per a socórrer els obrers sense feina, nim notícies sobre les seves repercussions a
així com la recol·locació d’aquests en les obres Cassà. El ple de l’Ajuntament del 12 d’agost de
de reparacions de carreteres i de construcció de 1914 donava compte de la creació d’una “Junta
la xarxa de clavegueres. A Tossa es constituïa autónoma compuesta de las autoridades locales,
26
una societat cooperativa ‘de capital i treball’, amb señores Concejales, Presidentes de las Socieda-
l’objectiu d’elaborar taps de suro i on només hi po- des recreativas y representantes de los gremios
30
drien treballar obrers surers d’aquesta població. y de todas las fuerzas vivas de la población”.
Els principals prohoms locals es feren socis de la Aquest organisme havia estat creat formalment el
cooperativa que, almenys fins al desembre, donà 5 d’agost, sota la presidència de l’alcalde, Domin-
feina a una trentena de treballadors, tot i que no go Bosch Codolà, i amb la presència de regidors,
es té constància que durés més enllà de desem- propietaris, industrials i comerciants (cf. Figura
bre de 1914. Altres mesures adoptades en altres 29), així com del jutge municipal –Joaquim Daussà
27
poblacions sureres foren els donatius o l’aparició Surís– i del capellà del poble –Joaquim Bosch Ban-
31
de les cuines econòmiques. Aquestes mesures ti. La seva primera mesura havia estat obrir una
28
permeteren alleugerir la situació, però a principis subscripció entre els propietaris, rendistes i “per-
de 1915 ja es veien com a insuficients. 29 sonas acomodadas” del poble que, en el dia de la

22. pelegrí, 1997: p. 15.
23. fuentes, 2015: p. 61-63.
24. busquets, 2000: p. 11-24.
25. hernández, 2002: p. 26-27; busquets, 2000: p. 16-18.
26. Fuentes, 2015: p. 63.
27. Alvarado-parejo, 2016: p. 317-321.
28. pelegrí, 1997: p. 30-32; alvarado, 2002.
29. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 4 de febrer de 1915.
30. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 12 d’agost de 1914, cf. Apèndix 9.
31. AMCS, Llibre d’Actes de la Junta Autónoma de Defensa para aliviar a la clase obrera que carezca de trabajo a causa de la
conflagración europea, núm. 2.295. Estava composta d’un total de quaranta-tres membres, a part del president, amb un clar
predomini del sector surer, amb la presència de personalitats remarcables del sector com Joan Domingo Gispert, Josep M.
Nadal Vilallonga, Francesc Vidal Saló, Nemesi Lloret Bou, etc.