Page 119 - Conferencies de l'Arxiu 1

APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 119

ples penso que podem concloure i aclarir alguns llarg? Quants n’hi havia amb poder de decisió, amb
aspectes. capacitat de comandament, deu, quinze? Això si
En primer lloc, hem de constatar que hi va ha- hi arribaven. Penso que, tenint present l’extensió
ver comitès que van rebutjar d’entrada qualsevol geogràfica del fenomen, l’explicació ha de venir a
tipus d’acció violenta, i que van desmarcar-se i partir d’un criteri més ampli que necessàriament
enfrontar-se, si calia, a certes iniciatives. Per tant, ha d’implicar, per una banda, més gent, i per l’al-
ja es pot començar a posar en entredit el supò- tra, més poblacions, tot i que ja sabem d’entrada
sit que afirmava que la gent de la CNT tenia una que proporcionalment havien de ser molt pocs,
gran capacitat depuradora. Sí que n’hi havia que però en aquells moments tenien les armes. Partint
la tenien, però també n’hi havia que no, i sens de la base que hi va haver contactes entre Salt i
dubte aquests darrers eren majoritaris. En segon Orriols, no veig que es pugui fer una diferenciació
lloc, penso que podem creure que la repressió explícita entre aquests dos comitès en el vessant
que hi va haver a la rereguarda va ser fruit del que repressiu. Això em faria pensar, prenent com a
podem denominar una ‘minoria proporcionalment condició necessària per a la seva actuació la com-
suficient’ i que en bona part s’ha d’associar a la plicitat d’individus d’altres comitès locals, que po-
FAI. A què ens referim quan parlem de ‘minoria dem parlar d’una espècie de comitè intercomarcal
proporcionalment suficient’? És cert que si parlem que no va existir mai de manera explícita, tangible
de 372 morts entre el Gironès i l’Alt Empordà la o organitzada, però que podria explicar aques-
xifra és considerable. Estic convençut, però, que ta relativa eficàcia depuradora. Estaríem parlant
estem estudiant uns fets enormement complexos d’una barreja d’individus de poblacions diverses
que es van desenvolupar a partir d’una organitza- que seran el braç executor d’aquest nou ordre re-
ció pràcticament inexistent, i en relació amb una volucionari en el marc d’una acció conjunta que
espontaneïtat que es contagiava a una velocitat dona prioritat a l’ús de la violència. Per tant, jo
vertiginosa. Penso que si la situació hagués estat parlaria de l’existència d’un gran comitè repressiu
una altra, no s’haurien escapat moltes de les per- que havia de tenir enllaços en diversos punts de
sones que van fugir, i hi hauria hagut una mortal- les comarques, i que hi van operar únicament amb
dat encara més esgarrifosa. A això em vull referir. funcions repressives fruit de la nova correlació
No hem d’imaginar grans multituds ni execucions de forces que es dibuixa a partir de les darreries
públiques, ni tampoc milicians armats arreu de les de juliol de 1936, i per la profecia que, finalment,
contrades. Jo imaginaria, ben al contrari, reduc- havia arribat el moment de materialitzar les seves
tes de milicians que creien que aquella fase de aspiracions.
depuració s’havia de realitzar sense pal·liatius ni No es tractava en cap cas, però, d’un gran comitè
compassió, i entre els quals n’hi havia de Salt, que es reunís cada dia o cada setmana. Potser
d’Orriols, i segurament d’altres poblacions, com molts d’entre ells ni es coneixien. En tot procés
sabem del cert per exemple, de Girona. Però no revolucionari, però, hi ha un esclat de violència del
hem de caure en generalitzacions enganyoses. qual no en discutirem la legitimitat. D’exemples
De Salt i d’Orriols els violents eren una minoria similars arreu del món n’hi ha a cabassos. El pro-
respecte al conjunt de la població i també de les blema és que això va passar fa uns quants anys
files llibertàries. I de minoria en minoria van su- a casa nostra, i l’única manera que tenim d’expli-
mar un nombre sensiblement considerable que va car-ho és que va ser fruit de quatre eixelebrats i
deixar la seva empremta. Però hem de saber que delinqüents, o com més recurrentment s’ha dit,
tot i això, la repressió que es va dur a terme a la d’‘incontrolats’. Ni eren incontrolats ni eren qua-
rereguarda va tenir forts tics d’inoperància i de tre. Sabien perfectament el que feien i per què ho
desorganització. feien, i si bé a Salt i a Orriols s’hi van concentrar
Així doncs, la dinàmica repressiva que es va con- alguns, també n’hi havia a Girona, a Colomers, a
cretant, fa pensar que hi ha algun tipus de disfun- Bordils, a Anglès i a tants altres pobles. En cap
ció en la interpretació tradicional dels fets, que cas, però, podem responsabilitzar els comitès
s’orienta cap a una rigidesa excessiva de l’ús del de Salt i d’Orriols de manera exclusiva, com la
concepte ‘comitè local’. Però, entre les àrees de memòria col·lectiva d’aquest país ha fet. Ha estat
Salt i d’Orriols, quants homes d’acció es podien l’única manera per exculpar la resta, i consegüent-
sumar? Una trentena? Una quarantena tirant molt ment a tots nosaltres.