Page 117 - Conferencies de l'Arxiu 1

APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 117

Penso que és d’il·lusos pensar que tota aquesta re-
pressió podia anar a càrrec dels comitès d’Orriols
o de Salt. Però tanmateix algú ho havia de fer. Qui,
els ‘incontrolats’?
Hi ha un episodi, certament interessant, que ens
ajudarà a entendre la dinàmica de la violència a la
rereguarda. Una de les víctimes de Salt, Francesc
Serras, va morir al Congost el dia 5 de setembre.
La memòria col·lectiva té aquest cas com un dels
més recordats pel fet d’haver aconseguit eliminar
un dels milicians de l’escamot d’execució:

Figura 33. Milicians al carrer Provincial en direcció a Lla- Quan va morir en Loriente, que saps que el va ma-
gostera. Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Col·lecció TAI. Au- tar un de Salt, aquest que dèiem en Serras de Salt,
tor: Enric Genoher doncs li va fotre grapada al coll i el va deixar mort allà
mateix, al que l’anava a matar a ell. 11

flicte. La manera com trobem aquestes víctimes És difícil saber com va ser exactament la mort d’en
és certament curiosa, o si més no atípica, ja que Loriente, però aquest cas ens pot confirmar algu-
presenta dues modalitats que no encaixen gaire nes de les hipòtesis aquí plantejades. Per una ban-
bé. M’explico. Mentre que en un cas apareixen les da hem de constatar que el fet va succeir realment
persones que van ser trobades en fosses comunes i en les dates assenyalades. El dia 7 de setembre
en una àrea geogràfica definida a partir d’Orfes, apareix publicat a L’Autonomista un article firmat
Orriols, Vilafreser i Espinavessa, en l’altre només per Germinal Roig en el qual es diu:
apareixen els morts que es van registrar a la re-
reguarda i que llavors vivien a Salt. Per més que Esta mañana, a las 11, se ha celebrado el entierro
s’hagi rastrejat, sembla que és creïble el fet que a del destacado militante de la CNT, inteligente ferro-
Salt no hi va haver fosses comunes. El perquè no viario y miembro del ‘Comité de Milicias y Defensa’,
el sabem, però sí que sabem que hi va morir gent, i camarada Avelino Loriente. Tenemos que apresu-
de moment amb això ja en tenim prou. Tot això ens rarnos a decir que ha constituido la manifestación
condueix a constatar, gràcies a la recerca que van fúnebre más importante que nuestros ojos han pre-
fer Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya (1989), senciado. [...] Una bala traidora –en las emboscadas
l’índex de mortalitat que trobem a les nostres co- de la noche– atravesó su corazón. Aquel magnífico
marques. Hem d’apreciar que en el conjunt d’una corazón de Avelino, que latió siempre ante todo ideal
àrea que estava formada pel sud de l’Alt Empordà, de justicia y de redención, y que hoy es un símbolo
el nord del Gironès i l’actual Pla de l’Estany –en de martirologio de los luchadores de la CNT. [...] La
comitiva se ha formado en la Plaza del Carril –desde
aquells moments Gironès–, hi trobem un espai que hoy Plaza Av. Loriente–, saliendo el féretro del Ate-
va ser escenari d’una virulència depuradora consi- neo Ferroviario, donde estaba el cadáver, reclamado
derable. Els habitants d’aquestes dues comarques justamente por sus camaradas.
l’any 1936 sumaven un total de 145.081 persones,
i en van ser executades un total de 372. Però no A partir d’aquest cas podem trobar algunes ex-
ho hem de veure tampoc com un cas aïllat o excep- plicacions, que si bé no permeten generalitzar de
cional, si tenim presents els índexs de mortalitat a manera rotunda, sí que ens poden ajudar a enten-
la rereguarda en el conjunt de Catalunya. 10 dre el fenomen. Avelino Loriente estava vinculat a

10. Seguint l’estudi de la repressió a la rereguarda de Solé Sabaté i Villarroya, ens adonem que en la Regió II –Alt i Baix Empordà,
Gironès, Garrotxa i Selva–, amb un 10% de la població de Catalunya, es comptabilitzen un total de 665 morts. Ho podem
comparar, per exemple, amb la Regió III –Alt Camp, Alt i Baix Penedès, Garraf i Tarragonès–, on, amb un 6% de la població
de Catalunya, hi arribem a comptabilitzar un total de 652 morts. Un darrer exemple encara pot ser més aclaridor: la Regió
VIII –les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Segrià i l’Urgell–, amb un 7,9 % de la població de Catalunya, va arribar a sumar
un total de 1.032 morts.
11. Entrevista realitzada a un informant de Salt l’octubre de 1997.