Page 114 - Conferencies de l'Arxiu 1

114

de Lleida, Joventut Republicana, que era una entitat els militars revoltats, no lliurà les armes ni es posà
autònoma, i els federals republicans de Girona, entre al servei de la República, sinó que es convertí en
els quals hi havia persones com Santaló, com Irla, un veritable contrapoder. Aquesta dualitat de po-
com tota aquesta colla de gent. I aquestes entitats ders entrà en un procés de diàleg a través del qual
es varen incorporar a Esquerra, com a entitats ad- es constituí un nou ordre revolucionari, determinat
herides a Esquerra Republicana, però en el cas de per l’enorme poder que amb la revolta popular ha-
Lleida per exemple, conservant la seva pròpia perso-
nalitat. Allò va ser un conglomerat. I també hi havia via agafat el món obrer capitalitzat per la CNT. La
un sector, el sector Companys, que venia més aviat posició del president Companys passà per accep-
de l’obrerisme, del sindicalisme, del republicanisme i tar la nova realitat que s’imposà, i que ve defini-
de l’esquerranisme, venia del Layret, del Seguí, de la da per l’estat de guerra i per la força del poder
Unió de Rabassaires. obrer. L’acceptació per les dues parts –Generalitat
i central anarcosindicalista– de la nova realitat es
materialitzà en el decret de constitució del Comi-
4. EL COMITÈS ANTIFEIXISTES I LA tè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
DINÀMICA DE LA VIOLÈNCIA A LA –CCMA–, del dia 21 de juliol de 1936.
REREGUARDA
Els dies 17, 18 i 19 de juliol de 1936 es produí la El CCMA estava format per 15 representants, re-
partits de la següent manera: tres membres de la
insurrecció militar que suposà l’inici de la fi de la se- UGT, tres de la CNT, tres d’ERC, dos de la FAI,
gona i última experiència republicana. Però, curiosa- un del PSUC, un d’Acció Catalana, un del POUM
ment, començà també una de les etapes més com- i un de la Unió de Rabassaires. En definitiva, una
plexes i controvertides de la història de Catalunya, composició que reflecteix la correlació de forces
que donà peu a una extensa i variada literatura i a existent al carrer.
un debat encara no tancat. Abans de donar per aca-
bat el període republicà i endinsar-se en la dictadura Fins a la seva derogació el 4 d’octubre de 1936, el
franquista, el país viuria un període de convulsió so- CCMA es convertí en l’autèntic Govern de Cata-
cial dins el qual es pretengué, des d’alguns sectors, lunya, tot assumint les atribucions pròpies del po-
imposar un nou model econòmic i de societat. der. Impulsada per les circumstàncies de la guerra,
La insurrecció militar de juliol va ser la solució l’actuació política s’estructurà en tres direccions:
escollida pels sectors socials més conservadors 1) l’organització de columnes de milicians que
per redreçar una situació política que, segons ells, havien d’anar a lluitar al front i frenar l’avanç
amenaçava la integritat nacional i el sistema de pri- dels nacionals;
vilegis imperant. Però el que havia de ser un aixe- 2) govern i gestió del territori català: reorganit-
cament ràpid i precís es va convertir en una guerra zar l’activitat productiva i de distribució, sanitat,
civil que va durar tres anys. transports i defensa interior;
L’inici de les hostilitats tingué com a conseqüència 3) relacions exteriors: Madrid, França i altres
immediata la divisió del territori en dos blocs: el països europeus.
que quedà sota control dels insurrectes –autoano- Per a cada atribució es van crear comissions i co-
menats nacionals– i el que mantingué la legalitat mitès específics.
republicana. L’extensió dels dos blocs anà variant De fet, la creació del CCMA tenia la pretensió
en funció de l’evolució del conflicte bèl·lic. A les d’intentar controlar i dirigir l’efervescència revolu-
zones conquerides pels nacionals s’imposaria un cionària que vivia Catalunya. Davant l’aparició es-
nou ordre polític que es feu hegemònic amb el pontània d’una multitud de comitès locals, es va
triomf l’any 1939, i que donà pas a la dictadura voler institucionalitzar una situació que era ja de
franquista. Per contra, a l’espai republicà es produí fet, i reconduir l’acció d’aquests comitès intentant
un procés de doble poder que a Catalunya tingué que seguissin les directrius del CCMA. La veritat,
unes característiques específiques. però, és que tot i estar reconeguts, molts dels co-
A Catalunya, bàsicament a Barcelona, l’aixeca- mitès locals actuaven amb una sobirania absoluta
ment militar del juliol de 1936 trobà la resistència sobre el seu territori, i a partir d’una nova legalitat.
de grups d’obrers organitzats que, juntament amb La independència amb què actuaven la majoria de
les forces d’ordre públic fidels a la República, sufo- comitès locals donà lloc a multitud de situacions
caren la revolta. Però un cop reprimida aquesta, la definides per les característiques de cada localitat.
massa obrera, que s’havia armat per lluitar contra Així, l’actuació política de cada comitè depengué