Page 100 - Conferencies de l'Arxiu 1

100

de Reims, població on s’havia establert una impor- tradicional –o millor dit, el sector surotaper– qui en
tant colònia surera catalana, malmeteren els establi- resultà particularment perjudicat. Recordem que
ments d’aquests industrials. Els danys als establi- parlem d’un sector basat en l’exportació, sobretot
18
ments dels industrials surers catalans establerts a la a França i arreu d’Europa. Només mirant les dades
Xampanya foren una de les primeres conseqüències de les Estadístiques de Comerç Exterior d’Espanya
de l’esclat de la guerra, però fou tot el sector surer podem xifrar aquestes pèrdues (cf. Taula 13).

Taula 13. Exportacions espanyoles de taps i discs, 1913-1919

Anys A Europa A Amèrica Altres continents Total
1913 100 100 100 100
1914-1915 79 137 113 91
1916 48 74 206 57
1917-1918 38 101 49 51
1919 84 55 40 77
Font: Estadísticas del Comercio Exterior de España; cf. parejo, 2010: p. 44. Números índexs de les exportacions valora-
des en pessetes corrents (1913=100).

La Taula 13 posa de manifest la davallada conside- nord-americà i el d’altres països no participants al
rable dels mercats europeus per als taps espanyols conflicte, en la seva major part de fora d’Europa. 20
–o sigui, catalans. Entre 1913 i 1919 no es vengué El desembre de 1915 els taps de suro foren consi-
res a mercats tan importants com eren l’alemany derats ‘material de guerra’ per part del govern suís,
o l’austríac –segona i cinquena destinació dels reduint a la meitat l’exportació a un mercat que s’ha-
productes surers espanyols abans de l’esclat de via convertit en una alternativa per als taps catalans
la guerra–, mentre que es van reduir els mercats després de l’entrada d’Itàlia a la guerra. En la Taula
21
francès i italià, aquest darrer, sobretot, a partir de 14 podem veure la important reculada de les expor-
l’entrada d’Itàlia a la guerra, el maig de 1915. En tacions en alguns dels més importants mercats su-
19
contrast, s’incrementà considerablement el mercat rers europeus a partir de l’esclat de la guerra.

Taula 14. Destinació de les exportacions espanyoles de productes surers manufacturats (percen-
tatge sobre el volum total)

ANYS Alemanya Àustria França Itàlia Regne Unit
1900-1904 13 1 33 5 35
1905-1909 9 4 27 26 17
1910-1914 16 6 29 6 14
1915-1919 – – 41 2 13
Font: Estadísticas del comercio exterior de España; cf. parejo, 2004: p. 41.

19. Abans de l’entrada d’Itàlia a la guerra, el port de Gènova s’havia convertit en una via d’entrada dels taps i d’altres productes
als Imperis Centrals. Quan el bisbalenc Narcís Nadal i Puig visità Gènova, el novembre de 1914, pogué comprovar el paper
del seu port com a via de comerç, cf. Pelegrí, 1997: p. 16; alvarado, 2008: p. 260.
20. Parejo, 2010: p. 44-45.
21. pelegrí, 1997: p. 16; alvarado, 2008: p. 260-261.