Page 115 - Conferencies de l'Arxiu 1

APUNTS PER A UNA REFLEXIÓ SOBRE LA REREGUARDA 115

d’aspectes com ara la correlació de forces políti- membres del comitè antifeixista local i els que for-
ques, el tarannà dels seus dirigents, les desigual- maven part de l’Ajuntament, fins al punt que es pot
tats econòmiques i socials, el paper de l’Església o considerar que el comitè fou una espècie d’exten-
les enemistats i disputes personals. sió del mateix Ajuntament.
Un cop passada l’efervescència revolucionària ini- Però per tal d’il·lustrar quina fou realment la dinà-
cial, el 4 d’octubre el CCMA fou dissolt, en con- mica de la violència a la rereguarda, és necessa-
siderar-se la seva existència innecessària des del ri ampliar la mirada, atès que el model d’actuació
moment en què la CNT decidí formar part del nou del comitè antifeixista de Cassà de la Selva s’erigí
govern de la Generalitat. Aquest govern continuà més en una excepció que no pas en un exemple a
8
aglutinant el conjunt de forces polítiques antifeixis- seguir en el si de la rereguarda gironina.
tes, i es repartí entre la CNT, ERC, POUM, PSUC, Gràcies a l’estudi aprofundit de dos comitès lo-
Unió de Rabassaires i Acció Catalana. A l’àmbit cals de les nostres contrades que, en l’imaginari
local es produí una dissolució formal de la figura col·lectiu, es convertiren en un paradigma associat
dels comitès a partir del decret de la Conselleria a l’actuació violenta i repressiva en plena rereguar-
de Seguretat i Interior de la Generalitat de Cata- da, especialment a l’estiu de 1936, es pot enten-
lunya del dia 9 d’octubre, de creació dels Consells dre un fenomen certament poc estudiat.
Municipals. Aquests consells havien de tenir una En una primera fase de reflexió, que es va dur a
representació de totes les forces polítiques i sindi- terme amb la finalització de l’estudi del primer cas,
cals, però sovint els màxims dirigents dels antics el del cas del comitè d’Orriols, es va concloure
comitès seguiren tenint un paper primordial en la que amb el nom de comitè d’Orriols s’entenia un
presa de decisions. En definitiva, ens trobem amb col·lectiu de persones que havien dut a terme una
un procés que tendeix a limitar la presència de les doble línia d’acció:
forces polítiques revolucionàries, procés que no
es conclogué de manera definitiva fins al maig de - una acció política que es concretava en me-
1937. sures socials clarament progressistes, d’acord
amb la ideologia anarquista,
A Cassà de la Selva, les particularitats del procés
revolucionari que es visqué l’estiu del 1936 són - i una acció repressiva que va anar dirigida
certament il·lustratives d’un model d’actuació –per majoritàriament contra religiosos i militants de
part dels diferents agents socials hegemònics de dreta.
l’espectre polític de l’esquerra, ja fossin forma- Així, l’imaginari popular, forjador en darrer terme
cions sindicals o partits polítics– que tindria com del mite Orriols, conjuntament amb bona part del
a gran màxima la contenció dels extremismes vio- discurs historiogràfic, només han sabut mostrar
lents i de les actuacions dogmàtiques, sense re- un vessant violent i terrorífic que vindrà donat per
nunciar, però, a una voluntat transformadora de la l’acció repressiva. D’aquesta manera s’atribueix
societat, tant en l’aspecte polític com en l’econò- la responsabilitat dels actes del comitè exclusiva-
mic. Aquesta dinàmica, òbviament, generà recels i ment als seus membres, i més enllà d’això, al po-
animadversió en el si de col·lectius significatius de ble d’Orriols.
la vila que s’associaven a l’espectre polític de la Però aquesta responsabilitat no és exclusiva. I no
dreta i del conservadorisme, i que per regla gene- ho és en la mesura que funciona la dinàmica re-
ral es veieren amenaçats, més que ells mateixos pressiva a la comarca:
a títol individual, pel que representaven i simbolit-
zaven. El comitè d’Orriols, del municipi de Bàscara [...] con-
Un dels fets que denoten la peculiaritat del com- trolà una part important de l’Empordà i el Gironès,
portament de les forces polítiques i sindicals de i [...] fou l’encarregat de la persecució i l’eliminació
física dels enemics del nou ordre revolucionari, sem-
l’espectre polític de l’esquerra, té a veure, a grans pre d’acord, però, amb els comitès locals, que eren
trets, amb la bona sintonia que hi hagué entre els els qui assenyalaven les víctimes.
9

8. També va ser excepcional els regals –torrons– que van rebre els cassanencs empresonats a Girona durant les festes de Nadal
de 1939 i 1940 de part de la senyora Adelina de Azúa, propietària de can Trinxeria, cf. Apèndixs 10 i 11.
9. solé-villarroya, 1989-1990: vol. 1, p. 361.