Page 103 - Conferencies de l'Arxiu 1

L’EFECTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SOBRE LA INDÚSTRIA SURERA: CASSÀ DE LA SELVA, 1914-1920 103

L’allargament de la guerra obligava a anar prenent contractistes de les obres del ferrocarril de Ripoll
mesures per alleugerir les dificultats dels obrers a Puigcerdà que si necessitaven mà d’obra es po-
del sector. Però els membres de la Junta Autò- dien adreçar als municipis de Palafrugell, Palamós
noma eren conscients que els treballadors provi- i Cassà de la Selva, “cuyos alcaldes se lamentan
nents del sector surer necessitaven una feina més de la falta de trabajo”. La continuació de la guerra
41
d’acord amb els seus coneixements tècnics. Per i la seva extensió a països que inicialment s’ha-
aquest motiu, al mes de novembre, la Junta va vien declarat neutrals, com Itàlia, perllongava en el
analitzar dues propostes de recol·locació de tre- temps les males condicions de vida dels obrers.
balladors del suro. La primera proposta consistia El 24 de març de 1916 es feia una reunió a la seu
a fer un préstec de 40.000 pessetes per donar del sindicat La Luz relativa a la situació i el dia
feina a una quarantena de treballadors durant cinc següent comunicaven a l’Ajuntament que s’havia
mesos, promoguda per la societat Vidal y Metge. acordat denunciar la pujada dels preus de les sub-
La segona proposta era la creació d’una fàbrica sistències i reclamar que es facilitessin als obrers
de taps de caràcter benèfic, on ubicar-hi tots els del suro mitjans per a poder subsistir. L’octubre
42
obrers en atur, sota la direcció tècnica de Narcís de 1916 la Compañía General de Alumbrado por
Oller, amb un capital de 65.000 pessetes aportat Acetileno, de Barcelona, demanava treballadors
per les persones “pudientes y altruistas” de la vila, per a unes feines de reparació de les canonades
que en serien les propietàries. de plom, obrers que els foren ràpidament facilitats
43
Ambdues propostes, després de ser analitzades, per part de l’Ajuntament.
foren rebutjades perquè la Junta considerà que no A finals d’aquell octubre de 1916, en resposta a
es podria recaptar el capital suficient per tirar en- un requeriment del governador civil relatiu a les
davant els projectes i perquè, en el segon cas, hi mesures preses per apaivagar les conseqüències
havia el temor que la nova fàbrica seria una compe- de la crisi, l’Ajuntament indicava que havia subven-
tència deslleial als petits fabricants. 38 cionat obres de manteniment i, un cop acabades,
El 24 de febrer de 1915 es presentava al ple de havia promogut l’auxili social als obrers, gastant-se
l’Ajuntament una proposta de Pressupost extraor- imports superiors a 3.000 pessetes anuals, auxi-
dinari per proporcionar treball als obrers víctimes li que s’havia complementat amb petites ajudes
de la crisi. S’aprovava la creació d’una Brigada mu- d’entitats filantròpiques o caritatives locals. Indi-
nicipal que seria la continuació de l’existent ante- cava la impossibilitat de fer més esforços malgrat
riorment, promoguda per la Junta –extingida ‘per l’agreujament de la crisi per l’augment del preu de
44
39
cansament’, segons s’indicava a les actes– i que les subsistències. La continuïtat de les dificultats
seria sostinguda mitjançant una subscripció popu- obligaria a la suspensió de la Festa Major de l’any
lar. La nova Brigada es destinaria a les tasques de següent, donat que “de celebrarse, como en los
neteja i desinfecció del clavegueram i al manteni- dos años últimos, su resultado será contraprodu-
ment de voreres, carrers, places i passeigs que cente, pues mientras que los unos fingieran diver-
ho necessitessin a causa de les abundants pluges tirse los demás es cierto que aumentarían sus su-
que hi havia hagut recentment. Es calculava que frimientos, pudiendo agudizarse, por la experiencia
el cost d’aquesta Brigada seria de 22.500 pesse- adquirida, que en todo caso vendrá a ser casi un
tes. Tot i així, aquesta mesura també esdevindria ridículo lo que en otros tiempos, cuando regía la
40
insuficient: el mes de juny de 1915 es feia saber als normalidad, era una de las mejores fiestas de la

38. AMCS, Llibre d’Actes de la Junta Autónoma de Defensa.
39. Formalment, la Junta es va dissoldre dos dies més tard, el 26 de febrer. A la darrera reunió es feu constar que s’havien
recaptat 18.514 pessetes i 12 cèntims de les quals, 15.312 pessetes i 85 cèntims es destinaren a pagar jornals als obrers de
la Brigada municipal i 2.040 a socors, cf. AMCS, Llibre d’Actes de la Junta Autónoma de Defensa.
40. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 24 de febrer de 1915.
41. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 3 de juny de 1915.
42. AMCS, fons d’Associacions, Sociedad La Luz, sindicato de obreros corchotaponeros, Correspondència.
43. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 3 d’octubre de 1916.
44. AMCS, Administració General, Llibre d’Actes de Ple, 31 d’octubre de 1916.