Page 120 - Conferencies de l'Arxiu 1

120

5. LA FIGURA DE DALMÀS: possible a la realitat –i penso, sincerament, que en
L’ELABORACIÓ D’UNA CRÒNICA bona part s’ha aconseguit–. Però no és menys cert
que, mentre anava escoltant les persones que han
José María Jaurrieta, que acompañó a Villa durante sigut entrevistades, sense oblidar aquelles que no
su etapa guerrillera durantes tres años, dijo: “Si el lec- han volgut parlar-ne –que també n’hi ha hagut–, i
tor ha pasado una temporada en el campo, especial- comparava aquests relats amb la documentació
mente en la noche, cuando es más desesperante la escrita, m’adonava que, vist des d’aquest primer
soledad, habrá observado que la fogata tiene el poder lustre del segon decenni del segle XXI, tant els
supremo de reunir y hacer hablar a los hombres”. relats dels testimonis orals com els articles i els
Villa contó sus historias centenares de veces en tor- escrits del segle passat es confonien i es fusiona-
no de esas fogatas, en las horas muertas durante ven en una espècie de barreja conceptual dotada
los viajes en tren, en las interminables cabalgatas. Y
otros contaron a otros lo que él les había contado. Y d’una lògica ben comprensible. En definitiva, una
éstos a otros. Y así lo seguimos contando. 13 mica el mateix mecanisme que, a una escala més
gran, va contribuir a crear el mite de Pancho Vi-
Durant el procés de recopilació d’informació i docu- lla, de manera que va arribar un moment en què
mentació necessària per poder escriure la biografia la història o les històries, els relats, les aventures
de l’alcalde Josep Dalmàs, vaig tenir la sensació, i les desventures varen prendre vida pròpia, i es
14
en múltiples ocasions, d’estar relatant una història van desprendre de la pròpia figura de Pancho Villa i
que, com la de Pancho Villa –per bé que a una esca- d’aquella llunyana Revolució Mexicana, per acabar
la i un ressò menors–, s’anà bastint i forjant, essen- esdevenint un corpus simbòlic més que ja pertany
cialment, a partir de la transmissió oral. Els que vis- al conjunt de la humanitat.
queren els esdeveniments més punyents dels anys En el cas de Josep Dalmàs, comprensiblement, hem
de la guerra al costat de Dalmàs, així com el mateix de ser modestos. El seu corpus simbòlic pertany,
alcalde, serien els principals encarregats de posar inicialment, al conjunt de la comunitat cassanenca.
les bases i de començar a forjar un relat mitològic Forma part del nostre llegat, i és per això que en
situat, geogràficament, a la vila cassanenca. diferents moments històrics, des de la dècada dels
Òbviament el resultat final és indiscutible, un llibre anys setanta del segle passat i fins a l’actualitat,
biogràfic producte d’un treball d’investigació fet sectors significatius de la vila han impulsat i treba-
amb rigor i amb seriositat, és a dir, amb una volun- llat, amb modèstia i amb molta il·lusió, per preservar
tat de contrastació de les dades i de les informa- i donar a conèixer la figura de l’alcalde Dalmàs. No
cions obtingudes. També s’ha de considerar com cal dir que tots ells, sense excepció, han esdevin-
un llibre històric, ja que proporciona i aporta un gut agents actius que han contribuït a donar vigor i
contínuum de fets i d’esdeveniments que ajuden fortalesa al mite, potser ignorant-ho o sense preten-
a entendre i comprendre, una mica més, el nostre dre-ho, o potser essent-ne conscients.
passat més recent, especialment aquell que se si- Finalment, una darrera reflexió. Aquesta crònica s’ha
tua, cronològicament, a la dècada dels anys trenta de veure més aviat com un producte elaborat en
del segle XX. Sens dubte, també es pot veure com base a un exercici memorístic. La fixació d’aquests
un treball etnogràfic, ja que se’n desprèn com era records activats per la capacitat de la memòria,
la societat cassanenca de l’època i quines eren aquesta recerca del temps perdut és –fent referèn-
les seves peculiaritats, tant des de la perspectiva cia a la idea proustiana– la que finalment esdevé el
econòmica com des de la política, sense oblidar corpus essencial del relat passat. És a dir, el text de-
les dimensions associativa, religiosa i cultural. rivat d’aquest exercici de recuperació de la memòria
Per sobre de tot, però, a mi també m’agrada veure’l col·lectiva, no és més que una reinvenció de la rea-
com una crònica. Una crònica inacabada i, malgrat litat viscuda, una reinvenció que, degudament pre-
tot, probablement inexacta, d’un relat mitològic in- servada, esdevé real únicament per a nosaltres. La
equívocament cassanenc que, per primera vegada, realitat autèntica en tota la seva dimensió, la que fou
ha estat recopilat i ordenat amb la voluntat de pre- viscuda per Dalmàs i per tants d’altres en aquells
servar-lo i de difondre’l. Des del primer moment, anys de la Segona República i la Guerra Civil, està
aquesta crònica ha pretès aproximar-se el màxim tancada en un cofre polsós perdut en el temps.

13. taibo II, 2007: p. 11.
14. maymí, 2015.