Page 112 - Conferencies de l'Arxiu 1

112

A Cassà de la Selva, un dels centres de sociabi- provisional i, molt probablement, en règim de llo-
litat per excel·lència fou el Centre Republicà. La guer. Així, tot sembla indicar que la primera seu
història del Centro La Unión Republicana, tal com fou al passeig de Vilaret i que, el 1902, passaren
es conegué aleshores, es remunta a les darreries en un local del carrer de les Barraquetes. S’hi es-
del segle XIX. Seguint el relat de Modesta Cristià: tigueren fins al 1907, moment en què s’ubicaren
al carrer del Molí. Cinc anys després, exactament
El pare anava cada dia al cafè de la Coma, un cafè durant el 1912, una quinzena d’anys després de la
que ja l’havia fet el meu besavi, Salvador Cristià seva fundació, el Centro La Unión Republicana i
Barnés. Posteriorment passaria al seu fill, Salvador el local del Centro de la família Cristià unirien llurs
Cristià Marimon, i finalment al seu net, Josep Cristià, destins fins als darrers compassos de la Guerra
el meu pare. Inicialment aquell edifici era una casa, Civil. Gràcies als records de Modesta Cristià, es
i el besavi la va comprar i va fer construir el cafè,
a l’entorn de l’any 1892, i no seria fins a l’entorn pot comptar amb una descripció molt detallada de
de l’any 1910 que passaria a l’avi Salvador. De fet, com eren les dependències del Centro durant la
a casa n’eren els propietaris, però ho tenien llogat. dècada dels anys trenta:
Així mateix, els primers anys el cafè es deia Círculo
Recreativo, i en temps de l’avi Salvador, aproxima- A tot el voltant del local hi havia uns arrambadors de
dament cap a l’any 1912, ja se li va posar Centro La fusta, i el baix tot eren seients, tot envellutat d’un co-
Unión Republicana. 4 lor granatós lluent, i al davant hi havia taules d’aques-
tes de cafè amb dues cadires. Al darrere hi havia el
Però el cas és que el Centro La Unión Republicana taulell –que anteriorment havia estat en un lateral–,
ja existia de feia uns anys. Així, el 17 de desembre i era precisament als dos laterals del local on es po-
5
de 1896 es va presentar un extens document al dien apreciar les pintures d’en Benet Pintor i miralls,
Govern Civil de Girona que, amb data de dos dies de manera que s’alternaven els dos objectes, és a
dir, una pintura, un mirall; una pintura, un mirall. Al
abans, estava signat per Ferdinand Barnés Cal- mig del cafè hi havia un llum molt gros, rodó, i a sota
zada, Ferran Pla Donat i Jaume Maymí Malavilla. una taula molt grossa de marbre, també rodona, i
Aquests tres senyors presentaven el reglament al voltant d’aquesta la resta de taules. El billar, que
del Centro La Unión Republicana, ja que segons la també n’hi havia, estava situat a tocar de la finestra
Llei d’associacions de l’època en tenien l’obligació que dona a la plaça.
si volien inscriure legalment l’entitat que represen- Al darrere del local, en direcció al pati interior, mit-
taven. Del reglament del Centro La Unión Repu- jançant una escala pujaves al pis, i a dalt, en un ex-
blicana es desprèn que aquesta era una societat trem hi havia les dependències del conserge, que
eminentment i preferentment política, instructiva vivia allà, que era en Pantu, i a l’altre, la biblioteca.
i recreativa. Entre els objectius primordials cal L’estança que albergava la biblioteca era més aviat
destacar la defensa i la propaganda de les idees llarga, de manera que hi havia un espai per a la gent
republicanes, sempre dins dels paràmetres mar- gran, i un altre de més petit per al jovent. Ocupant
cats per la legislació vigent; la mútua defensa dels bona part de l’espai, hi havia una taula que no era
interessos morals i materials dels socis; la ferma plana, sinó que permetia llegir els llibres com si ho
fessis amb un faristol, tenia una inclinació a banda i
voluntat d’aquests d’instruir-se per aconseguir un banda, i la part superior era plana, però només feia
cert perfeccionament intel·lectual i moral, i pro- un pam. Era com una taula amb la superfície triangu-
porcionar un espai de lleure. Es preveia, també, la lar. A fora, baixades les escales i passat el pati, arri-
construcció d’un cafè que respectés la norma de baves a l’entrada del teatre, on llavors també feien
no deixar jugar a jocs que no fossin permesos per cinema mut. De fet el teatre s’havia construït uns
les lleis vigents. anys després que el cafè, cap a l’any 1897. L’interior
A llarg termini, la seva intenció se centrava en la del teatre era preciós, amb la platea i les seves buta-
voluntat de construir un local propi que en fos la ques. Després hi havia dos pisos, al primer hi havia
seu permanent, en definitiva, disposar d’un lloc cinc palcos: un de l’Ajuntament, un per a la Junta del
Centro i un altre per al propietari, de manera que els
de trobada per fer-hi reunions i activitats. Però la dos que quedaven es llogaven. Al pis de dalt hi havia
veritat és que, fins que no trobaren una seu de- una barana a tot volt i no hi havia seients, és a dir,
finitiva, passaren per diferents indrets de manera

4. Entrevista realitzada a Modesta Cristià el dia 19 de setembre de 2013.
5. En realitat es deia Benet Casabó.